La mobilització veïnal ha aconseguit aturar el desnonament de Saoia Pérez i les seves dues criatures menors d’edat, que estan ocupant el pis des del novembre del 2015, però així i tot, hi ha hagut càrregues policials. Quan s’estava celebrant la victòria, ja s’havia aixecat el cordó policial i les furgonetes es retiraven entre crits de les concentrades, els agents de la unitat BRIMO han baixat dels vehicles i han començat a colpejar amb les porres les persones que estava a les voreres. Han identificat tres persones i, enmig de la tensió, una dona gran que just tornava a casa amb la compra ha patit un atac d’epilèpsia i ha hagut de ser traslladada amb ambulància a l’hospital. “No han pogut actuar per treure’ns de davant el portal perquè s’ha suspès el desallotjament, però han carregat gratuïtament al final”, denuncia Clàudia Ruscalleda, membre del Grup d’Habitatge de Sants.
El comandament de l’operatiu d’ARRO, amb TIP 9437, ja havia participat en actuacions polèmiques anteriorment. El mes de febrer de 2016, va imposar la primera sanció per llei mordassa a un advocat -Andrés Garcia Berrio d’Irídia- i l’any 2008, va protagonitzar una dura càrrega a les portes de la discoteca Rosebud, arran de la qual va ser condemnat en sentència ferma per una falta de lesions.
549 famílies a l’espera d’un pis
Era el tercer intent de fer-la fora, tot i que es troba a la mesa d’emergència des de l’abril del 2018. Per tant, des de fa un any i mig, Saioa Pérez i les seves dues criatures menors es troben “a l’espera de la disponibilitat d’un habitatge adequat per a la seva unitat de convivència”, segons consta en un document signat per la Secretària de la Mesa. No té ingressos fixes i no pot fer front a un lloguer a preu de mercat. El seu no és ni molt menys un cas aïllat. Actualment a la ciutat de Barcelona, i segons el mateix Ajuntament, hi ha 549 famílies vulnerables que esperen l’adjudicació d’una casa. La xifra no para de créixer: si el desembre del 2015 n’eren 88, el març passat ja n’eren 440. Ruscalleda lamenta que la majoria de casos que arriben al Grup d’Habitatge esperen una solució de la Mesa d’Emergència, que forma part del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, participat en un 40% per l’Ajuntament i en un 60% per la Generalitat: “En llista d’espera, moltes famílies no s’atreveixen a okupar quan es queden sense casa per por que les afecti negativament i accepten l’allotjament en una pensió”, explica. És el cas d’Abdelah, que des del mes de juliol està en una habitació sense cuina amb tres criatures.
En el darrer intent de llançament, el mes d’abril, el Grup d’Habitatge va arribar a un acord amb la propietat de la casa Saioa Pérez, Univness SL: entre la inquilina i serveis socials afrontarien un lloguer de 500 euros però en un altre pis del mateix propietari a Nou Barris. Pérez que està sota un estricte seguiment mèdic per diversos problemes com l’agorafòbia, en el moment de traslladar-se a Nou Barris, li va caure el món a sobre. A la seva salut fràgil se li afegia allunyar-se dels vincles que la mantenien a flotació i haver de portar les criatures a Sants cada dia on estan escolaritzades. Així que van incomplir el termini per a l’entrega de claus i es va procedir a un nou desallotjament, el d’aquest matí.
Amb un ampli desplegament policial -tres furgonetes de la unitat ARRO i dues de la BRIMO- i l’acordonament d’un tram del carrer Olzinelles, el Grup d’Habtiatge ha aconseguit un acord final: “tenim una pròrroga d’un mes per trobar una alternativa per a la Saioa. És una victòria”, explica Ruscalleda. Malgrat mantenir l’oferiment de pagar 500 euros mensuals, el que no han arrencat a la propietat és permetre que Saioa Pérez continuï vivint al pis fins que pugui traslladar-se al pis de la mesa d’emergència.
