El mercat Els Filtres de Manises (l’Horta de l’Oest) és un dels més apreciats de les comarques de València. A la façana es pot veure una mostra de panells ceràmics en els quals es reprodueixen els usos i costums dels mercats valencians en el segle XVIII. Es va inaugurar el 13 de juliol de 1974, en un lloc conegut com la terrassa “dels filtres”, un espai urbà obert on se celebraven actes públics, contigu a la infraestructura de filtres d’aigües potables, actualment el parc Els Filtres. Es va construir amb una capacitat de 108 punts de venda, un nombre que va disminuir en els anys vuitanta del segle passat per la fusió de les parades. El febrer del 2003, es va inaugurar el mercat després de la remodelació: una part va ser destinada a les instal·lacions comercials del Mercadona i la resta, una dotzena de llocs, es va remodelar per actualitzar-los. Ara mateixa, hi ha tres parades en actiu.
Francisco Amarillo, qui fa servir un pseudònim per por a les represàlies, hi tenia una parada des del 2003. “Els primers dos o tres anys després de la reforma venia molta gent i les coses anaven prou bé. Però, de seguida, els beneficis van baixar dràsticament, i any rere any les vendes van minvar. Va ser una mort lenta, i al final vaig preferir jubilar-me en lloc de pagar impostos sense veure cap profit”. S’havia acabat el que Mercadona anomena “efecte crida”, el procés segons el qual l’obertura d’un Mercadona dins d’un mercat municipal fa augmentar la presència de clientela atreta pel supermercat de nova construcció. Amarillo afegeix que en els últims anys de la seua activitat era normal veure una desena de persones que compraven al mercat i, en canvi, el supermercat de la família Roig era ple de gom a gom.
Un testimoni semblant és el d’Àlex Agramunt, peixater i propietari d’una botiga a Castelldefels. “Estàvem al Mercat de Sants (Barcelona). La meua família tenia la paradeta allà des de fa cinc generacions. Ara fa dos anys que no hi som”, explica Agramunt. Mercadona s’hi va instal·lar l’any 2015. Dos anys abans, començaren les negociacions entre l’Ajuntament i les paradistes del mercat. “Li vam dir que podien entrar al mercat amb la condició de no posar productes frescs, però com que hi posen molts diners, van acabar fent el que volien”, subratlla Agramunt.
Al començament dels anys 2000, la fórmula per la qual es reformaven els mercats municipals era per mitjà d’una convocatòria d’un concurs públic. Així, les cadenes interessades podien presentar la seua oferta (tant econòmica com de característiques) per a l’explotació del local. Després, una part de les obres les pagaven els ajuntaments i l’altra les propietàries de les parades, de forma proporcional. Mercadona, que es quedava amb una proporció gran de metres quadrats, tenia més pes en la contractació definitiva. De fet, a Sants, malgrat les promeses, l’empresa de Roig va posar productes frescs al seu interior, com peix, carn i fruita. Això creava i crea una competència deslleial amb les paradistes que no poden assumir els preus de la gran distribució per les despeses que tenen. Un Mercadona pot estar obert més hores, rotant treballadores, la qual cosa no és assumible per a la majoria de les parades del mercat, que acaben autoexplotant-se. “Si haguera tingut la parada encara, o treballava jo des de les cinc del matí fins a les deu de la nit, o no haguera portat endavant el negoci”, conclou Amarillo. És una de les conseqüències del fet que Mercadona tinga preus més baixos sobre el producte fresc.
Hui en dia, si comparem els preus en el Mercadona i en una de les peixateries del Mercat de Sants, trobarem la sépia a 9,95 euros, el calamar a 5,95 euros i els mollets a 12,95 euros en la peixateria del Mercadona. En canvi, en una de les paradetes del mercat, la sépia està a 14,90 euros, el calamar a 19,80 euros, i els mollets a 14 euros. Segons la memòria anual de Mercadona de l’any 2010: “Mercadona no només creu que és determinant la convivència de les seues botigues amb diferents formats comercials tradicionals, sinó que fomenta el seu desenvolupament, tal com ho demostra l’aposta per la revitalització dels mercats municipals que manté des del 2001 amb l’objectiu de potenciar el comerç urbà i els municipis on és present”. Malgrat aquestes intencions, les dades no mostren això. Si agafem com a referència tres mercats de Barcelona on Mercadona té presència, en vint anys han desaparegut moltes paradetes. Han passat de 401 a 67 al Mercat de Sants, de 218 a 21 al Mercat de la Guineueta, i de 165 a 22 al Mercat de la Unió.
Creació d’una imatge familiar
“Mercadona ha estat colonitzant llocs tradicionals dels barris i mercats en aquests anys. S’han apropiat de la imatge dels mercats tradicionals amb una clara intenció comercial”, afirma Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari de Catalunya. La idea de tindre un Mercadona dins d’un mercat fa que la consumidora es familiaritze amb la seua presència i, a més, amb una imatge tradicional del bon producte que es troba als mercats municipals. Tanmateix, fomenta la compra en altres Mercadona, dislocats pels barris. “Empenta la gent a pensar: ‘Per a què he d’anar fins al mercat, si el Mercadona té les mateixes coses i més barates?’”, afegeix Montagut.
