Des de l’inici de la transició, encara que els precedents són anteriors, el País Valencià ha patit la violència i la impunitat de l’extrema dreta. Tot i que, en els darrers anys, semblava que aquests grupuscles s’havien debilitat, aquest any s’ha produït una nova onada de violència anticatalanista i ultradretana protagonitzada pels mateixos que han estat al capdavant d’aquest fenomen en dècades anteriors. Onada que es va iniciar durant els boicots –protagonitzats per partits ultres com España 2000– contra les mostres de solidaritat del poble valencià amb el poble català que recorregueren tot el país a finals de setembre de 2017. Extrema dreta que va tornar a mostrar la seua actitud impune i agressiva durant les agressions de la vesprada del passat 9 d’octubre.
24 de setembre. Un xic sopava en un bar de Burjassot (Horta Nord) amb la seua parella. “Quan ens vam alçar per recollir el postre, va aparèixer un nazi i em va dir: ‘Heil Hitler’”, relata aquest estudiant de 21 anys. El jove no li va contestar, però aquell va insistir preguntant-li si pertanyia al moviment SHARP (Skinheads contra els Prejudicis Racials, en les seues sigles en anglès). El jove, que tampoc li va respondre, va rebre en eixe moment una “trompada”, caent-li al plat el gelat que menjava. “‘Tranquilo que no te voy a hacer nada, aún’ em va etzibar mentre ens assèiem a la taula”.
L’agressor, d’uns 30 anys i tot ple de tatuatges, en companyia de dos més –un amb la samarreta del València CF i altre rapat d’uns 45 anys–, es va asseure just en la taula del costat. “No paraven de mirar-nos. Entre ells comentaven si ens anaven o no a pegar, semblava que estaven avisant a algú pel mòbil”, recorda l’estudiant. La parella va decidir abandonar el bar. Quan van eixir, a la porta hi havia un altre home. “Portava una camiseta negra amb la bandera d’Espanya i no parava de mirar-nos. Sort que el tramvia estava a prop i va arribar en eixe moment”.
“Eixos fets, a les que som antifeixistes, ens donen més motius i empenta per seguir lluitant contra la impunitat del feixisme a la nostra terra”.
Casos com aquest són exemple de la ‘normalitat democràtica’ que impera en el País Valencià des de fa molt de temps. Les pintades feixistes a les seus de formacions polítiques i sindicats valencianistes, els boicots a trobades i esdeveniments organitzats pel teixit associatiu i pels moviments socials de tot el territori i els atacs a militants i assistents a actes culturals, polítics o memorialistes, són alguns dels exemples que s’han donat aquest darrer any. “Se senten amb tanta impunitat que s’atreveixen a amenaçar-nos i agredir-nos a cara descoberta, a qualsevol lloc i fins i tot davant dels cossos policials”, comenta una antifeixista que va estar present durant els fets ocorreguts fa tres setmanes en la inauguració de l’Aplec del Camp de Túria. “Tot i que eixos fets, a les que som antifeixistes, ens donen més motius i empenta per seguir lluitant contra la impunitat del feixisme a la nostra terra”, assegura.
Un estiu escalfant motors
A finals de juliol, militants del Grup d’Acció Valencianista (GAV), España 2000, La Falange Española de las JONS i Defenem València, encapçalats per Juan Garcia Sentandreu, militant ultradretà, expresident del GAV, actualment afiliat a VOX i president del conglomerat blaver Coordinadora d’Entitats del Regne de València, van aconseguir acabar de destrossar el mural de l’artista Elias Taño en suport als joves d’Altsasu. Aquesta obra ja havia estat atacada prèviament per una persona amb un casc de moto que va signar les pintades amb les inicials del GAV i les seues joventuts. A aquest incident se li va sumar la falta de voluntat institucional per tal de restituir l’obra de l’artista, voluntat coartada per la polèmica que van atiar organitzacions blaveres, el PP, Ciutadans i Vox al voltant del seu missatge, titllant-lo de “proetarra”. Algunes veus crítiques amb l’actitud de l’Ajuntament de València asseguraven que el consistori acabava de “cedir un pas imperdonable cap a la censura de la llibertat d’expressió”.
