El recinte firal de Montjuïc ocupa 27 hectàrees de sòl al peu de la muntanya que li dóna nom, a Barcelona; l’equivalent a 21 illes de l’eixample. Es tracta de sòl públic, repartit entre pavellons i auditoris firals i vies públiques, cedit per l’Ajuntament de la ciutat al consorci Fira de Barcelona, que l’utilitza per als seus certamens i salons i altres activitats i pel qual abona un lloguer mensual gairebé simbòlic, tenint en compte el preu de mercat al centre de Barcelona, de 0,2 euros el metre quadrat per l’ús de les instal·lacions. Aquest lloguer està regulat per un conveni que es va renovar per darrer cop l’any 2014, per un període que prescriu l’any 2015, d’aquí a sis anys.
Amb tot, el mes de febrer passat, diverses institucions (els ajuntaments de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació, la Generalitat, la Cambra de Comerç i Fira de Barcelona) van firmar un acord per impulsar el que s’ha anomenat projecte Una fira, dues ciutats que, a part de planificar el creixement del nou recinte congressual de l’Hospitalet, també preveu renovar els terrenys de Montjuïc en un pla batejat com Univers Montjuïc que s’inauguraria l’any 2029, coincidint amb el centenari de l’Exposició Universal de 1929 que va donar la fesomia actual a l’indret, donant per fet que l’ús firal es mantindrà més enllà del 2025. Encara que no s’han fet públics els detalls d’aquesta reforma, pel que es va filtrar, contemplaria la conversió en zona de vianants dels principals carrers (entre els quals l’avinguda de Maria Cristina) i la cessió d’alguns dels actuals pavellons a l’Ajuntament, que els destinaria equipaments i, en part, també, a construir habitatge protegit.
“El problema és que el projecte Univers Montjuïc no el coneixem, i que la part que segons l’actual ajuntament seria d’habitatge públic és molt petita”, apunta Claudia Conde, membre de Som Paral·lel. Al seu torn, l’arquitecte David Bravo assenyala que la reforma continua operant “en clau de recinte, és a dir, d’espai tancat i que viu d’esquena als barris adjacents”.
Conde i Bravo han presentat aquest matí a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona, envoltants de pavellons de la fira, taxis i turistes, la plataforma la Fira o la Vida, a la qual s’han adherit una quarantena llarga d’entitats veïnals de Barcelona, entre altres l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, l’Obra Social Barcelona, el Sindicat de Llogateres i altres sindicats i plataformes de barri que lluiten pel dret a l’habitatge i contra els desnonaments. Entre totes han impulsat un manifest que reclama a l’Ajuntament que s’obri “un debat de ciutat, rigorós, pausat, democràtic, en què s’exposin tots els fets i es pugui debatre els usos que es pugui donar als terrenys en funció dels interessos de la Barcelona contemporània”.
La plataforma, de moment, ja ha posat damunt de la taula la seva recepta: convertir els terrenys de la fira en un nou barri per a Barcelona, i que faria de connector entre els barris de la Font de la Guatlla i el Poble-sec, avui aïllats pel gegant firal. Tal com explica David Bravo, arquitecte i un dels impulsors de la plataforma veïnal, “no volem fer un polígon residencial, només d’habitatge sinó un barri obert, amb una trama de carrers transversals que relliguessin el Poble-sec i la Font de la Guatlla, un barri mediterrani, compacte, amb finques mitjanes, petites, entre mitgeres, amb molts comerços i llocs productius, i que servís també per acollir milers d’habitatges públics. Aquesta proposta d’habitatge públic seria la primera mesura per afavorir que les classes treballadores no haguessin de marxar de Barcelona i usar el vehicle privat per desplaçar-s’hi. Per tant ajuda també a combatre la gentrificació i el canvi climàtic”.
El manifest de la plataforma la Fira o Vida reclama “un debat de ciutat, rigorós, pausat, democràtic, en què s’exposin tots els fets i es pugui debatre els usos que es pugui donar als terrenys en funció dels interessos de la Barcelona contemporània”
Aquest nou espai reurbanitzat hauria d’incloure, segons la nova agrupació veïnal, entre 5.000 i 10.000 habitatges públics. Segons la reflexió de David Bravo, “a Barcelona no tenim dèficit d’estructures congressuals. El recinte de la Fira de l’Hospitalet és un dels més grans d’Europa. En canvi Barcelona està molt per sota de la mitjana europea d’habitatge públic (un 1,5% quan la mitjana europea és del 10%). Hauríem de multiplicar per deu per arribar a la mitjana. Estem competint en una cursa amb altres ciutats per captar turistes i inversors però ho estem fent amb un vehicle que no porta cinturó de seguretat ni casc”.
El manifest de La Fira o la Vida presentat avui assenyala que darrere el debat sobre el futur dels terrenys de la fira està en joc tot un model de ciutat: “Barcelona no necessita més fira, ni més gentrificació, ni més feina precària, ni més economia extractiva, ni més corbates, ni més contaminació, ni més pistes a l’aeroport del Prat, ni més creuers al port, ni més turisme de congressos… No necessita aprofundir encara més en un model econòmic que entén la ciutat com un gran espai de negoci, mentre externalitza tots els problemes que el propi model provoca”. Per contra, el manifest defensa que “el que ens cal és més habitatge públic i posar fi a un model de ciutat que beneficia les elits i esclafa les classes populars”.
La plataforma veïnal exigeix a l’Ajuntament de Barcelona que “renunciï a ratificar l’acord signat el passat febrer i faci públics tots els detalls del projecte Univers Montjuïc” així com que “s’obri un debat per deliberar amb la societat civil organitzada, des d’ara fins al desembre de 2015, quin ha de ser el destí dels terrenys”.
