La campanya per la jornada de vaga estudiantil convocada per avui a Catalunya va donar el tret de sortida l’1 de desembre amb un seguit de talls de carretera de la Diagonal de Barcelona i l’autopista AP-7 al seu pas per la UAB, i hi estan convocades les estudiants de totes les universitats i instituts de secundària, encara que a la Universitat Autònoma de Barcelona ja es va iniciar la mobilització ahir. Les organitzacions impulsores –la Coordinadora d’Assemblees de Facultat la UAB (CAF), la Coordinadora d’Assemblees Interuniversitària (CAI) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)– consideren que el projecte de llei orgànica del sistema universitari “subordina el sistema universitari al capital privat i el condemnen a ser una eina del mercat”, segons el manifest de convocatòria. La portaveu del SEPC Nacional, Marta Daviu, resumeix l’anomenada llei Castells (per l’actual ministre espanyol d’Universitats, Manuel Castells) com “una amenaça per l’educació entesa com un dret”. A més, considera que allunya la universitat de ser accessible a tothom i crida a l’organització i la mobilització.
L’actual projecte de llei parteix d’un cert reconeixement per part del ministeri de les mancances que les universitats públiques arrosseguen des de la crisi del 2008, tal com es dedueix de l’exposició d’arguments. S’afirma que l’augment de taxes universitàries, l’insuficient finançament, la manca de professorat, la precarització, l’envelliment de plantilles i l’augment de les desigualtats socials han “posat en risc la sostenibilitat i la qualitat del sistema i l’accés igualitari de l’alumnat als estudis superiors”. Amb la intenció de pal·liar-ho, s’ha elaborat un avantprojecte per tal que “la universitat del segle XXI” no quedi replegada “a una torre de marfil” sinó que profunditzi “la seva inserció en el teixit productiu i social”, segons el redactat.
Les representants de la comunitat estudiantil no creuen en les bondats que professa l’avantprojecte. Per Marta Daviu (SEPC) “quan te la mires en lupa, vas destapant que la manca de finançament, en comptes de suplir-lo a través de les institucions públiques, ho fan a través d’empreses privades”
Per això el projecte proclama quatre objectius principals. En primer lloc, impulsar una universitat de qualitat, accessible, equitativa i internalitzada; en segon terme, promoure la producció de coneixement, “al servei de la societat i que contribueixi al desenvolupament econòmic sostenible”; d’altra banda, garantir “que els recursos humans i financers siguin adequats i suficients” i, finalment, assegurar l’autonomia, la democràcia i la participació en l’àmbit universitari.
Les representants de la comunitat estudiantil, però, no creuen en les bondats que professa l’avantprojecte. Per Daviu, “busquen desmarcar-se de les retallades i l’infrafinançament vestint-ho de progressisme i adaptabilitat a la situació social actual”. L’activista estudiantil afirma que, “quan te la mires en lupa, vas destapant que la manca de finançament, en comptes de suplir-lo a través de les institucions públiques, ho fan a través d’empreses privades”.
Es refereix al nou punt que introdueix i que no es trobava regulat en l’anterior llei universitària, del 2001: el patrocini. Segons l’avantprojecte, les universitats es comprometen a col·laborar en la publicitat de patrocinadors a canvi d’una ajuda econòmica per la realització de l’activitat benèfica, cultural, científica o esportiva de l’empresa o entitat. Fet que les convocants de la vaga consideren que “obre més la porta a les empreses privades a l’hora de decidir els plans educatius”, explica la portaveu del CAI, Berta Navarrete. “Cada cop més els docents tenen més una perspectiva d’empresa i emprenedoria” destaca, i planteja el problema que es perdi el seu sentit més educatiu i estigui només encarada en l’àmbit laboral.
Segons l’avantprojecte, les universitats es comprometen a col·laborar en la publicitat de patrocinadors a canvi d’una ajuda econòmica per la realització de l’activitat benèfica, cultural, científica o esportiva de l’empresa o entitat
Per altra banda, la llei no reforça l’ús del català, un tema que recentment ha tingut ressò a les universitats del territori i que ha obligat els rectorats a preparar protocols que el prioritzin a l’aula després de crítiques per l’incompliment de les guies docents. Tampoc menciona les pràctiques remunerades, una qüestió que, per a Navarrete, és una forma de pseudoexplotació, ja que “en nom de l’experiència laboral, es donen moltes ofertes de feina sense sou”.
Un altre punt que qüestionen és el de la revitalització dels consells socials, el reforçament de les funcions i la seva participació en el Consell de Govern. El Consell Social és l’òrgan mitjançant el qual la societat participa en la Universitat, i té una composició i funcions decidides en aplicació de la llei d’universitats de Catalunya, que estableix la representació de nou persones en representació de la societat i sis membres de la comunitat universitària. “En aquest consell les empreses privades és on guanyen més quotes de poder cada any”, explica la portaveu del CAI. Per contra, “és on la comunitat educativa, professorat i estudiants, tenen menys a dir i la seva funció és més simbòlica”.
Llei de convivència amb “un procés d’elaboració opac”
A més, la convocatòria d’aturada de l’activitat també protesta contra la llei de convivència universitària (LCU), aprovada al Congrés dels Diputats espanyol el 17 de novembre, tot i les protestes estudiantils en contra que va generar arreu de l’Estat. La llei dona més autonomia a les universitats per graduar les sancions i tipifica les actituds sancionables, entre les quals es troben impedir la celebració d’actes universitaris. Les organitzacions convocants consideren, doncs, que pot afectar el dret a vaga, ja que suposa una alteració o aturada de l’activitat docent habitual que pot ser penalitzada.
Així mateix, denuncien un procés d’elaboració i consulta del projecte “opac i antidemocràtic”. Marta Daviu, del SEPC, és contundent a l’hora d’afirmar que “no és una llei de consens” al si de la comunitat educativa. De fet, el mes d’octubre, el ministeri d’universitats va retirar algunes de les mesures a partir d’esmenes plantejades pels sindicats, en representació del professorat i de la Conferència de Rectors Espanyols (CRUE), principalment. Els rectors catalans també rebutgen la llei per quedar-se curta i consideren que el sistema universitari català necessita un marc jurídic diferenciat.
La convocatòria de vaga
Aquest dilluns, 13 de desembre, una representació del SEPC va anar al Parlament de Catalunya per “exigir als partits polítics que escoltin la comunitat educativa i siguin conscients que la decisió de la votació no els pertoca a ells sinó a qui afecta, que en aquest cas són les estudiants”, declara la portaveu nacional.
La llei de convivència dona més autonomia a les universitats per graduar les sancions i tipifica les actituds sancionables, entre les quals es troben impedir la celebració d’actes universitaris. Les organitzacions convocants consideren, doncs, que pot afectar el dret a vaga
La convocatòria ha rebut el suport del sindicat CGT, ja que pensen que “aprofundeix en la liberalització del sector, la hipertecnificació i la hiperespecialització de l’alumnat” a través de la consolidació de la Menció Dual. A més, tal com s’exposa en un comunicat de suport, creu que en l’àmbit laboral suposarà l’acomiadament de milers de professors de l’Estat i l’empitjorament de les seves condicions laborals.
Les organitzacions impulsores confien en el seguiment de la vaga. Tot i la desmobilització causada per la pandèmia de la COVID-19, des del CAI es considera que l’augment del malestar i el nivell de precarietat acadèmica impulsarà la comunitat estudiantil a sortir al carrer com en tantes altres vagues anteriors.
