És probable que l’alvocat que hi ha a la nevera de milers de cases dels Països Catalans hagi vingut del mateix indret, ha gi estat produït per una companyia transnacional i ha arribat al mateix port en vaixell.
Un informe de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) assenyala que el 2024 es van exportar 2,8 milions de tones d’alvocats arreu del món. Es tracta d’una de les tres fruites tropicals més comercialitzades del planeta juntament amb la pinya i el mango, i la primera en volum de negoci. Segons que apunta l’estudi de la FAO, representa “el 57 % del comerç mundial de les principals fruites tropicals”.
Entre Mèxic i el Perú cultiven el 65 % dels alvocats que s’exporten anualment, sobretot als Estats Units i a Europa, que representen el 75 % de les importacions mundials. Dit d’una altra manera, el Sud Global abasteix el Nord. El cas de Mèxic escenifica a la perfecció aquesta lògica. L’organització internacional Grain, que dona suport al camperolat, assenyala que el 80 % de la producció d’alvocats mexicana es destina als Estats Units. La posició central de Mèxic en el mercat global de l’alvocat va néixer quan les grans empreses dels Estats Units van traslladar “el seu centre de producció de Califòrnia a Michoacán, a mitjan anys vuitanta”, assenyala el periodista d’investigació Heriberto Paredes.
El pinyol del sector
Avui, les principals empreses del sector alvocater són d’origen estatunidenc i tenen presència a països situats més al sud del continent. Segons s’explica des de Grain, es tracta d’un “grup d’empreses que van ampliant les seves operacions a cada cop més països productors, on implanten filials i han incrementat el seu control sobre les importadores als principals pols de consum global”.
Parlem, per exemple, de Mission Produce o Calavo Growers, dues firmes amb seu a Califòrnia que facturen més de mil milions de dòlars anuals i que exploten milers d’hectàrees per abastir els EUA. Més enllà hi ha la sud-africana Westfalia Fruit, que ha absorbit altres exportadores d’alvocat, com la mexicana Aztecavo, la peruana Camet Trading o la xilena Agricom. Els seus mercats principals són Europa i els EUA i, segons que s’apunten des de Grain, manté “empreses registrades en el paradís fiscal de Delaware”.
De fet, segons considera l’organització en defensa del camp, aquesta mena de pràctiques del capitalisme financer són comunes en les principals firmes alvocateres. Mission Produce i Calavo Growers cotitzen a la borsa de Nova York i “atrauen inversions de fons com BlackRock i Vanguard Group”.
El ‘petit Mèxic’ al sud d’Europa
Europa també està esdevenint una gran devoradora de la fruita verda, la majoria de la qual arriba pel port de Rotterdam. Malgrat això, al continent hi ha producció autòctona, sobretot a l’Estat Espanyol que, segons Grain, és el principal productor europeu d’alvocats, amb entre 15.000 i 20.000 hectàrees dedicades al seu cultiu, la majoria de les quals es cultiven a Andalusia, les Canàries i els Països Catalans.
Xavier Ferrer, del departament tècnic de l’Associació de Productors d’Alvocats (ASOPROA), patronal amb base a València, considera que és “quasi impossible que les necessitats de la Unió Europea en consum d’alvocat siguen cobertes per producció espanyola” perquè el seu territori “té un potencial productiu molt menor que Mèxic”. Alhora, assenyala que “és i serà un actor imprescindible, no només pel paper de productor, sinó pel paper d’intermediari”.
La realitat és que el negoci de l’alvocat està en expansió i són cada vegada més les empreses que s’hi dediquen. Ferrer especifica que les grans firmes del sector tenen la seva seu a Màlaga. “Són pioneres en el conreu de l’alvocat, funcionen com a comercialitzadores i treballen amb importacions i produccions locals”, afirma.
