Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les treballadores de la cultura de Catalunya uneixen forces contra les restriccions i el repartiment d'ajuts "sense rumb"

Diverses organitzacions sindicals i professionals del sector de la cultura i l'espectacle de Catalunya han confluït en un full de ruta comú, molt crític amb la gestió duta a terme per part de la Generalitat a partir de la crisi generada per la COVID-19, tant pel que fa a les erràtiques restriccions de les activitats públiques, que impossibiliten dur a terme una programació estable i sostenible, com amb el repartiment d'ajuts, que segons les treballadores només són accessibles per a empreses de cert volum, però no per a la gran majoria de professionals que treballen en situació d'autònom i sovint abocades a l'economia submergida

Concentració de les treballadores del sector cultural davant de departament de Cultura, a la Rambla de Barcelona convocada pels sindicats ATECAT, TECNICAT i SMAC! el passat 3 de novembre / Aitor Rodero

“Porto des de febrer sense fer un concert. Hi ha músics que no han fet un concert en tot l’any. No hi ha ningú que programi,” explica Nil Albà, afiliat a l’SMAC! (Sindicat de Músics Activistes de Catalunya). Com ell es troben el gran gruix de les treballadores culturals: intentant sobreviure amb una programació que ha passat de ser intermitent a gairebé nul·la, unes ajudes insuficients, i una gestió aleatòria per part dels governs autonòmics i el de l’Estat. “Per sort, hi ha hagut molta organització popular, com xarxes de suport i d’aliments, que et donen esperances que es poden canviar les coses” afegeix.

Des que la Generalitat de Catalunya va decretar la darrera prohibició de les activitats culturals públiques, el passat 29 d’octubre, previstes per a quinze dies i posteriorment ampliades deu dies més, el teixit cultural s’ha mobilitzat de forma continuada. “Al principi les mobilitzacions eren una mica desordenades, ara arran de trobar-nos als carrers, estem unificant esforços, criteris i demandes” afirma Albert Anglada, del sindicat ATECAT (Associació de Tècnics de l’Espectacle de Catalunya).

 

Mesures sense guió

Aquest dijous, 19 de novembre, diversos sindicats i associacions del sector convocaven una concentració amb reivindicacions unitàries a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, entre elles la posada en marxa de la taula de treball interdepartamental de les treballadores de la cultura, que de fet ja ha estat aprovada pel Parlament de Catalunya. Les diverses organitzacions coincideixen en el fet que l’administració de la Generalitat ha decretat mesures sense rumb i sense consensuar amb les treballadores.

Denuncien també que al sector la gran majoria d’ajudes han anat a parar a empreses, amb cap garantia que repercuteixin a les treballadores o personal autònom, i reclamen que es materialitze l’accés directe als ajuts.  L’actor i membre de la recentment creada Assemblea de Treballadores de la Cultura, Marc Pujol, explica que “les ajudes venen tard i malament; no tothom pot accedir-hi i són perverses i enganyoses. No et permeten accedir ajudes si pots gastar el teu atur, i això és un element bastant diferenciat amb altres sectors que han tingut ERTO”.

Des del sector es denuncien que la gran majoria d’ajudes han anat a parar a empreses, amb cap garantia que repercuteixin a les treballadores o personal autònom, i reclamen que es materialitze l’accés directe als ajuts, que el departament de Treball va paralitzar ahir

Entre altres requisits, per accedir a moltes de les ajudes cal haver cotitzat un mínim de treballs realitzats. Per exemple, al sector de la música s’havien de justificar trenta concerts durant l’any 2019 i principis de 2020, però “moltes no podem justificar que som treballadores de l’espectacle. Per accedir a les ajudes t’han hagut de donar d’alta a la seguretat social, i sovint et paguen en negre”, explica el músic Nil Albà.

Les treballadores de la cultura de Catalunya uneixen forces contra les restriccions i el repartiment d'ajuts "sense rumb"
Concentració convocada per diverses organitzacions de treballadores del sector cultural a la Plaça Sant Jaume de Barcelona el dijous 19 de novembre |Aitor Rodero

Les treballadores del sector cultural adverteixen que han patit una desatenció històrica per part dels governs, amb una estructura econòmica fràgil on les que s’hi han pogut mantenir ho han fet amb circumstàncies precàries i –tal com denuncien les organitzacions del sector– amb la connivència de les institucions. “A partir de la crisi de 2008 es va precaritzar molt la feina dels que no som els caps de cartell habituals, i vam passar a treballar amb unes condicions fora de la legalitat amb coneixement de Departament de Cultura”, concreta l’actor Marc Pujol. Així, l’economia submergida, cada cop més habitual darrere dels escenaris, dificulta molt més la possibilitat d’accedir a les ajudes de les institucions, que a més són insuficients.

