El 28 de maig de 2025 s’aprovaren en el ple de les Corts Valencianes els pressupostos per l’any vinent, comptant amb una xifra que ascendeix als 32.291 milions d’euros. D’aquests, 2.364 milions d’euros —d’un crèdit de l’Estat— es destinen a la reparació dels danys causats per la dana del 29 d’octubre. Amb tot, moltes partides, com la cultura, el medi ambient, el valencià, o l’economia social, es veuen castigades per retallades considerables.
Aquest és el resultat del suport que Carlos Mazón necessita de Vox per a mantenir-se en el seu càrrec després de perdre tota legitimitat per la gestió nefasta durant i després de la catàstrofe del temporal, unes negligències que van costar la vida de 229 persones.
El vot favorable dels 13 diputats de Vox és, de fet, el resultat de negociacions partidistes, que, d’una banda, atorguen una estabilitat imprescindible per al PP i, de l’altra, donen peu a la imposició de les exigències del partit d’extrema dreta en l’orientació dels comptes pressupostaris, dibuixant un marc ideològic definit per l’extrema dreta.
Pressupostar contra els “enemics”
Una tradició de la dreta quan governa al País Valencià és desfer i penalitzar tot el que considera que són les polítiques del seu enemic. Qualsevol cosa que tinga olor de cultura, social, comunitari o del tema que ha rendibilitzat els últims cinquanta anys, el catalanisme, és laminat per les polítiques i els pressupostos que les executen. I la cosa s’ha agreujat prou amb l’entrada de l’extrema dreta en l’aritmètica de govern.
Per posar en context i fent una mirada als resultats de les eleccions, el PPCV i Vox sumen el 47,72 % dels vots emesos i el 31,95 % dels vots del cens total. Podem dir, basant-nos en aquests resultats, que les polítiques que desenvolupa el govern per a la totalitat de la ciutadania valenciana es basen en poc menys de la meitat dels vots totals i en menys d’un terç del cens electoral. Amb el 12,42 % dels vots, Vox s’ha convertit en un soci de govern amb poder de veto i capacitat de marcar l’agenda.
La retallada de vora el 32 % en les dotacions pressupostàries de 2025 i per al 2026 no és un fet aïllat, sinó la manifestació concreta d’una priorització ideològica
Anant al fet concret, els governs de la dreta, en general, es distancien de les polítiques de participació i de la transparència sempre que poden. La retallada de vora el 32 % en les dotacions pressupostàries de 2025 i per al 2026 no és un fet aïllat, sinó la manifestació concreta d’una priorització ideològica. Una retallada d’aquesta magnitud desactiva polítiques públiques i suprimeix la Direcció General de Transparència i Participació. Les conseqüències pràctiques són l’augment de l’opacitat i el debilitament de la transparència (menys pressupost, menys resposta al control i menys informació), i l’aturada dels processos participatius, perquè talla els canals que permetien a la ciutadania influir, d’alguna forma, en les polítiques públiques.
Un dels eixos dels pressupostos Vox-PP ha sigut un clàssic de la dreta valenciana: l’atac a la llengua pròpia. Ja no amaguen el seu odi al valencià i busquen l’asfíxia de les institucions i entitats que la promouen. Així, la reducció del pressupost destinat a les organitzacions en defensa de la llengua va dels 3,9 milions d’euros en 2024 als 2,9 milions en 2025; un 23,5 % menys per a una institució clau en la normalització lingüística, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Es tradueix en la pèrdua d’1 milió d’euros, la qual cosa limita severament la capacitat d’actuació. S’elimina quasi totalment (94,4 %) la compra de béns, cosa que suposa aturar pràcticament els projectes editorials, materials didàctics, campanyes de sensibilització i promoció de la llengua. Es debilita la capacitat tècnica i investigadora de l’AVL, així com la capacitat de planificar projectes estratègics per a millorar la situació de la llengua.
En les ajudes al valencià també hi ha una retallada significativa (2,56 milions d’euros menys, un 13,13 %, quedant-se en poc menys de 17 milions d’euros). I, si aprofundim encara més, per mitjà d’aquests fons es financen algunes de les entitats que són bandera del secessionisme lingüístic, com Lo Rat Penat, la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana o l’Associació d’Escritors [sic] en Llengua Valenciana.
