En un comunicat de premsa publicat l’1 de març, la plataforma ecologista Salvem l’Olla del Rei demanava a l’Ajuntament de Castelldefels i a la Generalitat de Catalunya que posin en marxa les gestions administratives necessàries per a la inclusió de l’espai natural de l’Olla del Rei en la Xarxa Natura 2000 i en la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA). Inclosos parcialment dins del Catàleg de Zones Humides de Catalunya, l’estany i el conjunt de la zona humida de l’Olla del Rei també es troben de manera íntegra dins de l’Àrea Important per a la Conservació de les Aus i la Biodiversitat (IBA) número 140 del Delta del Llobregat. Catalogada d’acord amb els criteris científics de l’organització internacional d’entitats ornitològiques BirdLife International, l’IBA 140 comprèn una extensió d’unes 3.500 hectàrees –de les quals només 923 gaudeixen de protecció administrativa, segons un estudi de l’any 2014 de la plataforma SOS Delta del Llobregat– i s’estén pel litoral des de l’esmentat espai natural fins a la desembocadura del riu Llobregat, al límit dels termes municipals del Prat de Llobregat i Barcelona.
Els terrenys són majoritàriament propietat de l’Incasòl, organisme autònom de la Generalitat de Catalunya, i actualment estan catalogats com a zona urbanitzable
“D’acord amb el Pla General Metropolità (PGM) de 1976, l’espai de l’Olla del Rei és actualment zona urbanitzable”, informa Ramon Sanahuja, membre de la plataforma ecologista. Situat dins del campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), “majoritàriament és propietat de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), organisme autònom de la Generalitat de Catalunya, institució demandada per la Comissió Europea”, afegeix Sanahuja. Al plenari municipal del mes de gener, el regidor-delegat d’Hisenda i Gestió Econòmica i Financera, Habitatge, Planejament i Urbanitzacions de l’Ajuntament de Castelldefels, Jordi Vendrell, manifestava la voluntat política de preservar íntegrament l’Olla del Rei i anunciava la constitució d’una taula tècnica formada pel consistori, l’Incasòl, Universitats de Catalunya i la UPC per concretar el projecte de modificació del PGM. “La modificació del PGM afecta també a un espai situat entre l’autovia C-32 i la via del ferrocarril on volen construir centenars d’habitatges, que és prioritari per a les administracions”, apunta Sanahuja.
El veïnat de Salvem l’Olla del Rei “interpel·la directament” a l’Ajuntament de Castelldefels i a la Generalitat de Catalunya per tal que proposin a la Comissió Europea (CE), en un període inferior a dos mesos, la inclusió de l’espai natural de l’Olla del Rei a la Xarxa Natura 2000 i a la zona ZEPA del Delta del Llobregat, “per tal d’evitar la sanció milionària i complir amb les directives, però sobretot per garantir el compromís de sostenibilitat i el futur de la biodiversitat del municipi i del delta”.
Expedient de la Comissió Europea
Pocs dies abans, el 19 de febrer, la Comissió Europea (CE) havia fet públic un requeriment als governs de l’Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya en relació a la manca de protecció administrativa de les zones naturals del Delta del Llobregat. En concret, es tracta d’una carta d’emplaçament adreçada al govern espanyol per “no haver protegit els ecosistemes del delta, greument amenaçats per les ampliacions de l’aeroport i del port”, que arriba vuit anys després de la denúncia interposada l’any 2013 conjuntament per la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana) i la Sociedad Española de Ornitología (SEO-BirdLife).