L’última partida d’ajudes, de 3,7 milions d’euros que pensava repartir el govern de la Generalitat (d’un total de 17,2 milions anunciats pel departament de Cultura) va ser cancel·lada aquest passat dimecres, amb la intenció de modificar el sistema de repartiment, segons el Departament de Treball, amb l’immediat precedent de la caòtica assignació de les subvencions a personal autònom de la setmana anterior: consistia en un pagament únic de 750 euros i es pretenia adjudicar per ordre de presentació. “Tenen un cert caire electoralista. És com tirar diners a la plaça del poble i mirar a veure qui arriba a agafar-les; és quasi una burla”, afirma Albert Anglada. “En tots aquests mesos ho podien preveure, però quan han d’arribar no posen en marxa els mecanismes per una bona redistribució” puntualitza Roberto G. Alonso, de l’APdC (de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya).

“Les ajudes tenen un cert caire electoralista. És com tirar diners a la plaça del poble i mirar a veure qui arriba a agafar-les; és quasi una burla”, afirma Albert Anglada, d’ATECAT, a propòsit de la partida d’ajudes, anunciada i després paralitzada, pel departament de Treball

L’informe anual del CONCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts), que es va fer públic ahir, evidencia que el sector teatral de la ciutat de Barcelona ha anunciat més de 5.300 funcions cancel·lades enguany; i 4.000 concerts fins setembre, amb unes pèrdues estimades de 30,5 milions d’euros i 40 milions respectivament. Les treballadores reclamen també un accés directe a les ajudes destinades a les cancel·lacions i el pagament íntegre per part de la Generalitat de totes les actuacions cancel·lades.

 

Reobrir no és suficient

La recuperació immediata de tots els llocs de treball afectats pel tancament cultura era una altra de les reivindicacions. Tot i que, segons dades del Ministeri de Sanitat espanyol, només un 0,03 % dels brots de contagi de tot l’Estat des del passat mes de juny s’ha produït en activitats culturals, “el govern pren la decisió de tancar un sector per evitar mobilitat, i no augmenta ràtios de transport”, explica l’actor Marc Pujol.

Les treballadores de la cultura de Catalunya uneixen forces contra les restriccions i el repartiment d'ajuts "sense rumb"
Concentració de les treballadores del secot cultural davant de departament de Cultura convocat por los Sindicatss ATECAT, TECNICAT i SMAC. |Aitor Rodero

 

Ahir el Govern de la Generalitat anunciava la reobertura dels recintes culturals, amb restriccions d’aforament, a partir del dilluns vinent, però per al sector continua sent una mesura insuficient, perquè entenen que aquest retorn a l’activitat es preveu gradual i no generarà prou volum de feina perquè les treballadores puguen sostenir-se. “Amb l’excusa de la reobertura donaran menys ajudes” sospita el tècnic Albert Anglada. Roberto G. Alonso, de l’AdPc, apunta que la rentrée hauria d’anar acompanyada d’una incentivació de la programació per poder revitalitzar els circuits de producció. El sector cultural va estar obert durant l’estiu, però la programació s’ha vist molt reduïda des del primer confinament.

Ahir el Govern de la Generalitat anunciava la reobertura dels recintes culturals, amb restriccions d’aforament, a partir del dilluns vinent, però per al sector continua sent una mesura insuficient, perquè entenen que aquest retorn a l’activitat es preveu gradual i no generarà prou volum de feina perquè les treballadores puguen sostenir-se

“Tenim unes eleccions al febrer i fins que no hi hagi constituït un nou govern gairebé tot es paralitzarà encara més. Potser s’han de garantir altres drets a banda del dret a vot, com el dret al treball o el dret a l’accés a la cultura” afirma Roberto G. Alonso. Les organitzacions mobilitzades assenyalen que la cultura és un dret essencial, i lamenten que només s’hagen quedat en declaracions per part de la Conselleria de Cultura. G. Alonso assenyala que s’ha confós l’oci amb la cultura i l’educació, i posa sobre la taula que s’està jugant amb la formació artística de les futures generacions, a les quals, a més, se’ls presenta un món laboral precari: “tot depèn de la iniciativa privada, i la iniciativa pública és cada vegada més petita.”

 

L’horitzó de les treballadores culturals

“Mentre s’apaga el foc no es veu l’horitzó, que és també negre”, declara Roberto G. Alonso. La cultura aporta al PIB de Catalunya el 6% del total, però es reverteix amb escreix: només s’hi destina el 0’65% dels pressupostos de la Generalitat, que encara dista de la reivindicació històrica de les treballadores culturals, que demanen que es fixi en un 2%. “Hi ha una desproporció sempre en els pressupostos, en termes estatals la diferència amb la despesa en armament del Ministeri de Defensa és escandalosa”, compara Marc Pujol.

El treball sindical i associatiu és de llarg recorregut: la pujada de pressupost, la materialització de l’Estatut de l’Artista, la creació del cens de l’artista— que possibilitaria la representativitat sindical—, o un règim de cotització que contemple la intermitència són algunes de les reivindicacions a llarg termini.

 

Articles relacionats