L’oferta de pisos de lloguer disponible i amb un preu assequible a la ciutat de València s’ha reduït a més de la meitat en els últims anys. Els habitatges amb un cost inferior als 450 euros mensuals han disminuït de 2.930, en l’any 2014, fins a 233, en gener de 2017, segons les dades recollides per l’Ajuntament de València en l’informe realitzat en el marc del Pla estratègic d’habitatge. Als problemes d’accés a l’habitatge se sumen els del territori. El futur de l’Horta de València i d’alguns dels paratges naturals de les seues comarques es troba amenaçat pels projectes d’especulació urbanística. Davant d’aquesta realitat, col·lectius i assemblees de barri de la ciutat veuen en l’okupació l’eina per a crear espais d’insubmissió contra la lògica del sistema capitalista. Per això, amb l’objectiu de qüestionar la distribució de la riquesa, la definició actual de la propietat privada i de recuperar la memòria local i més recent dels moviments socials, el CSOA la Gamberra, el CSOA l’Horta i Espai Veïnal del Cabanyal han organitzat les jornades L’okupació com a eina de la transformació social, que tindran lloc aquest dijous, divendres i dissabte a la capital del Túria.
Les jornades estan dividides en tres grans blocs: comunitat, habitatge i territori. “Volem tractar l’okupació de manera multiforme, com a eina de transformació en l’àmbit dels centres socials, en l’emancipació i alliberació de pisos i en la defensa del territori”, explica Guillem Ribera, membre d’Espai Veïnal del Cabanyal, col·lectiu en defensa d’un habitatge digne per a les famílies del barri. Les jornades arrencaran aquesta vesprada, a les set, amb la presentació del dossier 30 anys resistint i okupant València 1989-2019, en què es recullen tots els espais okupats en la ciutat de València des de la primera okupació, en l’any 1989, fins a l’actualitat. “La finalitat és recuperar el passat i veure quina és la nostra història perquè no es perda. Al final, si nosaltres mateixes no fem aquesta recerca, ningú la farà”, subratlla Alba Jiménez, membre del CSOA l’Horta. L’estudi, elaborat per la Biblioteca Social Contrabando i la Biblioteca Anarquista de l’Horta, amb la col·laboració d’activistes del moviment okupa, és una actualització del dossier publicat en 2014, any en què es van celebrar les primeres jornades.
Espai Veïnal del Cabanyal posarà l’accent en l’oferta actual de pisos, la pujada del preu del lloguer, malgrat que a la ciutat de València hi ha més de 64.700 immobles buits
Durant la jornada del divendres, Espai Veïnal del Cabanyal posarà l’accent en l’oferta actual de pisos, la pujada del preu del lloguer, malgrat que a la ciutat de València hi ha més de 64.700 immobles buits, segons el recull realitzat per l’Ajuntament en l’any 2017; i en definitiva, en la limitació d’accés a l’habitatge i l’expulsió de desenes de famílies de les seues cases, les quals no han pogut assumir el preu del lloguer o les propietàries dels immobles no els han renovat el contracte, bé perquè volien fer reformes o per destinar la vivenda a ús turístic. En paraules de Ribera, el col·lectiu del Cabanyal defensa l’okupació en els seus dos vessants: “Per una banda, per a totes les famílies precàries que no la veuen com una opció de lluita, sinó com una necessitat. Veiem, doncs, que ix del moviment okupa i es popularitza”.
D’altra banda, considera aquest moviment un “procés de transformació, d’autoorganització i assemblearisme perquè les famílies desperten les seues consciències i es qüestionen la propietat privada actual, en mans de fons voltor, promotores i grans empresaris”, afegeix l’activista pel dret a l’habitatge. Des de l’organització, també critiquen la criminalització que sofreix l’okupació i posen d’exemple el missatge alarmista que difonen alguns mitjans de comunicació quan l’okupació d’habitatges es produeix en pisos de primera residència que queden buits durant l’època estival. “Sembla que siga una realitat que va en augment, quan la majoria de cases okupades són propietat d’entitats bancàries o fons d’inversió, els quals creen i aprofiten la misèria de la gent per continuar especulant”, destaquen.
