Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Tres misses i diversos actes homenatgen Franco i Primo de Rivera al País Valencià

El Moviment Catòlic Espanyol (MCE) ha publicat un llistat amb les misses que aquest divendres, 20 de novembre, recordaran als dictadors Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera amb motiu de l'aniversari de la seua mort. Al País Valencià, hi haurà tres actes religiosos i una concentració a Castelló de la Plana, a banda de l'acte que va celebrar España 2000 el 14 de novembre al cementiri d'Alacant. Segons les expertes, la llei de memòria democràtica valenciana "presenta una ambigüitat" a l’hora de poder sancionar els organitzadors

Franco i la seva dona, Carmen Polo, a la sortida d'un ofici religiós a Sant Sebastià el 1941 / Arxiu

Aquest divendres, 20 de novembre, es compleixen 45 anys de la mort de Francisco Franco, qui va concedir tota mena de privilegis a l’Església Catòlica que, en plena democràcia, encara continuen intactes. Avui, el seu nom tornarà a retrunyir en diverses esglésies valencianes, on el Moviment Catòlic Espanyol (MCE) ha anunciat misses per rendir homenatge als dos dictadors que hi ha hagut a l’Estat espanyol durant el segle XX, Franco i José Antonio Primo de Rivera, qui va ser condemnat a mort i executat el 20 de novembre de 1936.

La catedral de Sant Nicolàs, a Alacant, ha sigut la primera església a resar aquest any per ambdós dictadors. Aquest dijous, a les 20.15 h, el rector Ramón Egío Marcos, va oficiar una missa en el que va ser un dels grans projectes de reconstrucció dels edificis religiosos durant la dictadura franquista. Una setmana abans, en el cementiri municipal d’Alacant, diversos membres i simpatitzants d’España 2000, encapçalats pel fundador del partit, José Luis Roberto, es van congregar al voltant de la fosa comuna on José Antonio Primo de Rivera va ser soterrat després del seu afusellament. A l’acte, també van acudir membres de la Falange i l’exdelegat d’España 2000 a Burjassot, David Usero, qui també ha treballat a l’empresa de seguretat Levantina Seguridad, creada en 1980 per José Luis Roberto.

A València, diverses organitzacions feixistes han organitzat, a les 19.00 h, una missa a l’església del Patriarca, declarada Monument Històric Artístic en 1962 i Bé d’Interés Cultural en 2007

Els altres dos actes religiosos en honor als dictadors al País Valencià se celebraran durant la vesprada del 20 de novembre. A València, les organitzacions Fuerza Nacional, Falange Española i l’Hermandad de la Vieja Guardia, una associació que té la finalitat de “difondre la suprema realitat històrica d’Espanya” i “vetllar per la guarda i custòdia dels principis que inspiraren el nacionalsindicalisme”, segons es llegeix a la seua pàgina web; a més del partit ADÑ Identitat Española, han organitzat, a les 19.00 h, una missa a l’església del Patriarca, declarada Monument Històric Artístic en 1962 i Bé d’Interés Cultural en 2007 per la importància de la seua arquitectura i les pintures que s’hi conserven.

A la parròquia Santa Isabel de Vila-real (Plana Baixa), l’agrupació Acció Juvenil Espanyola i Plataforma Patriota han anunciat que s’oficiarà una missa a les 19.00 h. Tanmateix, des de la parròquia, tal com va publicar Castellón Plaza, s’assenyala que no existeix eixa convocatòria i que aquesta vesprada se celebrarà l’eucaristia corresponent “al huité dia de la Novena de Santa Isabel”. A la capital de la Plana, també s’ha difós una convocatòria de concentració en honor als dictadors. Aquesta tindrà lloc a les 19.00 h, davant de la Creu dels Caiguts situada en el parc Ribalta. Una hora i mitja abans, el moviment antifeixista de Castelló de la Plana ha organitzat una mobilització en l’obelisc per mostrar el seu rebuig.


Una llei de memòria democràtica valenciana “ambigua”

L’article 40 de la llei de memòria democràtica valenciana, aprovada el 10 de novembre de 2017, especifica que “les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en el marc de les seues competències i sense perjudici de les que corresponen a l’administració general de l’Estat” hauran de previndre i evitar la realització d’actes efectuats en públic que “comporten descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, exaltació de la revolta militar o del franquisme, o homenatge o concessió de distincions a les persones físiques o jurídiques que van donar suport a la revolta militar i la dictadura”.

Segons diverses juristes l’article 40 de la llei de memòria democràtica valenciana és ambigua a l’hora de poder denunciar i sancionar els convocants d’actes feixistes en llocs públics

Segons Aràdia Ruiz, advocada de la cooperativa El Rogle i lletrada en el procediment judicial de les querelles presentades per les tortures comeses durant el franquisme, l’article 40 “presenta una ambigüitat” a l’hora de poder denunciar i sancionar els convocants d’actes feixistes en llocs públics, ja que “es fa referència a les competències del govern autonòmic i aquests actes són aprovats per la Delegació del Govern espanyol a València, on la llei no tindria competència”. A més a més, aquest article, que no tipifica cap sanció econòmica, tampoc fa referència als actes organitzats en espais propietat de l’Església Catòlica, per tant, la lletrada entén que les misses “no estarien prohibides”. És per això que exigeix “un reglament urgent perquè la llei puga ser efectiva”. Per la seua part, Lucila Aragó, membre de la Plataforma de Suport a la Querella Argentina contra els crims del franquisme i una de les persones que va registrar una querella per tortures i vexacions als jutjats valencians, considera que és “una vergonya no comptar amb elements legals amb què es puga sancionar fàcilment aquests actes” i espera que, amb la futura Llei de Memòria Històrica de l’Estat espanyol aquests siguen considerats “infraccions greus”.

Amb tot, encara que la llei només fa referència a l’administració valenciana, les expertes entenen que la Delegació de Govern sí que podria iniciar un expedient sancionador contra els responsables d’exhibir símbols franquistes, delicte sancionat en l’article 39 amb una multa que pot arribar als 10.000 euros; o celebrar actes en llocs de domini públic, tal com es pretén fer amb els membres i simpatitzants d’organitzacions d’extrema dreta que van participar en la manifestació feixista del 12 d’octubre a Benimaclet. En aquest cas, després de mantenir una reunió amb la delegada del Govern al País Valencià, Glòria Calero, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, va afirmar que en la marxa va haver-hi “vulneracions de la llei de Memòria”, en concret, de l’article 40, i que “són punibles i seran sancionades”.