En abril de 2017, Mohamed Choulli participava com a testimoni al Parlament de Catalunya en el grup de treball sobre el Règim d’Aïllament dels Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) a les presons catalanes, on per primer cop, i gràcies a les constants denuncies i pressió per part de diferents entitats i organismes internacionals en defensa dels drets humans, es ficava en qüestió la legitimitat del règim d’aïllament en els centres carceraris d’un estat de dret en ple segle XXI. En el seu testimoni, proposat pel grup parlamentari de la CUP i que es va fer mitjançant una entrevista presencial de dues diputades a la presó de Brians 2 on es trobava privat de llibertat, Choulli –que tan sols tenia 25 anys en aquell moment i cinc d’ells els havia passat pres– va explicar en primera persona com se sent una algú després de passar de 18 a 22 hores al dia aïllat en una cel·la, sense realitzar cap classe d’activitat tractamental ni establir cap contacte humà amb altres persones, en alguns casos durant diversos anys de la seua vida. Ho coneixia bé després de passar llargs períodes de temps en aquest règim de vida –tant per estar classificat en primer grau, o complint sancions disciplinàries– a diferents centres penitenciaris catalans (Quatre Camins, Brians 1, Brians 2, Lledoners i Mas d’Enric) perquè, segons institucions penitenciàries, “no s’adaptava al règim de vida ordinari dels centres”.
En aquest mateix grup de treball, l’aleshores director de Brians, Juan Carlos Navarro, reconeixia que des de direcció s’era conscient de la seua situació i que, de la mateixa manera que molts dels interns que passen pels DERT, aquesta persona estava diagnosticada amb un trastorn límit de personalitat i tenia tendència a les autolesions. Pau Pérez, psiquiatre expert en l’aplicació del Protocol d’Istanbul a persones detingudes i membre de l’Equip Assessor del Mecanisme Estatal per a la Prevenció de la Tortura, també va comparéixer en aquest mateix grup de treball poc després. En la seua intervenció, el doctor assegurava que, en molts casos, les persones amb patologies mentals a la presó acaben als DERT perquè, pel mateix fet de patir malalties mentals, toleren pitjor l’ambient de presó i acaben tenint sancions i són portats a aïllament, siga com a sanció o com a classificació del seu règim de vida al centre. “Si s’estima que al voltant del 40% de la població penitenciària pateix algun tipus de trastorn, aquesta xifra augmenta molt més si parlem dels DERT. Ara bé, si només considerem com a trastorns mentals aguts l’esquizofrènia i el trastorn bipolar, les xifres serien molt baixes, entre un 6 i un 7%, però la realitat ens diu que hi ha molts altres tipus de trastorns que poden conduir una persona a l’autolesió o el suïcidi”. Pérez concloïa en la seua intervenció que això suposa un greu problema, ja que “els DERT no poden servir com a espai de gestió de les persones amb patologies mentals, les quals han de ser tractades des d’una lògica mèdica i mai disciplinària”.
Després de la seua compareixença en aquest grup de treball, en abril de 2017, Mohamed Choulli va demanar al Parlament una protecció especial per por a represàlies, però mai se li va concedir. Poc després, el van traslladar a la presó de Mas d’Enric, on en juny de 2020 va denunciar amenaces i maltractaments per alguns treballadors del centre mentre es trobava classificat en aïllament de nou i, segons el seu testimoni, es va intentar suïcidar penjant-se amb un llençol a la seua cel·la. Tant el Sistema de Registre i Comunicació per les Víctimes de Violència Institucional (SIRECOVI) com per la seua advocada van denunciar aquests fets davant les institucions penitenciàries, i inclús l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT) va emetre un comunicat urgent instant les autoritats espanyoles a actuar, esclarir els fets i assegurar la integritat física i mental de Choulli durant la seua estada a la presó.
Per al psiquiatre Pau Pérez, “els DERT no poden servir com a espai de gestió de les persones amb patologies mentals, les quals han de ser tractades des d’una lògica mèdica i mai disciplinària”
Les recomanacions i advertències de les entitats i organismes internacionals en defensa dels drets humans no van tenir gaire efecte en les següents actuacions de les institucions penitenciàries, que pocs dies després d’aquest incident traslladaven a Choulli a la presó de Puig de les Basses (Figueres), situada a més de 200 quilòmetres, sense previ avís –ni a ell ni a la seua família–, i poc després era classificat de nou en primer grau amb l’aplicació del protocol antisuicidis –el que suposa estar tancat en un DERT amb una altra persona a la cel·la. Aquest protocol no va poder evitar la mort de Choulli el 27 de juny a causa d’un incendi a la seua sala de captiveri, al DERT de Puig de les Basses, on dos presos més van resultar ferits per inhalació de fum. Segons el Departament de Justícia, l’incendi l’haurien provocat tots tres interns, tot i que la investigació continua oberta. El síndic de greuges ha obert una actuació d’ofici i la família de Choulli considera la possibilitat d’emprendre accions legals per a esclarir la causa del sinistre.
La mort de Mohamed Choulli no ha sigut l’única que s’ha donat als DERT de les presons catalanes durant el darrer mes, i és que el 3 de juliol, Ana, una jove de 19 anys, se suïcidava –segons fonts d’institucions penitenciàries– al mòdul d’aïllament del centre de Brians 1 mentre complia una sanció disciplinaria. Segons les dades del Departament de Justícia, al voltant d’un 2% de la població penitenciària a Catalunya es troba en tancada en un DERT –avui dia hi ha 144 persones–, siga per la seua classificació en primer grau –en virtut del qual passen fins a divuit hores tancades– o per una sanció disciplinaria –que pot allargar el càstig fins a 42 dies si s’encadenen sancions i la permanència en la cel·la és de 22 hores diàries. Tot i representar un petit percentatge de la població penitenciària, segons les estadístiques, un terç dels suïcidis a les presons es produeixen en aquests departaments.
