De seguida demana que no aparegui el seu nom real enlloc, sinó Ana Melgarejo. Ho fa pels seus fills i el pare de 79 anys que viu al Perú: “No m’agradaria danyar la imatge dels meus fills ni que la situació que pateixo arribi al meu país d’origen”. Els cabells trenats i ben arreglats de Melgarejo delaten el seu passat de perruquera, que s’ha convertit en un present precari de netejadora d’oficines de Vodafone. Amb un horari partit i menys de mitja jornada, només arriba als 400 euros al mes, que estan a anys llum dels ingressos imprescindibles per poder llogar un habitatge. A més, el seu exmarit no els passa els diners que tocaria. Ni tan sols sumant els 400 euros de la renda garantida podria assumir un lloguer a preu de mercat, perquè la mitjana al districte de Sant Martí de Barcelona frega els 937 euros mensuals. Per això, des de 2018, okupa un pis que ha passat de BuildingCenter –societat immobiliària de CaixaBank– a Coral Homes –societat de CaixaBank i el fons estatunidenc Lone Star– per acabar en mans de Luthor Europe, actualment Aurora Asset I, controlada pel multimilionari alemany Michael Otto.
Després que no li renovessin el contracte de lloguer a l’Hospitalet de Llobregat el 2016 per dos endarreriments en les mensualitats i viure en una habitació amb dos menors d’edat, el 2018 va arribar al pis del barri de la Verneda i la Pau. Durant els primers mesos va pagar una renda de lloguer mensual a un inquilí, però un dia va picar a la porta una notificació de desnonament per impagament d’hipoteca. L’inquilí va marxar i Melgarejo es va quedar desemparada: “Sense saber-ho, era okupa. Però no tenia on anar, ni diners, ni ningú; em volia morir”.
Des del gener de 2019, Ana Melgarejo està dins la mesa d’emergència a l’espera de l’adjudicació de l’habitatge, com 566 persones més a Barcelona
Des d’aleshores està okupant el pis perquè no li han concedit un lloguer social, encara que compleix tots els requisits establerts al Decret llei 17/2019: l’habitatge està en mans d’un gran tenidor i Melgarejo té un informe de vulnerabilitat. A més, des del gener de 2019 està dins la mesa d’emergència a l’espera de l’adjudicació de l’habitatge, com 566 persones més a Barcelona. Des que va rebre la primera notificació ha patit quatre intents de desnonament: el primer va ser suspès per la comitiva perquè hi havia dos menors, el segon va ser ajornat, el tercer va ser aturat pel moviment veïnal i el quart va ser frenat per la propietat, després que el Sindicat d’Habitatge Verneda i La Pau i l’Observatori d’Habitatge i Turisme del Clot-Camp de l’Arpa ocupessin durant dues hores la seu de Tecnotramit, una empresa que brinda serveis a Coral Homes, entre altres immobiliàries bancàries. Tot i que van aconseguir el compromís d’ajornar tres mesos el desnonament, l’endemà, el 22 de gener, la propietat va vendre el pis a la immobiliària Luthor Europe, actualment Aurora Asset I. “Semblava que Coral Homes estava disposada a acordar un lloguer social, però ens van enganyar perquè el van vendre. L’actual propietat es nega a negociar un lloguer i m’ofereix 1.500 euros per marxar o una mica més si ho faig ràpidament”, lamenta Melgarejo.
A l’entrada de casa hi té un petit altar amb el Señor de los Milagros del Perú. “A veure si ajuda”, sospira. Si s’aplica la llei, però, no calen miracles. Des de l’Observatori, Robert Palomera insisteix en l’obligatorietat dels grans tenidors a oferir lloguer social a persones vulnerables: “És la contribució que creiem que han de fer els grans tenidors com a corresponsabilitat pels grans beneficis que han aconseguit amb el mercadeig de l’habitatge, tot i que és un dret fonamental”. Per aquesta raó, com ja van fer en el cas d’un veí de 92 anys de Camp de l’Arpa –Jacinto Ferrer–, l’Observatori ha traslladat el cas al Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU i l’Advocacia de l’Estat ha demanat que se suspengui la investigació perquè, de moment, no hi ha cap data prevista de desnonament.
Per la via municipal, l’Ajuntament ha obert un expedient sancionador, explica Palomera, però amb tots els canvis de propietat no tenen clar contra qui ni quan es resoldrà. “Per què no s’actua amb la mateixa diligència que amb altra mena de sancions?”, es pregunta l’activista. El consistori no ha aportat a la Directa informació de l’estat del cas, però sí del funcionament dels procediments. Reconeixen que els expedients sancionadors en aquesta matèria són “llargs” i també “garantistes” perquè “permeten a la part presumptament infractora presentar al·legacions per via administrativa”. Però, a més, un cop esgotada aquesta via, es pot recórrer judicialment al contenciós administratiu. La pandèmia encara ha dilatat més els tempos perquè els procediments van estar suspesos entre el 15 de març i el 2 de juny.
El propietari, entre els més rics del món
La propietat actual, Aurora Asset I, mai ha negat ser un gran tenidor, però sí que l’interlocutor sempre es referia a l’empresa com si fos d’una sola persona, qui ocupa la presidència. La informació que es va ometre és que l’únic accionista d’Aurora Asset I és EOS Spain SL, la filial espanyola d’EOS Group, dedicat a serveis de gestió global de crèdits i préstecs hipotecaris per tota Europa i l’Amèrica del Nord. És a dir, la casa de Melgraejo està en mans d’una multinacional que es dedica al negoci del deute, que ha tingut un benefici net de 4,1 milions d’euros el 2019 i té un actiu valorat en 97,7 milions. De fet, el 2016, EOS Spain va adquirir a Abanca un paquet de crèdits fallits per sota del valor real de 1.300 milions i el 2017 va comprar la cartera d’immobles de Bankia per valor de 100 milions.
EOS Group pertany a Michael Otto, un empresari multimilionari que ocupa el lloc 590 a la llista Forbes dels homes més rics del món i el 37 d’Alemanya
EOS Group pertany a Michael Otto, un empresari multimilionari que ocupa el lloc 590 a la llista Forbes dels homes més rics del món i el 37 d’Alemanya, amb una fortuna de 8.000 milions de dòlars. És president de la multinacional Otto Group, on participa tota la família, que es dedica a la venda per catàleg i el comerç en línia, el comerç al detall, el finançament i la logística, i que ha expandit els seus negocis cap als serveis immobiliaris i financers. El primer contacte amb l’Estat espanyol es va produir el 2013, quan va aterrar-hi aprofitant les restes del naufragi immobiliari per adquirir el negoci dels recobraments del Banco Popular durant deu anys per 135 milions.