La multinacional sud-africana Westfalia Fruit ha absorbit altres exportadores com la mexicana Aztecavo, la peruana Camet Trading o la xilena Agricom
Entre les principals empreses del sector radicades a Andalusia trobem Trops, de la qual pengen altres firmes dedicades als fruits exòtics com Frumaco, Trops Import-Export o el Centro de innovacion Trops. Entre les persones amb càrrecs en aquest entramat societari de Trops hi ha José Linares Pérez, que està vinculat a la indústria dels jocs d’atzar mitjançant firmes com Recreativos Alazar o Azar-96 o Enrique Ramón Colilles, que entre els anys 2017 i 2024 va ser vocal a Cajamar Caja Rural.
Com en el cas de Trops, és freqüent veure en les cúpules de les principals empreses de l’alvocat persones que tenen interessos en altres sectors. És el cas de José Luis Montosa, administrador únic de Frutas Montosa i vinculat al sector immobiliari amb Montosa Ruiz. En aquesta companyia també apareixen noms com el de Jose Ángel Saz, qui té una empresa de consultoria i va ser apoderat del grup Godó.
El rastre del sector immobiliari és una constant al món de l’alvocat. És el cas de Prudencio López Martínez, administrador únic de l’empresa Natural Tropics SL, però que amb Calebasti SL es dedica al lloguer d’immobles, o el de Víctor Manuel Ruete, que està darrere de l’empresa Tropical Millineum, una companyia administrada per mitjà de les societats Baika Europa SL, del sector immobiliari. De la mateixa manera, l’administrador de l’empresa alvocatera Axarfruit SL, Ángel Álvaro Martínez López està al capdavant de la promotora immobiliària Alvamar Oraval SL.
Al País Valencià, la lògica és la mateixa. Hi trobem algunes empreses malaguenyes que han estès els seus tentacles al territori i d’altres de nova creació. “D’aquest primer cas es podria esmentar Alcoaxarquía, que ja fa un temps que apostà per instal·lar-se a Sollana”, detalla Ferrer. Darrere d’aquesta companyia hi ha José Antonio Alconchel, que té participació en l’empresa de Benaguasil (el Camp de Túria) Janus Fruit. El president d’aquesta companyia és Alejandro Monzón García, que va ser membre del consell de Caja Campo i presideix la firma de begudes Anecwines. Entre els consellers de Janus Fruit també trobem a Juan José Gimeno, que és president de Valorizaciones del Camp de Turia SL, societat dedicada a la gestió de residus, i de Graveras Castellana SL.
Un cas a banda és el Citri&co, grup amb seu a Almassora (la Plana Alta), nascut l’any 2017 a partir de l’entrada del fons d’inversió barceloní Miura Private Equity en la societat local Martinavarro. no cultiva alvocats a la península Ibèrica, però els importa del Perú, mitjançant la seva filial SafrescoGlobal
La vinculació d’Alcoaxarquía amb el sector immobiliari es fa difícil de resseguir. L’empresa Victoria Agroexplotacion SL, que abans s’anomenava Alcoholding, actua com a consellera d’Alcoaxarquía i sota la direcció de Maria del Pilar Hurtado, que és administradora de Mayglo, SL, una firma del sector immobiliari, que en el passat havia dirigit el mateix José Antonio Alconchel. Un altre grup amb seu a Andalusia i presència al País Valencià és Reyes Gutiérrez, que compta amb Jesús Piquer Pérez com a administrador únic; aquest també és conseller de l’empresa de lloguer d’immobles Mercado Costa de València. Al seu torn, Tropical Bayper, establerta a Sagunt, és administrada per Vicente Bayona, que del 2016 al 2019 va ser conseller de l’empresa pública de gestió d’obres i serveis de la localitat de Canet d’en Berenguer (el Camp de Morvedre).
Un cas a banda és el Citri&co, grup amb seu a Almassora (la Plana Alta), nascut l’any 2017 a partir de l’entrada del fons d’inversió barceloní Miura Private Equity en la societat local Martinavarro, ja aleshores erigida en el principal dominador del negoci citrícola al País Valencià. A partir d’aquest moment va explorar altres productes, sempre dins del camp hortofructícola, entre els quals el raïm i l’alvocat. Citri&co no en cultiva a la península Ibèrica, però els importa del Perú, mitjançant la seva filial al con sud-americà, SafrescoGlobal.