A mitjans d’agost, va haver un intent de boicotejar un concert de la banda municipal de Paiporta (Horta Sud) en què estava present l’alcaldessa de Compromís, Isabel Martín. L’escarni es va produir després que PP i Ciudadanos de Paiporta van criticar a les seues xarxes socials el contingut de les lletres del grup Riot Propaganda, que havia actuat uns dies abans a les festes del municipi. Aquest assenyalament va portar al fet que, durant el concert de la banda del poble, membres d’España 2000 anaren a xiular Martín i les seues companyes de govern.
El passat 8 de setembre a Dénia (Marina Alta), amb motiu de la Diada de Catalunya i en solidaritat amb el poble català, un grup de persones va organitzar una concentració. Mentre les manifestants cantaven cançons per reivindicar la llibertat de les preses polítiques, un grup de joves va començar a cridar “Puigdemont a prisión”, “Viva España” o “Nosotros somos la juventud de España”, acompanyats de focs artificials, segons relata una de les joves allà presents. Al principi del sabotatge “eren huit joves, carn de Democràcia Nacional”, matisa la jove, però a mesura que avançava el temps van arribar a ser unes 30 persones les que insultaren i amenaçaren a les concentrades, gent major i famílies amb menors, amb frases com “¡Ya os seguiremos luego, ya!” o “Vais a flipar”.
Al principi del sabotatge “eren huit joves, carn de Democràcia Nacional”, matisa la jove, però a mesura que avançava el temps van arribar a ser unes 30 persones les que insultaren i amenaçaren a les concentrades
Fins i tot, es van dirigir a l’entrevistada, qui portava una samarreta on es podia llegir “20 anys no ens han fet oblidar-te”, en referència a l’assassinat de Guillem Agulló, i li van xisclar: “Ya correréis… ¡como tu amigo!”. Davant de totes aquestes amenaces, un grup de tretze agents del Cos Nacional de Policia es va limitar a fer un cordó de seguretat. “La Policia ens va fer marxar primer a nosaltres i ens vam anar amb molta tensió i desil·lusió”, indica la jove, per a qui els agents no hagueren pogut fer res si els feixistes els hagueren atacat, encara que “els nacionals tampoc ho hagueren intentat”, denuncia.
La jove ho va denunciar tot pel seu Twitter personal i dies més tard va rebre una amenaça a través d’aquesta xarxa de Rubén Solé Navarrete, delegat de Juventudes de Democracia Nacional a Alacant. Aquest va publicar tres fotos d’ella i va escriure: “El 9 de octubre pasaremos y si hace falta por encima de ti y de tu panda de guarros”. La jove ja ha presentat denúncia per tal de demostrar que les agressions del passat 9 d’octubre “no van ser un cas aïllat”.
Insults, amenaces i agressions a l’Aplec del Camp de Túria
L’últim dels més greus intents de boicot de l’extrema dreta va ocórrer el passat catorze de setembre, durant el setè Aplec del Camp de Túria celebrat a Bétera. El que havia de ser un punt de trobada familiar i comarcal, en un ambient festiu i alegre, es va convertir, a partir de les sis de la vesprada d’aquell divendres, en un espai plagat d’insults, amenaces, assetjament i agressions per part de feixistes i blavers, la gran majoria militants d’organitzacions com España 2000, Defenem València, Avant, Som Valencians, Llibertadors del Regne de València, Levantina de Seguridad i membres del Partit Popular de la localitat, entre d’altres.
Els instigadors d’aquest boicot serien els mateixos que han estat agitant el blaverisme i el feixisme durant tot l’estiu: noms coneguts com el de Pepe Herrero, Juan Garcia Sentadreu (VOX) o José Luis Roberto Navarro (España 2000) que, mitjançant les seues xarxes, difonien missatges d’odi anticatalanista cridant al boicot. En aquest cas també se li suma un primer assenyalament per part del Partit Popular de la localitat, que féu el crit d’alerta a les seues xarxes socials perquè els abans esmentats organitzen l’escarni i convoquen als seus militants i a gent del poble que combregue amb el discurs anticatalanista, espanyolista o ultradretà.