Al requeriment formal de la CE s’insta a la Generalitat de Catalunya a ampliar les zones protegides per assegurar la supervivència de les espècies d’ocells
Al requeriment formal de la CE s’insta a la Generalitat de Catalunya a ampliar les zones protegides per assegurar la supervivència de les espècies d’ocells inclosos a l’Annex I de la Directiva Aus 2009/147/CEE i dels hàbitats d’interès comunitari del Delta del Llobregat. Segons José García, vicepresident de la Depana, “amb la carta d’emplaçament es fa evident que les respostes de les administracions catalana i espanyola han estat insuficients per a la conservació dels hàbitats i les espècies de la zona”. Per a Depana, aquest “toc d’atenció” hauria de considerar-se per les administracions públiques com “un avís” per assolir els principals objectius de conservació de la biodiversitat en un dels territoris catalans sotmesos a una major pressió humana. “Demanem l’aturada en forma de moratòria de tots els projectes previstos a la zona compresa a l’IBA 140 fins que no acabi tot el procés relatiu a l’expedient obert”, concreta García, que preveu que l’esmentat procés es pot allargar com a màxim un parell d’anys. “Les futures actuacions de les administracions a l’àrea catalogada per BirdLife International hauran de tenir en compte la nova situació legal derivada de la sentència corresponent”, alerta García.
“Calen actuacions ambicioses i contundents per revertir al màxim la llarga història de degradació ambiental que s’hi arrossega. Només si les administracions es comprometen fermament, després de dècades d’irresponsabilitat política, deixadesa i voracitat urbanística es podrà salvar la zona de la crisi ecològica i climàtica que ja està aquí”, alerta Les Agulles-Ecologistes en Acció (EeA), el grup de l’organització al Baix Llobregat, en un article col·lectiu publicat el 27 de febrer a la pàgina web de l’entitat ecologista. “La mateixa setmana que al Prat de Llobregat han començat els moviments de terres de l’ARE Eixample Sud, la Comissió Europea ha obert un procediment d’infracció pel deteriorament de la plana deltaica, a conseqüència de l’expansió de l’aeroport i el port de Barcelona”, denuncien així mateix les activistes de la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet en un altre article publicat també al seu web. Salvem l’Olla del Rei, Ni un pam de terra, No més blocs i el mig centenar d’entitats i col·lectius adherits al seu manifest demanen una moratòria de dos anys i una reorientació de l’urbanisme metropolità.
Per la seva banda, l’alcalde de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, celebra el requeriment de la CE i reclama als governs estatal i autonòmic que protegeixin “més i millor” els espais naturals del delta. Des del consistori pratenc s’oposen a una nova ampliació de l’aeroport, tal com es va aprovar el 4 de març de 2020 amb una declaració institucional conjunta signada per tots els grups municipals. Malgrat això, la tinenta d’alcalde Anna Martín afirma que els camps i terrenys afectats per l’ARE Eixample Sud no són zones agrícoles i que l’Ajuntament pensa seguir endavant amb la urbanització de l’àrea del Camp de la Bunyola, tot i estar inclosa a l’IBA 140. El 16 de febrer van començar les obres de preparació del terreny, al mateix lloc on dues setmanes abans s’havia llaurat un hort comunitari per tal d’intentar aturar l’inici d’aquestes.
“Tant Depana com SEO-BirdLife sol·liciten a les administracions implicades “la paralització immediata de tots els projectes que s’estan desenvolupant en l’actualitat a l’IBA 140”
Tant Depana com SEO-BirdLife sol·liciten a les administracions implicades “la paralització immediata de tots els projectes que s’estan desenvolupant en l’actualitat a l’IBA 140, ja que posen en greu perill de conservació la biodiversitat de la zona en afectar els espais que reuneixen les característiques ornitològiques necessàries per a ser protegides”. A més de l’esmentat ARE Eixample Sud del Prat de Llobregat o el PDU Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat, declarat nul per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) publicada el novembre de 2020, entre els projectes previstos a la zona hi ha una nova ampliació de l’aeroport de Barcelona proposada per Aena, l’empresa pública encarregada de la gestió dels aeroports espanyols, amb la prolongació de la tercera pista d’aterratge. A més, des de les entitats ecologistes reclamen la necessitat d’ampliar els espais naturals protegits. “Cal desqualificar com a urbanitzables o urbans no consolidats tots els terrenys assenyalats al mapa elaborat per SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, singularment a Gavà, Sant Boi, El Prat, Cornellà i l’Hospitalet”, demanen des de Les Agulles-EeA.