La retallada general en matèria de memòria democràtica arriba al 43 %, i si mirem partides concretes, els recursos per a exhumacions i recuperació de restes minven al voltant del 50 %
En memòria democràtica, la retallada és molt greu. Mai ha sigut una àrea molt finançada, tenint més nom que recursos. Ara, la retallada general arriba al 43 %, i si mirem partides concretes, els recursos per a exhumacions i recuperació de restes minven al voltant del 50 %; en investigació de la repressió franquista i digitalització d’arxius, el pressupost baixa un 40 %; en actes de reconeixement a les víctimes i suport a les organitzacions memorialístiques, un 35 %; i en programes educatius, un 45 %. Aquesta davallada és política i ideològica, i en la pràctica suposa el desmantellament d’una política pública importantíssima per a la qualitat democràtica del país.
En el capítol de transició ecològica, tot i que el País Valencià és una zona de risc davant el canvi climàtic (no hem d’oblidar la dana), la Generalitat Valenciana aplica retallades en polítiques ambientals. En prevenció de residus i foment del reciclatge, la reducció va dels 18,5 als 12,6 milions d’euros (un 32 %); en qualitat ambiental i canvi climàtic, es passa dels 42,3 als 30,5 milions d’euros (28 %); en gestió d’espais naturals, dels 65,2 milions als 55,4 milions d’euros (15 %). També són molt castigades amb retallades d’entre el 25 % i el 50 % els programes d’energies renovables i eficiència energètica, de mobilitat sostenible i, sobretot, els d’economia circular.
Debilitar i buidar l’economia social
I, escrivint des de la Xarxa d’Economia Social i Solidària del País Valencià (XEAS-PV), no podem oblidar-nos de comentar aquesta qüestió. La partida d’enguany de Foment del Cooperativisme i Economia Social, és d’11,9 milions d’euros, un milió i mig per sota de la xifra de 2024. Però la gran retallada vingué precisament en 2024 amb respecte de 2023, on el pressupost se situava en 19,1 milions. En dos anys, el suport autonòmic al cooperativisme i l’economia social s’ha reduït en un 38 %. Un total de 7,2 milions d’euros menys.
Per si no fora prou, després d’una reestructuració organitzativa, ha desaparegut la Direcció General d’Emprenedoria i Cooperativisme que va estar activa durant el govern del Botànic, i les seues funcions han sigut absorbides per la molt més generalista Direcció General de Treball, Cooperativisme i Seguretat Laboral. A més, el replantejament d’algunes ajudes al foment de l’economia social, com les ESAFOM, han deixat fora a xarxes com a XEAS, i han apostat únicament per donar suport a les grans federacions del sector, ja consolidades.
La catàstrofe de la dana podria haver implicat un punt d’inflexió per a replantejar el nostre model econòmic i social. Però és clar que la mirada a curt termini, i una agenda dibuixada per la dreta, sols contemplen una economia del creixement
Tot plegat, representa una estratègia molt clara de restar valor a l’economia social, infrafinançant-la i premiant una visió conservadora del concepte. Entenent-la com a una tipologia marginal i annexa a l’economia general, sense capacitat de transformació.
La catàstrofe de la dana podria haver implicat un punt d’inflexió per a replantejar el nostre model econòmic i social. Però és clar que la mirada a curt termini, i una agenda dibuixada per la dreta, sols contemplen una economia del creixement que reproduirà les inèrcies de sempre i continuarà augmentant les desigualtats, promovent l’individualisme, i depredant el territori. Polítiques que no ens sorprenen, en absolut, però que sí que convé tenir-les clares per motivar-nos a dissenyar un full de ruta alternatiu encaminat a una transformació econòmica radical. Una transformació que no és opcional si volem la supervivència digna de les nostres comunitats i ecosistemes. Però que des de les institucions, i especialment des dels governs de dretes, no volen veure. Nosaltres treballarem per fer-ho visible.
