Després de mesos d’especulacions amb relació a la suposada identitat policial d’una de les integrants del col·lectiu Madres contra la Represión, finalment una investigació d’El Salto en col·laboració amb la Directa, amb el suport d’antics militants del col·lectiu Distrito 14, ha pogut determinar la identitat real de qui durant quinze anys s’ha presentat com a Marta, resident al municipi madrileny d’Aranjuez. Es tracta de la funcionària del Ministeri de l’Interior Maria Ángeles G. A., qui el mes d’octubre vinent celebrarà el seu 62è aniversari, a tres anys de l’edat de jubilació al Cos Nacional de Policia espanyola. Es va llicenciar a l’escola de policia en la promoció de l’any 1985, fa pràcticament quaranta anys, quan l’actual seu de l’Escola de Policia d’Àvila ni tan sols s’havia acabat de construir i els estudis i formacions es feien en unes instal·lacions provisionals de la mateixa ciutat.
És, sens dubte, el cas d’infiltració policial de més avançada edat entre els nou destapats en els darrers tres anys per la Directa i El Salto, i també el període més llarg d’infiltració. Segons ha pogut certificar El Salto, Marta acumulava una llarga trajectòria com a agent infiltrada a diferents espais polítics de Madrid, que van des de locals autogestionats com el centre social El Laboratorio fins a col·lectius de suport a presos del Grapo i de l’independentisme del País Basc, passant per la Coordinadora Antifeixista i diferents espais antirepressius. A les xarxes socials encara es poden trobar imatges de la funcionària policial a concentracions contra l’empresonament l’any 2015 del jove antifeixista Alfon Fernández.
Durant el mes de setembre de 2017 se la va poder veure en primera fila de dos dels actes que es van celebrar a Madrid en contra de la repressió prèvia a les votacions de l’1 d’octubre
Segons ha pogut saber la Directa, la infiltrada també va mostrar interès en les mobilitzacions solidàries amb el procés català. Durant el mes de setembre de 2017 se la va poder veure en primera fila de dos dels actes que es van celebrar a Madrid en contra de la repressió prèvia a les votacions de l’1 d’octubre. El 17 de setembre era a les portes del Teatro de Barrio, al carrer de Zurita de Lavapiés. Organitzat per l’entitat Madrileños por el derecho a decidir s’hi va convidar Joan Tardà (ERC), Jordi Cuixart (Òmnium), Natàlia Esteve (ANC), Núria Gibert (CUP) o Eduardo Reyes (Súmate). Marta no es va perdre detall de les intervencions. Quatre dies més tard, la veterana policia sostenia una de les pancartes de la concentració celebrada a la Puerta del Sol contra els escorcolls al Departament d’Economia i el setge a la seu de la CUP, al seu darrere, estelades i banderoles d’Izquierda Castellana.
A diferència d’altres agents de policia infiltrats en l’activisme, María Angeles G. A. manté amb activitat el seu número de telèfon que consta a desenes d’agendes de l’activisme madrileny. Contactada via Whatsapp per El Salto i a la pregunta de si pot “confirmar la informació que l’assenyala com a agent infiltrada, ha respost que “ja res m’afecta, no tinc cap intenció de fer una declaració i no confirmo res”.
Després de ser expulsada de Madres contra la Represión, “va començar a fer comentaris amb clar contingut feixista i, fins i tot, a fer burles de publicacions que difonien altres casos de policies infiltrats”, explica una militant del col·lectiu
Després que una persona “de plena confiança” de Madres contra la Represión les alertés que darrere de Marta s’amagava una agent de policia, van traçar una estratègia per enxampar-la. Al llarg dels mesos, van anar acumulant indicis i testimonis, per finalment un dia convocar-la a una reunió on li van revelar les sospites i la van expulsar del col·lectiu. La seva reacció va ser sorprenent. “Primer ens va dir, molt tranquil·la, que li diguéssim el seu número de placa, una resposta molt de policia, i després de dir-nos que ella no portava tota la vida lluitant per ara això, simplement se’n va anar”, relata un dels testimonis recollits per El Salto. “Si a mi m’acusen de ser agent policial infiltrat, sent militant antirepressiva i antifeixista, el mínim que faig és defensar-me, però ella no va fer res, només va abandonar els grups”, recalca amb convicció.
Marta, després de ser expulsada públicament de Madres contra la Represión, ni tan sols va esborrar el seu compte de Twitter, però va començar a mostrar un caràcter radicalment diferent del que havia tingut a la mateixa xarxa social abans de ser descoberta. “De cop i volta va començar a fer comentaris amb clar contingut feixista i, fins i tot, a fer burles de publicacions que difonien altres casos de policies infiltrats”, explica una militant del col·lectiu de mares activistes.
