Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Treballadores d'atenció a menors denuncien impagaments i la privatització dels serveis socials al País Valencià

Les treballadores de diversos centres de menors de titularitat pública i gestionats per entitats d’iniciativa social s’han concentrat aquest matí davant del Palau de la Generalitat per a denunciar el procés de privatització que, segons afirmen, no només afecta el sistema de protecció de menors, sinó tot el sector de serveis socials, així com l’incompliment de l’ingrés de les últimes nòmines i dels recursos necessaris per a oferir una atenció digna

Les treballadores s'han concentrat al Palau de la Generalitat / Ester Fayos

“La situació és molt desesperant, perquè, pràcticament, som les treballadores les que estem tirant endavant el sistema de protecció de menors”. Qui parla és Andrea Navarro, educadora social a un pis de protecció de menors de València, de titularitat pública i gestionat a través d’una associació. Quan va començar a treballar, fa ara cinc anys i mig, recorda que es va pactar amb l’entitat social la retenció d’un 10% del sou de les empleades per tirar endavant el projecte quan la Generalitat no ingressara els fons necessaris. En l’actualitat, segons denuncia, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives els deu al voltant de 988.000 euros, entre les nòmines dels últims sis mesos i les prestacions necessàries per a la formació i manutenció dignes dels menors i per al manteniment de les infraestructures.

Les treballadores de centres de menors del País Valencià, convocades per la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i Comissions Obreres (CCOO), s’han concentrat aquest dijous davant del Palau de la Generalitat per a denunciar el procés de privatització i l’incompliment dels pagaments que amenacen la prestació de serveis socials al País Valencià. Tal com afirma el membre de la COS i educador a un centre d’emancipació de menors de València, Ricard Gozálvez, aquesta situació no només està afectant el sistema de protecció de menors, sinó també a les residències per a persones majors, habitatges tutelats per a dones en risc d’exclusió social o als centres d’atenció a persones amb diversitat funcional que són de titularitat pública i estan gestionats per entitats d’iniciativa social, com associacions, cooperatives o organitzacions de voluntariat. És per això que exigeixen al Govern del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) “el pagament immediat del deute, amb recàrrec per les pèrdues generades a les associacions i cooperatives, així com el compromís de pagament regular i continu de les factures”, indica la COS en un comunicat.

Els impagaments només s’estan donant en aquells centres que són administrats per entitats sense ànim de lucre, les quals fan front a “aquesta violència institucional des de temps immemorables, però durant els últims mesos s’ha aguditzat més”

El model de gestió d’aquests serveis es divideix en aquells gestionats de manera directa per l’administració pública, els privatitzats en la seua totalitat i els de titularitat pública amb control privat a través d’empreses i entitats socials. Els impagaments només s’estan donant en aquells centres que són administrats per entitats sense ànim de lucre, les quals fan front a “aquesta violència institucional des de temps immemorables, però durant els últims mesos s’ha aguditzat més”, matisa Gozálvez. Des de Comissions Obreres, a qui sols els consta impagaments en alguns centres de menors, també han exigit el pagament de les nòmines i han explicat que les grans empreses no estan tenint aquest problema, “perquè disposen de fons econòmics i d’una major capacitat econòmica que les associacions”.

Enguany, l’increment de la dotació pressupostària aprovat per la Generalitat en l’àmbit de la intervenció social i el suport a les persones que requereixen atenció i cures, així com l’aprovació de la Llei de Serveis socials inclusius el passat febrer van ser mesures rebudes amb entusiasme per part de les treballadores d’aquest col·lectiu. Amb un augment de 49,6 milions d’euros, des de l’inici del Govern del Botànic s’ha passat d’una inversió dels 24,9 milions d’euros a una de 73,6. Tanmateix, des de la COS dubten que aquest increment signifique una millora de les condicions de treball i de la qualitat del servei per a les persones assistides. “Els diners es destinaran a les grans empreses, provocant que moltes associacions i cooperatives hagen de tancar o ser absorbides per mercantils que boicotegen el conveni i els programes de formació de les educadores”, sentència Gozálvez.

Des de la Conselleria d’Igualtat, en mans de la vicepresidenta de la Generalitat Mònica Oltra (Compromís), argumenten que l’origen dels retards està en “l’infrafinançament que sofreix la Comunitat Valenciana per part de l’Estat”. A banda, asseguren que només falten per pagar “els últims dos o tres mesos” i que “la situació als centres de menors està en vies de solucionar-se, gràcies al nou concert social”. A través d’aquesta iniciativa, que per ara s’està posant en marxa amb algunes associacions i entrarà en funcionament en gener de 2020, s’espera “dotar al model de gestió de serveis socials per part d’entitats d’una major estabilitat, un millor finançament per via concert i una ampliació de les places”.