Dels vuit suïcidis que s’han produït a les presons catalanes en els primers sis mesos de l’any, tres han sigut als DERT. La proporció de dones mortes en aïllament és superior a la mitjana dels homes perquè, tot i que només suposen el 7% de la població penitenciària, vora un 20% de suïcidis que hi ha hagut aquests últims cinc anys als DERT els han protagonitzat dones. Segons dades facilitades a la Directa per part del Departament de Justícia, durant els sis primers mesos de l’any un total de 21 persones han mort a les presons catalanes, set d’elles encara a l’espera del resultat de l’autòpsia per determinar-ne les causes, vuit per suïcidi i sis per “causa natural”.
Front comú per la “no aplicació de l’aïllament”
Poc després de finalitzar el grup de treball sobre el DERT al Parlament de Catalunya en 2017, l’aleshores director general de Serveis Penitenciaris Amand Calderó –que dimitia del càrrec la setmana passada poc després que Lourdes Ciuró (Junts) agafara la cartera de Justícia a finals de maig– emetia la Circular 2/2017. Aquest document regulava, en pla teòric, alguns aspectes en l’organització i la intervenció en els departaments d’aïllament de les presons catalanes segons els suggeriments fets per entitats i organitzacions al grup de treball. Tot i això, segons expliquen des de les entitats que monitoren el respecte als drets humans als centres penitenciaris, aquesta normativa continua sent insuficient i molts cops no es té constància que s’acaben aplicant totes les regulacions que contempla, ja que no es realitza cap auditoria on es puga compartir la informació de forma transparent.
“La sensació amb l’aplicació de la nova circular va ser agredolça”, explica Iñaki Rivera –director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona– que també va participar com a testimoni al grup de treball al Parlament sobre els DERT perquè, tot i les intencions del Departament, creu que es va perdre una molt bona oportunitat per acabar amb un règim de vida a les presons catalanes que possibilita que es produïsquen incidents greus de violència institucional i suïcidis com els que hem vist les darreres setmanes. “Nosaltres, des de l’OSPDH, estem en contra de regular espais on es possibilita la violència institucional. Per tant, creiem que aquests espais s’haurien d’erradicar i no aplicar l’aïllament”, afirma.
El mateix opina Mireia Salazar, advocada del centre per la defensa dels drets humans Irídia que va defensar a Mohamed el Choulli durant els darrers anys: “Hi ha massa indicis que mostren que l’aïllament és un règim molt lesiu per la salut mental de les persones. Si és cert que a Catalunya tenim la competència de presons i quan els interessa es busquen les fórmules per aplicar certes mesures, per què no fem res per solucionar aquest tema? El que no pot ser és que les juntes apliquen la classificació en primer grau tan fàcilment i que després es lamenten quan algú es lleva la vida quan porta de 18 a 22 hores tancat en una cel·la durant tant de temps”.
La proporció de dones mortes en aïllament és superior a la mitjana dels homes perquè, tot i que només suposen el 7% de la població penitenciaria, vora un 20% de suïcidis que hi ha hagut aquests últims cinc anys als DERT els han protagonitzat dones
Després de les darreres morts a Brians i Puig de les Basses, una desena d’organitzacions en defensa dels drets humans , d’advocacia i l’Associació de Famílies de Presos a Catalunya, han fet públic un comunicat en el qual exigien al Departament de Justícia la no aplicació de l’aïllament penitenciari a les presons catalanes, la investigació de les darreres morts i l’aplicació d’un protocol de comunicació transparent amb les famílies quan es donen aquestes situacions.
Reglaments internacionals com el Protocol d’Istanbul o les Regles Nelson Mandela, així com l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT) de les Nacions Unides, alerten de les seqüeles psicològiques irreversibles que pot comportar l’aïllament en un Departament Especials de Règim Tancat (DERT) durant més de quinze dies consecutius. Tant a l’Estat espanyol com a Catalunya una persona presa pot estar classificada en primer grau durant anys. “Els DERT en si mateixos són una contradicció segons la legislació internacional, ja que xoca frontalment amb el Reglament Penitenciari espanyol que data de 1979. Per tant no podem acceptar un règim de vida dins les presons que és il·legal segons el dret internacional”, assenyala el comunicat.
Tant des de l’OSPDH com el centre de Drets Humans Irídia, han fet saber a la Directa que aviat sol·licitaran una reunió amb la nova consellera de Justícia per demanar-li una auditoria i esclarir les causes dels dos suïcidis que s’han produït al DERT en les darreres setmanes, així com sol·licitar una revisió de la circular 2/2017 per saber com s’està aplicant. “Fa cinc anys, quan es va fer el grup de treball sobre el DERT al Parlament, molta gent es va assabentar de l’existència dels DERT, inclús la majoria de polítics. Ara, amb el nou govern i la sortida dels presos polítics al carrer, els demanem que no li donen l’esquena a les presons ni caiguen en l’oblit. El millor que es podria fer ara mateix a les presons catalanes per evitar aquestes morts seria deixar d’aplicar l’aïllament als DERT”, conclou Rivera.