El col·lectiu està oferint diverses possibilitats a Divarian per buscar una solució per a les inquilines. Entre aquestes, es troba que el fons es comprometa a facilitar un lloguer social i assequible o un contracte de lloguer avalat per ajudes socials
Les membres d’Espai Veïnal del Cabanyal també explicaran les últimes novetats de la campanya Cabanyal vs Divarian. Aquesta té l’objectiu d’evitar que les famílies que viuen a l’edifici número 67 del carrer Vicent Brull, en mans del fons voltor, es queden sense sostre i puguen aconseguir una alternativa habitacional al barri. El col·lectiu està oferint diverses possibilitats a Divarian per buscar una solució per a les inquilines. Entre aquestes, es troba que el fons es comprometa a facilitar un lloguer social i assequible o un contracte de lloguer avalat per ajudes socials. Una altra de les opcions que han ofert és que l’Ajuntament compre l’edifici i el destine a lloguer social, mentre que l’última de les propostes que es contempla és que el consistori aprove un marc legislatiu per expropiar la finca i destinar-la a habitatge social.
El col·lectiu de dones d’ètnia gitana del barri de la Coma de Paterna (Horta Oest) serà l’altre dels protagonistes del divendres, amb la projecció del documental Las Hijas de la Coma, on es relata com algunes veïnes han començat a organitzar-se per fer front als desallotjaments, defensar un habitatge digne, així com una oficina d’ocupació al barri, millors connexions amb la resta de barris, més parcs o ajudes per convertir els baixos en desús en comerços, amb l’objectiu de crear un mercat de proximitat.
Okupar per protegir el món rural
A les comarques de València i al Cap i Casal existeixen diversos exemples de recuperació de bancals per alliberar espais sense ús i crear zones de treball comunitari i ecològic, com són els horts del CSOA l’Horta, el Cabanyal Horta o l’Horta la Gamberra. “Es destinen a l’autoconsum. Ningú trau cap benefici i ens permeten crear una forta xarxa veïnal”, detalla Jiménez, per a qui unes altres de les finalitats de les jornades són “enfortir el teixit social dels barris”, “fer una trobada de col·lectius” i “donar a conéixer els projectes més recents”, com és el cas del CSOA la Gamberra, al districte del Campanar de València.
En l’actualitat, els horts del CSOA l’Horta i Cabanyal Horta es troben amenaçats per projectes urbanístics que, lluny de protegir la idiosincràsia social dels barris de Benimaclet i el Cabanyal, comporten un agreujament dels processos de gentrificació i turistificació i de la insostenibilitat mediambiental. Els Programes d’Actuació Integrada (PAIs) són una de les potes de l’especulació, com el PAI de Benimaclet, el qual, basat en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1988, pretén soterrar sota l’asfalt 176.000 metres quadrats de terrenys agrícoles amb alqueries tradicionals. En el cas del projecte d’horts comunitaris i autogestionats del Cabanyal, és la reforma urbanística del barri, contemplada en el Pla Especial del Cabanyal (PEC), la que posa en perill el seu futur. Un dels edificis que substituiran al Bloc dels Portuaris es pretén edificar en la zona dels horts, acabant així amb el teixit social que s’ha creat al seu voltant.
En la jornada del dissabte, a la vesprada, els col·lectius afectats per aquests processos especulatius intervindran per explicar els seus projectes i la situació actual dels plans urbanístics que els amenacen. També participarà el Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), així com alguns repobladors de Barchel, que han repoblat una aldea deshabitada a la comarca dels Serrans i es troben immersos en un procés judicial. “Es parla molt de la despoblació de l’Espanya rural, però, alhora, denuncien persones per okupar pobles abandonats, per donar-los vida i recuperar una vida agrícola i sostenible, com el cas de Fraguas”, clou l’organització de les jornades.