Una de les primeres reaccions a l’expedient obert per part de les administracions ha estat la del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. El 26 de febrer, en una roda de premsa posterior a la reunió de la junta rectora del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i de la Comissió del Delta del Llobregat, assegurava que “exigirem a l’Estat el compliment i l’increment de les mesures ambientals compensatòries establertes al seu dia davant l’ampliació del port i de l’aeroport, que s’han mostrat insuficients”. Per a Calvet, l’origen de la carta europea “és l’ampliació de dues infraestructures responsabilitat de l’Estat que impacten al Delta del Llobregat, el port i l’aeroport de Barcelona”.
Tot i traspassar part de la responsabilitat al govern estatal, Calvet reconeix que a la Generalitat li pertoca l’ampliació de les ZEPA, de les reserves naturals i la tramitació del pla de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits del delta, al mateix temps que assegura que tenen “tots els treballs de base fets per tirar endavant la tramitació d’aquests instruments, que s’haurà de fer amb la participació del Consorci i els ajuntaments que l’integren”. “Veiem aquesta carta d’emplaçament com una gran oportunitat i a mitjans d’abril respondrem a la Comissió Europea. Nosaltres complirem la part que ens toca i ampliarem les ZEPA i les reserves naturals”, conclou Calvet.
Més accions de pressió
Formada per maresmes, llacunes, boscos de ribera, prats humits i herbassars, l’Olla del Rei constitueix la zona humida millor conservada i més important de Castelldefels i acull més de 150 espècies d’ocells, algunes d’elles protegides com el martinet menut o el xot. Per tractar d’evitar-ne la urbanització, un grup de veïnes de Castelldefels es va organitzar amb la constitució de la plataforma Salvem l’Olla del Rei, el 8 de març de 2018. Pocs mesos després, el juny de 2018, les activistes van aconseguir aturar les obres de l’edifici de l’Institut de Ciències Fotòniques, que finalment s’ha construït en un altre indret dins del mateix campus universitari de Castelldefels.
La zona humida continua sense protecció legal i contaminada de manera freqüent per vessaments d’aigües residuals, sobretot en períodes de pluges
Tres anys més tard, tot i les pressions veïnals i malgrat trobar-se dins de l’IBA 140, la zona humida continua sense protecció legal i contaminada de manera freqüent per vessaments d’aigües residuals, sobretot en períodes de pluges com el passat mes de maig o durant la tardor de 2020. Per tot plegat, les activistes han encetat una nova campanya de denúncia que inclou la convocatòria d’una concentració davant l’Ajuntament de Castelldefels, el 20 de març, per denunciar que porten “tres anys de lluita i l’aiguamoll continua sent urbanitzable”, tot i el compromís adquirit recentment pel consistori. Des de la plataforma també protesten perquè encara no s’han aturat els abocaments d’aigües fecals. En aquest sentit, el passat mes de juliol van organitzar una acció contra la concessió de la bandera blava a tres platges de Castelldefels (Baixador, Lluminetes i Pineda) i a la platja de Gavà, segons les activistes contaminades pels vessaments de manera reiterada.
Respecte als vessaments, el mes de juliol l’Ajuntament de Castelldefels va anunciar que iniciaria accions legals contra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) si no proposaven solucions per evitar nous abocaments i el mes d’octubre s’aprovava una moció per demanar la construcció d’un nou col·lector d’aigües residuals, que finalment serà finançat per l’ACA i construït per l’AMB durant el segon semestre de 2022. A més, l’ACA anunciava, a principis de març, la construcció a Castelldefels –encara sense data prevista– de l’estació de bombament d’aigües pluvials reclamada per les ecologistes, que haurà de servir per facilitar la sortida al mar de les aigües del canal de la Corredora Mestre i acabar amb els abocaments.
