La digitalització de les societats avança a un ritme vertiginós, transformant les nostres vides sense deixar temps per adonar-nos de les seves implicacions. Sovint s’utilitza la metàfora d’un tsunami quan es parla de l’impacte d’aquesta revolució tecnològica: un procés imparable i urgent al qual ens hem d’adaptar. Davant d’aquest relat d’imposició de canvis, diferents col·lectius de programari lliure a Barcelona reclamen la sobirania tecnològica, desenvolupant eines lliures, cogovernades i codissenyades per la comunitat d’usuàries com un bé comú. Tot i que encara són projectes incipients, aposten per un futur tecnològic col·lectiu, inclusiu i democràtic.
Consciència sobre la cultura digital
“Les eines tecnològiques a les quals podem accedir sense cap cost –com Google Drive, Whatsapp, serveis de correu i quasi tots els mitjans socials– són tan còmodes que poca gent les qüestiona o es planteja buscar alternatives”, explica Aran de LleialTec, un col·lectiu que ofereix formació per conscienciar sobre la cultura digital a la Lleialtat Santsenca, un espai per a usos veïnals cooperatius al barri de Sants de Barcelona. “Ens hem acostumat a regalar tota la informació sobre les nostres vides a unes quantes empreses, i això no solament crea un problema de privacitat, sinó de poder”, diu l’activista. Així, les grans plataformes com Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft privatitzen el coneixement tecnològic, marquen el rumb de l’evolució de les tecnologies i deixen fora de la presa de decisions d’aquest rumb les usuàries. La formadora en cultura digital alerta que aquest conjunt de grans empreses vol que fem servir al màxim les seves plataformes per augmentar els beneficis i tenir més control sobre les nostres vides.
“Amb la informació sobre els nostres hàbits més personals que els facilitem a través de les nostres dades, investiguen a un nivell neuropsicològic com poden augmentar encara més la nostra dependència de les seves plataformes”. Aran insisteix que tot això genera danys psicològics i socials considerables. “Aplicacions com Whatsapp, per exemple, ens fan desconnectar de les nostres necessitats reals. La por d’estar desconnectat i de perdre alguna cosa suposadament important genera ansietat i depressió. Ens hem de preguntar si les tecnologies són saludables per a les usuàries i si generen comportaments socials desitjables. Però són consideracions ètiques que estan subordinades a la lògica econòmica que domina en el món tecnològic”.
Diversos grups d’investigació –com el Centre for Humane Technology, format per antigues assessores d’ètica d’empreses tecnològiques com Google o Mozilla– denuncien que serveis com els generadors de notícies en temps real, les notificacions de les xarxes socials, la ludificació i la intel·ligència artificial suposen greus perills per a la salut mental de les persones, la democràcia o les relacions socials. Les grans plataformes tecnològiques extreuen riquesa de les economies locals i les traspassen a les finances globals, beneficiant l’1 per cent més ric del món. Enfront d’aquesta evolució, el moviment per la sobirania tecnològica vol recuperar el control sobre les nostres vides i les nostres dades i enfortir les economies locals basant-se en el programari lliure.
Aliança de programari lliure
El programari lliure no privatitza el codi de programació: tothom el pot mirar i copiar, a condició que cada còpia sigui igualment lliure. Així es creen eines tecnològiques totalment transparents
i obertes, en evolució contínua. Les empreses de programari lliure es guanyen la vida desenvolupant serveis i nou programari per a la seva clientela, sabent que tothom podrà accedir al fruit de la seva feina. S’utilitza programari lliure en tots els àmbits, i, per exemple, la pràctica totalitat dels superordinadors al món –una eina tecnològica pionera– utilitzen programari lliure, perquè és l’única solució viable.
A Barcelona existeixen diverses empreses i cooperatives que ofereixen solucions de programari lliure, tot i que encara tenen poca visibilitat. LliureTic, una aliança entre programadores lliures creada recentment, vol unir forces i facilitar que una empresa que necessita un projecte tecnològic pugui optar pel programari lliure. “Costa molt trobar algú que t’orienti, et pugui formar o crear una solució a mida. No tenim prou capacitat per oferir servei a Catalunya”, explica Josep Lluís Amador, cofundador de LliureTic. “No hi ha prou empreses, estan col·lapsades, i són massa petites o amb massa pocs recursos per oferir solucions a una escala més gran”, assenyala.
LliureTic vol crear una xarxa per intercanviar coneixements i assumir el desenvolupament de programari més complex
LliureTic vol crear una xarxa per intercanviar informació i coneixements i crear aliances per participar en concursos públics o per assumir el desenvolupament de programari més complex. “L’enfocament inicial per l’aliança és el programari de gestió empresarial, en àmbits de comptabilitat, facturació, gestió integral i programari de gestió de clients. Tenir sobirania sobre la gestió dels clients i sobre les dades de facturació és el nucli d’on surt tot. Si has de fer una pàgina web o una aplicació mòbil que s’alimenti de les dades dels clients, les pots manipular tu i no depens d’un proveïdor extern que les pot extreure”. Amador preveu incloure també altres perfils professionals en l’aliança, com dissenyadores i artistes, i abordar altres tipus de serveis. Un dels projectes als quals han donat suport és CommonsCloud, una iniciativa que mutualitza necessitats i recursos a través del cooperativisme.
