Escenaris que semblaven impossibles fa pocs anys es van fer reals ahir a la nit com a resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya. Pèrdua de la majoria independentista: la suma de Junts, ERC i CUP passa dels 74 als 59 diputats. Brusc descens de les esquerres: la suma d’ERC, CUP i Comuns passa dels 50 als 30 diputats. Forta pujada de l’espanyolisme ultra: la suma de PP i Vox passa dels 14 als 26 diputats. I, finalment, l’entrada per primera vegada a l’hemicicle -dos escons d’Aliança Catalana- d’un partit independentista amb postulats clarament xenòfobs.
El 12 de maig ha clarificat un guanyador de les eleccions, Salvador Illa (PSC) amb 42 escons, però l’aritmètica electoral endimoniada i la gestió dels resultats que en facin les diferents formacions polítiques dibuixa un horitzó ple d’incerteses. Com a mínim, a curt termini. El fet que en només deu dies comenci la campanya electoral de les europees i que pel pròxim 30 de maig s’hagi convocat un ple del Congrés dels Diputats que ha de votar l’aprovació definitiva de la llei d’Amnistia no fa preveure acords imminents. Totes les sumes possibles tenen hàndicaps difícils de superar.
Pèrdua de la majoria independentista: la suma de Junts, ERC i CUP passa dels 74 als 59 diputats. Brusc descens de les esquerres: la suma d’ERC, CUP i Comuns passa dels 50 als 30 diputats
Les paraules del president Pere Aragonès un cop confirmats els «molt mal resultats» dels republicans (conservant només 20 dels 33 diputats), fan pensar que no donarà suport ni a la presidència de Salvador Illa ni a la de Carles Puigdemont: «Des d’ERC assumirem la voluntat de la ciutadania, treballarem per continuar amb el nostre projecte polític i ho farem des de l’oposició». Des del municipi d’Argelers, a la Catalunya Nord, Carles Puigdemont (Junts) deixava clar que els seus 35 escons no serviran per pactar amb el PSC, llançava la pilota a la teulada d’ERC i no descartava unes noves eleccions: «Som a temps de construir un govern sòlid d’obediència netament catalana. Som a temps d’evitar una repetició electoral que seria una mala notícia per a la ciutadania de Catalunya». I no perdia l’oportunitat de destacar una idea que pot prendre força els dies vinents: la distància entre Junts i PSC no és més gran que la que separa el PP i el PSOE al Congrés dels Diputats espanyol. Puigdemont s’estaria plantejant exigir al PSOE que permeti un govern de Junts a la Generalitat a canvi de mantenir l’estabilitat de Pedro Sánchez a Madrid?
L’espanyolisme pot governar
Però encara hi ha més opcions sobre la taula, que malgrat que sonin estrambòtiques no serien aritmèticament impossibles. De fet, ahir a la nit, a Telemadrid mostraven una gràfica on es veia un govern de la Generalitat encapçalat per Illa però amb el suport parlamentari del PP (15) i Vox (11). La suma dels parlamentaris de les tres formacions és de 68 diputats, un per sobre de la majoria absoluta, però en clau estatal això és probable que passi? Si revisem els titulars dels portals de l’anomenada «fachosfera», la línia editorial majoritària és que Salvador Illa guanya, però queda en mans de l’independentisme. En consonància amb aquesta lògica no sembla que la dreta i l’extrema dreta li vulguin facilitar el camí cap al Palau de la Generalitat.
Si revisem els titulars dels portals de l’anomenada «fachosfera», la línia editorial majoritària és que Salvador Illa guanya, però queda en mans de l’independentisme
Les esquerres, a més, queden molt debilitades en conjunt (30 diputats si sumem els vint dels republicans, els 4 dels cupaires i els 6 dels comuns), i en clau de formació de govern sempre dependran de partits que se situen més a la dreta en l’eix social, parlant clar, de l’antiga sociovergència. Laia Estrada, cap de llista de la CUP ho valorava d’aquesta manera: «Gràcies als milers de persones que ens heu votat. No hem tret uns bons resultats i el panorama que queda és més que preocupant, amb un Parlament més de dretes i espanyolista que mai. Per part nostra, continuarem lluitant pels drets socials i nacionals del nostre poble!». Jéssica Albiach, dels Comuns, encara manté les esperances i veu possible un govern d’esquerres liderat per Illa: «Davant de la pujada de la dreta i l’extrema dreta, la gent progressista d’aquest país espera que ens asseguem immediatament i ens posem d’acord».
Intercanvi d’ultres
Des de Ripoll, la ultradretana Sílvia Orriols (Aliança Catalana) reconeixia que no tindrà poder en l’aritmètica sorgida de les eleccions, però que ara «tenim l’altaveu, que és el que volíem i necessitàvem, el tenim gràcies als 118.000 vots que hem obtingut». La mateixa alcaldessa de Ripoll, incomplint les normes internes del partit (tal com va revelar Crític), farà doblet de càrrecs i tindrà acta de diputat, així com el seu cap de llista per Lleida. A la demarcació de Barcelona no van aconseguir superar el llindar mínim de vots per aconseguir un escó: al Barcelonès i el Baix Llobregat van rebre un suport marginal, fet que va compensar a la baixa el bon resultat aconseguit al Berguedà, Lluçanès, Bages i Osona. A la demarcació de Tarragona van tenir resultats modestos a totes les comarques, però el fracàs al Tarragonès, el Baix Penedès i la Terra Alta van impedir que accedissin a un diputat.
Carlos Carrizosa, acompanyat pels pocs membres de la direcció del partit que encara no han fitxat per Vox o el PP, va anunciar enmig de bromes i riallades que es presentarien a les següents eleccions
Amb totes aquestes, Ciutadans, el partit que l’any 2017 va obtenir un milió de vots i guanyar les eleccions després de l’aplicació del 155, queda per darrere del PACMA i desapareix de l’hemicicle amb només 22.481 vots. En una surrealista compareixença de premsa de Carlos Carrizosa, acompanyat pels pocs membres de la direcció del partit que encara no han fitxat per Vox o el PP, va anunciar enmig d’una inexplicable successió de bromes i riallades que es presentarien a les següents eleccions. L’actual direcció estatal del partit, però, té a les seves mans tancar la paradeta i liquidar definitivament la formació després dels fracassos electorals a Galícia, País Basc i Catalunya, però sobretot per haver perdut el suport financer de l’IBEX-35.
En cas de bloqueig de les negociacions i de nova convocatòria electoral al Parlament de Catalunya, la data més probable seria a mitjans del pròxim mes d’octubre.