L’agressió a les assistents a l’Aplec va començar quan espanyolistes i membres de l’entorn ultradretà, concentrats al parc del Jonqueral –a pocs metres del recinte–, van boicotejar l’arribada del cercavila que havia travessat abans el municipi amb el soroll de dolçaines i tabalets. L’escena d’insults, amenaces i crits va recordar molt a la viscuda el passat 9 d’octubre a València però a una escala menor, igual que l’actuació de la Guàrdia Civil, que no va dissoldre en cap moment l’escarni ultra. Tot i que, segons comenten des de l’organització de l’Aplec, tots els cossos policials de la localitat estaven prèviament avisats de les amenaces que estaven rebent per xarxes i de les convocatòries de boicot que havien vist.
“Els feixistes han amenaçat i escopit les participants de l’Aplec, entre les quals hi havia gent major i menors d’edat”, va relatar l’organització en un comunicat. Els grups d’extrema dreta acabaren assetjant el recinte, mentre la Guàrdia Civil “es limitava a fer un cordó sense cap separació del recinte”. Fins i tot, l’extrema dreta va poder arrencar alguna pancarta i increpar les assistents a menys d’un metre de distància, qui sofriren intents d’agressió, llançament d’ous –un del qual va aterrar a la gola d’una de les organitzadores– i insults, acompanyats de càntics i salutacions espanyolistes, anticatalanistes i feixistes.
L’endemà, la nit del dissabte, durant la celebració de la IX Nit Estellés a Burjassot (Horta Nord), un grup d’uns tres encaputxats –que van ser identificats com membres del grupuscle Ultras Yomus originaris del municipi–, van entrar cridant a l’acte en un intent de boicotejar-lo, encara que van ser expulsats ràpidament.
La cultura i la memòria també sota el punt de mira
Esvàstiques, creus cèltiques i les sigles de l’organització paramilitar del govern nazi, la Schutzstaffel (SS), van aparèixer dibuixades, el passat 2 de juliol, sobre un dels panells ceràmics de la Ruta Estellés a Burjassot, una ruta literària i interactiva que recorre els carrers del municipi del poeta valencià. A la mateixa temps i amb la mateixa simbologia es va pintar la seu de l’associació cultural del municipi, Ca Bassot.
Es tracta de la segona vegada que, enguany, tant el cartell que recull el poema de Vicent Andrés Estellés al seu poble, Burjassot fa la festa i la desfà, com la seu de l’associació cultural, pateixen un atac feixista
Es tracta de la segona vegada que, enguany, tant el cartell que recull el poema de Vicent Andrés Estellés al seu poble, Burjassot fa la festa i la desfà, com la seu de l’associació cultural, pateixen un atac feixista –el primer va ocórrer el 28 de març. “Una altra vegada ens pinten simbologia feixista i embruten les plaques de la ruta Estellés. Tornem a patir els atacs dels intolerants, dels racistes, dels violents”, denunciava Ca Bassot a les seues xarxes socials, ja que aquest fet s’ha repetit forca vegades en el temps, igual que els atacs vandàlics que ha patit l’estàtua dedicada al poeta.
La facultat de Psicologia de la Universitat de València també va aparèixer, el passat 16 de juliol, amb una pintada a la rampa d’accés a l’edifici del Campus de Blasco Ibàñez on es llegia la frase “España aguanta que Franco se levanta”, acompanyada d’una bandera d’Espanya. L’endemà, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) es va despertar amb dos llaços blaus pintats a la façana i amb la frase “Catalanistes fora” pintada a terra.
A Alacant, el monòlit dedicat a la memòria de Miquel Grau Gómez, jove antifeixista assassinat en aquesta ciutat mentre penjava cartells convocant a la manifestació del 9 d’octubre de 1977, va patir el passat 18 d’agost un atac vandàlic que ha esborrat el seu contingut. Durant els últims tres anys aquest monòlit ha patit més d’una cinquena d’atacs que han tractat d’ocultar la memòria del jove assassinat per un feixista de Fuerza Nueva.
El greu cas de la Ribera
Durant els últims dos anys s’han donat una sèrie d’agressions físiques i han aparegut desenes de pintades amb simbologia i lemes feixistes i anticatalanistes a alguns municipis de la comarca de la Ribera, sobretot a Alzira. A la comarca de la Ribera, les seus de Compromís i del diari El Levante-EMV han sigut l’objectiu de grups ultra des de l’inici de 2018. Allà s’han trobat pintades on es podia llegir “Catalans de merda” o “Rojos No”.
