Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Cercant respostes a l’abocador de Zaldibar un any després

Comença la investigació judicial per esclarir les presumptes irregularitats en la gestió de l’abocador que va col·lapsar al País Basc i va sepultar dos treballadors, uns fets pels quals no s’han dirimit responsabilitats polítiques

Manifestació convocada per la plataforma Zaldibar Argitu el passat 4 de juliol a Zaldibar / Xavi Bosch

L’enorme esllavissada que fa un any va tallar l’autopista entre Bilbao i Sant Sebastià es va acabar convertint en una catàstrofe sanitària i mediambiental. El col·lapse de l’abocador de Zaldibar (Biscaia) del 6 de febrer de 2020 va contaminar el sòl, l’aigua i l’aire. Es van produir diversos focs subterranis entre les restes, es va haver de confinar la població de les localitats limítrofes i es van prohibir les activitats a l’aire lliure. A banda de l’alerta sanitària, l’ensorrament va provocar la desaparició de dos treballadors que eren a les instal·lacions, Joaquín Beltrán i Alberto Sololuze. El dia d’avui, encara no hi ha rastre de Beltrán, després que el mes d’agost els equips de rescat confirmessin que havien localitzat les restes de Sololuze.

Les presumptes irregularitats que van anar sortint a la llum i l’opacitat a l’hora de gestionar la informació va provocar la mobilització veïnal, que va reclamar la depuració d’unes responsabilitats polítiques que encara ningú no ha assumit. De fet, el llavors conseller de Medi Ambient, Iñaki Arriola, va renovar en el nou govern d’Iñigo Urkullu, però aquest cop al capdavant de la cartera de Planificació Territorial, Habitatge i Transports. Pel que fa a la repercussió judicial del cas, hi ha dues vies obertes. D’una banda, aquesta setmana, ha començat la instrucció judicial per investigar si l’empresa que gestiona l’abocador, Verter Recylcing, va cometre delictes contra la natura. D’altra banda, fa mesos que els seus responsables estan imputats per delictes contra els drets de les persones treballadores.

Aquesta setmana, ha començat la instrucció judicial per investigar si l’empresa que gestiona l’abocador, Verter Recylcing, va cometre delictes contra la natura

Mentrestant, durant el darrer any s’ha anat modificant la realitat de l’abocador, on s’han fet ingents moviments de terra sense cap control judicial, tal com adverteix Ekologistak Martxan. Segons Carlos Alonso, advocat i activista de l’entitat ecologista, “fins ara les investigacions que s’han fet han estat els informes i auditories encarregades pel Govern Basc al marge del control judicial”. La mateixa administració, recorda Alonso, que ha demostrat fer una “nefasta” gestió de residus.


Acusació popular

Ara, el jutjat que instrueix el cas ha acceptat com a acusació popular Ekologistak Martxan, la plataforma Zaldibar Argitu i la Carta de Drets Socials d’Euskal Herria, entre altres entitats, així com els quatre ajuntaments de les localitats afectades (Zaldibar, Elgeta, Eibar i Ermua). “Volem portar la veu popular al judici, defensar els interessos més socials i que s’aclareixi què va passar. Volem veritat, justícia i que es depurin totes les responsabilitats, tant les públiques com les privades”, aclareix Janire Lazkano, membre de Zaldibar Argitu.

Des d’Ekologistak Martxan no descarten que la querella pugui acabar dirimint responsabilitats a l’administració per prevaricació ambiental

En aquest sentit, des d’Ekologistak Martxan no descarten que la querella, que ara va dirigida únicament contra els responsables de l’empresa, pugui acabar dirimint responsabilitats a l’administració per prevaricació ambiental. L’entitat recorda que el Govern Basc és qui va ser el responsable d’autoritzar l’abocador, va consentir l’abocament de tota mena de residus sense control –i a uns volums molt superiors dels previstos–, a més de no fer cas als avisos que es van donar poc abans de l’esllavissament. Segons Alonso, amb la investigació judicial en marxa “neix un camí a no seguir, el de prioritzar el negoci privat enfront de la salut col·lectiva i del medi ambient”.


Un any de mobilitzacions

Arran de la catàstrofe va sorgir la plataforma Zaldibar Argitu (“esclariu Zaldibar”, traduït del basc), que durant el darrer any ha impulsat nombroses mobilitzacions a les poblacions del voltant de l’abocador, així com a Markina-Xemein i Zalla, d’on eren veïns els treballadors que hi van perdre la vida. “Les primeres mobilitzacions van sorgir de la ràbia i de la indignació en veure com s’havia esllavissat l’abocador van ser espontànies. Després, ens vam adonar que calia coordinar-nos i organitzar una resposta col·lectiva”, reflexiona Lazkano.

Tota aquesta onada de solidaritat es va veure afectada de ple per la declaració de l’estat d’alarma a mitjans de març i les restriccions vinculades a la COVID-19. “A alguns dirigents polítics els va anar molt bé el confinament perquè, de cop i volta, el tema de Zaldibar va quedar en segon pla. La nostra feina va ser evitar que això s’oblidés, continuar exigint que trobessin Alberto Sololuze i Joaquín Beltrán”, recorda Lazkano. En aquest context, la plataforma es va veure forçada a reinventar-se constantment (amb actes virtuals i col·laboracions del món de la música i la cultura basques, per exemple) i acaba d’iniciar una campanya de micromecenatge amb l’objectiu de sufragar les despeses del procés judicial.

Articles relacionats