Si agafem com a referència tres mercats de Barcelona on Mercadona té presència, en vint anys han desaparegut moltes paradetes
Si els mercats municipals no han rebut cap espenta per la presència d’un supermercat, tampoc el xicotet comerç de barri. L’any 2017, segons les estadístiques de la Seguretat Social, van desaparéixer 16.500 xicotets comerços a l’Estat espanyol –considerats com a tals els que no tenen més de cinc assalariats. El 2018, en van abaixar la persiana al voltant d’11.000, i el 2019, de gener a setembre –última dada disponible– van tancar quasi 15.000. Mercadona, segons dades de la mateixa empresa, ha obtingut enguany 727 milions d’euros de benefici, un 17 % més que l’any anterior. També ha venut més, per un valor de 26.932 milions, un 5,5 % més.
Si agafem les últimes dades disponibles en el Panell de consum alimentari a l’Estat espanyol, elaborat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i desgranem quina és la despesa real dels espanyols en alimentació, tant dins com fora de la llar, veurem que són 1.698,45 euros per persona. D’aquests, el 75 % es correspon amb compres realitzades en la gran distribució, bàsicament supermercats, hipermercats i gran descompte; el 25 % restant són compres en el comerç al detall especialitzat, mercats locals i mercats ambulants. Entre la gran distribució, Mercadona arriba a nou de cada deu llars espanyoles i té una quota de mercat del 24,5 %, segons les dades de la consultoria Kantar Worldpanel. “El xicotet comerç representa un model més equitatiu de repartiment de la riquesa, enfront de la concentració que representa el model de les grans distribuïdores, que acaben formant un oligopoli”, recorda Luis Azorín de l’àrea de Consum d’Ecologistes en Acció. Gràcies a aquest poder imposen condicions de preus baixos a les productores, sobretot a les xicotetes (agricultura, ramaderia…), que es veuen obligades a acceptar, per no poder comptar amb altres alternatives viables per a la venda dels seus productes.
Pa i formatge amb trampes
En la pàgina web de Mercadona podem trobar que la companyia valenciana ha adoptat una sèrie de mesures per la sostenibilitat ambiental, com eliminar les bosses de plàstic d’un sol ús en totes les seues botigues, o el fet que tots els productes d’origen animal procedeixen de proveïdors homologats i auditats per les autoritats competents, que garanteixen el benestar animal. “És una pràctica habitual en màrqueting i publicitat: combatre els teus impactes a força de donar una imatge contrària, però sense canviar l’essència del teu model, que es distingeix per la seua deslocalització, per la manca de sostenibilitat ambiental i per contribuir a la concentració de la riquesa i la pèrdua d’ocupacions”, conta Azorín.
El pa de Mercadona conté només el 3 % de massa mare, un percentatge mínim, que permet a l’empresa de Roig comercialitzar-lo amb aquesta denominació
Les grans distribuïdores ofereixen productes locals, ecològics o de comerç just, o de poc impacte ambiental, com a una manera d’ampliar la seua clientela, atés que han vist que existeix una demanda en part de la societat, però buiden aquestes propostes de contingut polític i de capacitat transformadora, i les redueixen a una etiqueta. “Cal que siguem conscients de la voluntat de cooptació de les grans superfícies i de la gran indústria. Un producte ecològic que es ven en un supermercat té molt poca capacitat de transformació, perquè, bàsicament, està comercialitzat en un punt de venda que vulnera els drets dels treballadors i sovint paga un preu injust als productors”, argumenta Esther Vivas, periodista experta en agroalimentació. Tanmateix, en els últims anys, per la demanda creixent de menjar un pa sense elaboració industrial o amb una fermentació més lenta, es pot trobar en el Mercadona el pa fet amb massa mare. “Tot el pa –inclòs el de massa mare– de Mercadona i de les grans distribuïdores és industrial i precuinat. Amb la qual cosa, la seua producció és més barata, requereix menys llocs de treball, perquè està més mecanitzada i, generalment, la qualitat és pitjor que un pa fet en forma artesana”, recalca Azorín. De fet, el pa de Mercadona conté només el 3 % de massa mare, un percentatge mínim, que permet a l’empresa de Roig comercialitzar-lo amb aquesta denominació.
El mateix passa amb el formatge d’ovella. En el reial decret 262/2011, s’especifica que el formatge es pot anomenar “d’ovella” amb només un 15 % de llet d’ovella. “Potser té un 85 % de llet de vaca, que és la més barata, i després un 15 % d’ovella”, afirma Jordi Benages, ramader de la granja La Planeta, a Xert (el Baix Maestrat). Aquesta pràctica acaba afectant els productors locals, perquè els preus de Mercadona o els d’altres superfícies són un 62,5 % més baixos. Al Mercadona, un formatge semicurat d’ovella val 6 euros el quilo, i un productor el ven al detall a 16 euros. “Això és possible perquè estan enganyant a la gent”, conclou Benages.