Segons la COS, la diversitat de serveis que es presten i el fet que el sector atrau molts grups de voluntariat compliquen l’organització, l’acció sindical i la defensa dels drets laborals

Segons la COS, la diversitat de serveis que es presten i el fet que el sector atrau molts grups de voluntariat compliquen l’organització, l’acció sindical i la defensa dels drets laborals. A aquesta falta de seguiment de les mobilitzacions, se suma una manca de solucions per part de les administracions, comportant la indefensió de les treballadores d’un sector caracteritzat per la precarització laboral, els sous baixos, jornades laborals de més de huit hores i exigències de disponibilitat. Navarro també denuncia que, durant els últims mesos, moltes de les empleades dels centres de menors s’han vist obligades a fer hores extres per a reunir-se i buscar alternatives, reestructurant l’associació amb la creació de comissions que treballen en la recerca de fons econòmics. “Hem hagut de tirar endavant amb crèdits de bancs i amb línies de crèdits que ofereixen entitats, com l’Institut Valencià de Finances, per a les associacions”, lamenta aquesta treballadora. Així mateix, conta que, a la seua associació, han creat una caixa de resistència per ajudar a les companyes que no poden fer front a les despeses bàsiques. “Creus en el projecte. Saps que el servei que ofereixes és millor que el que ofereixen les grans empreses, perquè es treballa des de l’afecte. Per això, estem intentant tirar endavant, però, clar, sabem que el que fem són pegats”, afegeix.

 

Serveis socials en mans d’empreses i fundacions religioses

Cada vegada més el sector d’atenció a persones dependents recau en la gestió de grans grups empresarials. En aquest sentit, des de la COS citen al Group Eulen SA, que presta els seus serveis en els àmbits de la seguretat, la neteja i manteniment o el sociosanitari; o al grup El Castillo, que col·labora amb diverses institucions i entitats de diversos àmbits, entre les quals destaca la fundació i escola de caràcter religiós Domus, amb seu a Godella (Horta Nord). Aquesta, tal com s’indica a la seua pàgina web, ofereix un “projecte educatiu que engloba la formació personal, la gestió emocional, la formació acadèmica i intel·lectual i la formació de la interioritat i espiritualitat”. A través de Domus, El Castillo manté una relació estreta amb l’Associació Emaus, dirigida principalment a persones amb diversitat funcional i persones majors i amb qui va crear la Fundación Arcos del Castillo, que s’encarrega de gestionar centres de protecció de menors i habitatges tutelats en Múrcia i el País Valencià. Les treballadores de l’Associació Emaus, amb seu a Altea (Marina Baixa) i durant dècades monopolitzada pel Partit Popular, van fer front a un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectava 300 empleades, després que l’empresa entrara en concurs de creditors amb un deute de 21 milions d’euros.

Una altra de les entitats és la Fundación Diagrama, d’origen murcià i presidida per Francisco Legaz Cervantes, qui, segons algunes pàgines d’informació mercantil, també és propietari de l’empresa Adquiring For Service SL, inscrita en el Registre Mercantil de Múrcia i dirigida a la compravenda de béns immobiliaris. Alguns centres de menors gestionats per Diagrama han estat immersos en diverses polèmiques per abusos a menors. De fet, en novembre de l’any 2012, la secció tercera de l’Audiència Provincial de València va condemnar Diagrama i la Generalitat, com a responsable civil subsidiària, per l’agressió sexual comesa per un treballador a tres menors del centre Pi i Margall de Burjassot (Horta Nord). Tal com es va publicar en aquell moment, l’agressor havia sigut contractat encara que ja acumulava una condemna ferma per una altra agressió similar. En altres centres de l’Estat espanyol gestionats per Diagrama, també han eixit a la llum casos d’explotació laboral per no respectar els torns de les treballadores o per impagaments.

 

Actualització: les treballadores arriben a un acord amb Conselleria

Avui, dimarts 9 de juliol, treballadores d’atenció a menors s’han tornat a concentrar a la plaça de Nules per exigir el pagament de les últimes nòmines i dels recursos necessaris perquè les entitats d’iniciativa social que gestionen diversos centres de menors al País Valencià puguen oferir una atenció digna. Després de tres mobilitzacions, organitzades al llarg dels dos últims mesos, les treballadores han aconseguit arribar a un acord amb la Conselleria d’Igualtat. Segons ha explicat Gozálvez a la Directa, l’Institut Valencià de Finances s’ha compromés a avançar els pagaments de les nòmines a partir del pròxim mes de setembre.

Segons la COS, la mesura, tot i que per ara ha sigut celebrada per les manifestants, a mig termini, “només pot acabar amb el tancament de la majoria d’entitats i la concentració del sector en grans empreses”. “Açò comportarà un benefici encobert per a la banca, gràcies als diners públics que haurien d’anar als serveis socials i a les entitats que fan la feina”, afegeixen. Per tant, no descarten pròximes mobilitzacions.

 

 

Articles relacionats