Segons va denunciar mesos enrere un moviment antifeixista de la comarca anomenat A.R.A., aquestes pintades i les agressions abans esmentades han estat protagonitzades per un grup de joves neonazis. L’A.R.A. va optar per realitzar un tríptic on desemmascarava aquests neonazis, “com a mesura de seguretat, per si algun jove de la comarca torna a patir atacs d’estos desgraciats”, resava el pamflet que portava escrit en gran “Prou impunitat. Assenyalem-los”.
Segons les antifeixistes, aquests joves es troben a Carcaixent i sobretot a Alzira. Alguns també pertanyen a l’entorn faller del municipi alzirenc i són ben coneguts per la policia i les representants institucionals, tot i que, segons denuncien des del moviment, aquests no han fet en cap moment res per identificar-los o aturar-los, “una actitud que ens afectarà a totes”, denuncien.
El torn de partits polítics, sindicats i casals
Les seus de Compromís a València i Castelló també han sigut escenaris d’atacs durant els darrers mesos. En el cas de València, el passat 26 de juliol va ser la segona vegada en menys de quinze dies que la formació política va sofrir l’odi de l’extrema dreta. “Les càmeres de seguretat van gravar com pintaven la façana i hem pogut facilitar les imatges a la Fiscalia, però encara estem esperant una resposta”, explica la coportaveu de Compromís a València, Àgueda Micó.
A Dénia, els atacs a seus de Compromís, del PSPV i de Comissions Obreres (CCOO-PV) han augmentat durant el darrer mes, coincidint amb el trasllat del cap de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro Garcia, a la capital de la Marina Alta
A Dénia, els atacs a seus de Compromís, del PSPV i de Comissions Obreres (CCOO-PV) han augmentat durant el darrer mes, coincidint amb el trasllat del cap de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro Garcia, a la capital de la Marina Alta. El secretari general del grup socialista i alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, i el secretari general de Compromís a la ciutat, Vicent Català, van presentar denúncies a la comissaria de la Policia Nacional espanyola per les pintades que van aparèixer a les seues seus el dissabte 22 de setembre, signades pel grup ultradretà i xenòfob DNJ. A les façanes es podien llegir frases com “Separatistas terroristas”, “Juan de Haro no caminas solo” (en relació amb la imputació d’aquest per una agressió) o “Los españoles primero”. A Castelló, el passat 19 de setembre, la formació Podem també va denunciar l’aparició d’una esvàstica nazi a la seua seu.
A mitjans de juliol, a la seu nacional de Compromís a València es podia llegir la paraula “catalanistes” escrita amb pintura blava sota un llaç blau i les sigles CDRV. Aquest acrònim respon als recentment creats Comitès de Defensa del Regne de València, que després passarien a dir-se GDV. Noves sigles i paraigües sota la que actuen militants de grups del moviment blaver i de l’extrema dreta valenciana, com España 2000, VOX o Defenem València. Algunes veus etiqueten el GDV com el nou GAV, per tindre en comú l’acció anticatalanista, però aquesta vegada a imatge i semblança dels Grups de Defensa i Resistència (GDR) a Catalunya, que actuen en contra de l’independentisme.
A la Plana Baixa, els casals populars de Vila-real i Borriana també han sofert atacs durant el darrer any. L’últim va ocórrer el passat dissabte a La Centraleta, el casal popular de Borriana, on va aparèixer pintat a la porta “9 No pasareis” signat pels Grups de Defensa de València (GDV), en referència a la manifestació antifeixista programada per a la vesprada de la diada del pròxim 9 d’octubre.
Malgrat tot, aquests atacs han provocat una resposta popular cada vegada més forta i organitzada que, per primera vegada, s’ha ajuntat sota la plataforma Antifeixistes País Valencià per realitzar una manifestació unitària i antifeixista pel 9 d’octubre, en resposta a les agressions feixistes de l’any passat i sota el lema “País Valencià, tomba del feixisme”. Una de les portaveus de la plataforma ha afirmat a aquest mitjà que, “malgrat la impunitat feixista i la permissivitat policial, al feixisme se l’ha de combatre, perquè no pot tindre més cabuda al País Valencià”.
