El passat estiu, a les parcel·les situades en el número 6D del carrer Maximilià Thous i els números 8 i 10 del carrer Benipeixcar, al barri de Sant Antoni del districte la Saïdia de València, van començar l’enderroc d’una antiga fàbrica de mobles de fusta, sense avisar prèviament al veïnat del barri. El motiu: la construcció d’un nou hotel per part de l’empresa Monte Bajo Empresarial S.L.U. Tal com expliquen des de la xarxa veïnal EntreBarris, l’establiment tindrà un aforament màxim de 497 persones i només donarà una desena de llocs de treball. Apunten que “generarà unes dinàmiques d’oci, de consum i de formes d’habitar molt diferents de les dels residents habituals”.
Des de la publicació de l’anunci de la concessió de la llicència hotelera per part de l’Ajuntament de València, les associacions i assemblees veïnals van encetar una campanya d’al·legacions per aturar la construcció. El termini va acabar el passat 11 de desembre, i es van presentar de manera presencial al voltant d’un centenar d’al·legacions. El veïnat encara no ha obtingut cap resposta, igual que tampoc sobre les que es van presentar fa uns mesos en contra d’un hotel semblant a les naus de Guatla. En els darrers tres anys, en el mateix districte s’ha promogut la construcció d’un complex hoteler de 575 habitacions i un hotel residència universitària de 254 habitacions. Contra aquests projectes, la Saïdia Comuna, que forma part d’EntreBarris, ha llançat la campanya “Veïnat sí, turistificació no. La Saïdia per a qui l’habita!”, i el 24 de febrer es manifestaran pels principals carrers del barri per exigir l’aturada de les edificacions hoteleres.
En els darrers tres anys, en el mateix districte s’ha promogut la construcció d’un complex hoteler de 575 habitacions i un hotel residència universitària de 254 habitacions
Un dels arguments al·legats denuncia l’incompliment dels principis d’ocupació racional del sòl i de les directrius de qualitat urbana de la ciutat de València. És a dir, hi ha una sèrie d’obligacions establertes per la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) que s’estarien incomplint, com la “reserva de sòl per a habitatges subjectes a algun règim de protecció pública amb una distribució territorial equilibrada; i els plans municipals reservats per a dotacions públiques i sòl necessari per a implantar-les”. El Pla General d’Ordenació Urbana de València (PGOU) també estableix que l’ús residencial plurifamiliar és el que ha de dominar a les zones denominades com Eixample, com és el cas de les parcel·les amenaçades pel projecte hoteler. “L’activitat hotelera en aquesta zona entra en clara contradicció amb l’obligació”, insisteixen des de l’assemblea de la Saïdia Comuna.
Una altra de les al·legacions posa el focus en la insostenibilitat d’aquest tipus de projectes i en l’impacte mediambiental de la seua construcció. L’assemblea veïnal destaca que “no volen un territori al servei de l’explotació turística, sinó, de les seues necessitats territorials i ecosistèmiques”. En un context de crisi climàtica consideren que “no es pot estar construint i edificant sense ser conscients que l’emergència climàtica és un fet”.
Turisme sense límits
Fa temps que el districte de la Saïdia resisteix als processos de turistificació i gentrificació, a conseqüència de l’augment d’apartaments, baixos turístics i hotels. Això ha contribuït a l’increment del preu de l’habitatge, el tancament de comerç local, el deteriorament d’un teixit associatiu i l’expulsió del veïnat, tal com descriuen des de la Saïdia Comuna. Afegeixen que el barri de Sant Antoni en concret és un dels llocs “més afectats per apartaments turístics, la qual cosa pot generar l’efecte ‘taca d’oli’, que vaja estenent-se tota l’activitat hotelera dins del districte”. Les xifres publicades pel portal immobiliari Idealista indiquen que en un any hi ha hagut una pujada del 13,4% del preu del lloguer.
Per una banda, des de la Saïdia Comuna denuncien que amb el temps “han perdut un veïnat consolidat als edificis, que s’han transformat en apartaments turístics. Això fa que les xarxes veïnals es debiliten perquè tot el temps hi viu gent de pas”. Les xarxes veïnals cohesionades són “molt importants per crear barris resistents a totes les crisis que tinguem”, puntualitzen. En aquest sentit, Andreu, membre d’EntreBarris i veí de Ciutat Vella, també defensa que la pèrdua de veïnat és una conseqüència directa de la gentrificació i turistificació, i coincideix amb la teoria de la “taca d’oli”.
Des de la Saïdia Comuna denuncien que amb el temps “han perdut un veïnat consolidat als edificis, que s’han transformat en apartaments turístics”
Per altra banda, “els comerços s’acaben orientant a satisfer les necessitats del turista, com poden ser el lloguer de bicicletes o els supermercats amb preus més elevats, però, oberts 24 hores”, argumenta Andreu. A més a més, molts baixos comercials també acaben tancant per la “pujada abrupta del preu del lloguer” i pel canvi del model de comerç, on “el de proximitat ja no és la primera opció dels consumidors”.
Entre les principals reivindicacions de la xarxa d’EntreBarris es troba la “reapropiació de la ciutat per a la gent que l’habita”. En aquesta línia, reivindiquen un “model de ciutat al servei de les persones i no dels interessos del capital”, així com la funció social del dret a la ciutat i a l’habitatge. És a dir, la necessitat de proveir d’espais públics i íntims al veïnat.