CommonsCloud: el núvol cooperatiu procomú
CommonsCloud és una plataforma en línia de programari lliure que integra les eines digitals necessàries per a qualsevol col·lectiu de persones per treballar de manera col·laborativa i àgil. És una iniciativa ambiciosa d’autoorganització i de reapropiació del núvol: les dades són guardades en un servidor local i la plataforma és governada per les mateixes usuàries. A nivell de funcionalitat, és semblant a Google Drive, però respectuosa amb la privacitat i no comercialitza les dades de les usuàries. Té una “oficina” en línia on es poden guardar arxius, agendes i editar documents en temps real, un “gestor de projectes” que facilita la col·laboració en línia d’entitats i col·lectius i un “espai de debat” que permet la presa de decisions col·lectives.
David Gómez, de la cooperativa barcelonina #femProcomuns, impulsora de CommonsCloud, detecta una falta d’alternatives tecnològiques reals de programari lliure accessibles per un públic no expert. “Amb CommonsCloud volem oferir una solució amb una experiència usuària còmoda i intuïtiva, que garanteixi la sobirania tecnològica i la protecció de dades. Volem implementar la cultura de compartir al món digital, amb processos de treball inclusius i transparents, i facilitar la participació i la igualtat de gènere”, apunta. Tot i que el programari ja és operatiu, encara necessita una prova pilot per fer-lo evolucionar cap a un servei sòlid. “Per això volen organitzar sessions de cocreació amb les usuàries per seguir desenvolupant el projecte de manera col·laborativa”, afegeix. Tan bon punt la prova pilot estigui acabada, la plataforma podrà ser utilitzada per organitzacions, centres d’ensenyament, administracions públiques i empreses. Gómez argumenta que “si volem crear un teixit econòmic local resilient, no podem regalar tota la informació confidencial a les plataformes privatives”. I es mostra esperançat que CommonsCloud es podrà anar replicant a escala global seguint l’exemple de Wikipedia.
Programari lliure social i solidari
La cooperativa Coopdevs comparteix la convicció que només es pot organitzar l’economia de manera transparent, democràtica i inclusiva, quan les usuàries de les plataformes tecnològiques en siguin copropietàries i puguin incidir en la governança. Per això impulsen “cooperatives de plataforma” com un nou paradigma econòmic: una plataforma tecnològica gestionada com una cooperativa per una comunitat d’usuàries. Gràcies al programari lliure, cooperatives d’altres llocs del món poden replicar i adaptar la plataforma, i així estalviar costos i intercanviar experiències. És l’aplicació moderna de la idea de pensar a escala global, però d’actuar a escala local.
Un dels projectes principals de Coopdevs és la plataforma Katuma, que facilita la creació i gestió de grups de consum
Un dels projectes principals de Coopdevs és la plataforma Katuma, que facilita la creació i gestió de grups de consum d’alimentació ecològica i de proximitat. Al web s’organitzen les comandes i les gestions internes de les cooperatives. Però Katuma no és simplement la plataforma, sinó també la comunitat de producció, grups de consum i distribució que gestionen conjuntament l’alimentació. Pretén crear una alternativa més justa i sostenible que l’oferida per les grans distribuïdores i els intermediaris comercials. Mantenir la sobirania sobre les dades pròpies és una part fonamental del projecte, explica Pau Pérez, coimpulsor de la plataforma: “Si nosaltres sabem les quantitats i les preferències del consum, els viatges que fan els productors per portar la verdura a les cooperatives i el nivell de facturació, ens podem organitzar molt millor i podem escalar els serveis”. Katuma es distingeix d’altres plataformes privatives perquè és la comunitat qui decideix sobre el rumb del projecte i sobre els valors que els han de guiar, sense dependència d’inversors externs.
Inspiració per al conjunt del món
“La comunitat del programari lliure a Catalunya té una clara reivindicació política i un vincle fort amb el territori. Hi ha una connexió clara amb els moviments socials, i això fa que el moviment sigui molt peculiar i interessant”, opina Casey Lynch, investigador de la Universitat d’Arizona especialitzat en el moviment del programari lliure. Lynch, que ha fet una investigació sobre aquesta comunitat a Catalunya, destaca que en la idiosincràsia planetària del programari lliure la dimensió política i la relació amb moviments locals no és tan present. L’investigador coneix molta gent de l’àmbit tecnològic als Estats Units que no s’han plantejat mai la possibilitat que les plataformes tecnològiques no segueixin la lògica econòmica dominant de generar beneficis per als inversors. “És obvi que els projectes aquí encara són molt petits i es troben en una fase d’experimentació, però em fa ser optimista veure que s’està generant un exemple inspirador per a altres comunitats arreu del món”. El programari lliure i la interacció amb el cooperativisme i els moviments socials poden crear un nou relat d’apoderament i reclamar que el futur tecnològic estigui al servei del comú, d’allò que volen les usuàries.
