El 26 d’octubre de 2017, quan Carles Puigdemont ja havia decidit no convocar eleccions i optava per celebrar l’endemà un ple al Parlament de Catalunya en el qual es votaria la proclamació de la República Catalana, la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra (CGI) va decidir moure peça. Tres vehicles camuflats van sortir des de l’edifici Egara, on es troben les dependències dels serveis centrals del cos policial –a mig camí entre Terrassa i Sabadell–, en direcció a la incineradora Tersa de Sant Adrià de Besòs. Transportaven 36 caixes amb 500 informes confidencials, una vintena de discs durs i un centenar de suports digitals amb enregistraments d’àudio i vídeo.
Aleshores, l’experimentat Manel Castellví era el comissari d’Informació, i l’intendent en alça Eduard Sallent –actual major del cos– ocupava el càrrec de màxim responsable d’Intel·ligència. Abans que la discreta comitiva policial accedís al pàrquing de la incineradora, on havien previst cremar la documentació, va ser aturada per agents de la Brigada Provincial d’Informació (BPI) del Cos Nacional de Policia espanyola –a les ordres del Ministeri de l’Interior espanyol. Una barrera formada per antiavalots que s’allotjaven al vaixell Piolín del Port de Barcelona va envoltar els vehicles a l’espera que una ordre del jutjat central d’instrucció 3 de l’Audiència Nacional espanyola autoritzés la confiscació i el precintament del contingut de les caixes. Després es va saber que la BPI va actuar gràcies a una xivatada d’un agent dels Mossos. Es fa difícil saber si la intenció d’incinerar aquesta gran quantitat de material sensible responia a la por que caigués en mans del govern espanyol un cop s’hagués aplicat l’article 155, al risc de perdre’n el control en un escenari de revolta (que finalment no es va produir) o simplement es tractava d’un tràmit ordinari i habitual de destrucció de documentació confidencial.
El control perimetral i la presència d’informadors en els actes servien per redactar les “notes informatives”
La BPI va actuar amb zel: cercava proves de la presumpta connivència dels Mossos d’Esquadra en la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Però, un cop analitzada la documentació, va comprovar que gran part del material decomissat no tenia res a veure amb el procés independentista, sinó amb la tasca d’intel·ligència de la policia catalana. Tots els informes van ser digitalitzats, i una petita part –aquella relacionada amb les actes que es van aixecar als col·legis electorals l’1 d’octubre– ha estat utilitzada en l’argumentari de la Fiscalia General de l’Estat espanyol en contra del major Josep Lluís Trapero i la cúpula del Departament d’Interior.
El gruix de la requisa, però, no va transcendir a l’opinió pública tot i que va ser indexada i posada a disposició judicial el mes de gener de 2018. Un informe de 400 pàgines en el qual es resumeix i s’ordena el contingut de les caixes es va enviar a totes les parts personades a la causa (defenses i acusacions) i la totalitat de la documentació es va emmagatzemar en arxivadors com a “peça de convicció” –material probatori que es guarda als jutjats a disposició de la magistrada responsable de la instrucció. Posteriorment se’n va aixecar el secret de sumari i el 9 de gener de 2019 la causa per l’intent d’incinerar els documents va ser arxivada. Ara, per primer cop, els informes d’espionatge dels Mossos d’Esquadra arriben a la ciutadania.
Ateneus, casals i seus sindicals sota control
Una petita part dels 500 informes confidencials tenen a veure amb causes penals obertes, en les quals els Mossos d’Esquadra actuaven a les ordres d’un jutge i en qualitat de policia judicial. Però la majoria de la documentació encaixa dins dels paràmetres de la intel·ligència, és a dir: recollir i sistematitzar informació sobre el dia a dia de grups, persones i sectors socials que, a criteri policial, poden ser d’interès. Entre les categories emprades en la classificació trobem “antisistema”, “anarquisme”, “esquerra radical”, “islamisme” o “extrema dreta”. Cadascuna d’aquestes penja, en l’actual estructura del cos, de les àrees centrals d’informació d’interior o exterior, en funció de si se’ls considera col·lectius organitzats a l’interior o fora del país.
Alguns agents integrats en la jerarquia d’aquestes àrees treballen com a policies encoberts, amb una història de vida falsejada –mai revelen la seva autèntica identitat–, tal com es desprèn de la documentació que ara hem conegut. Totes les despeses que se’n deriven (benzina, hotels, restaurants, consumicions, aparells de telefonia mòbil, material informàtic, pàrquings, bitllets de transport públic o “recompenses”) queden justificades, però s’inclouen en una partida especial dels fons reservats del Departament d’Interior que té la peculiaritat de no haver-se de desglossar als pressupostos de la Generalitat de Catalunya. A tall d’exemple, entre la paperassa que es volia incinerar trobem 47 justificants de despeses associades (detallant-ne fins i tot el concepte) a l’operació Pandora contra el moviment anarquista, una instrucció que, malgrat els empresonaments preventius instats per la policia catalana, finalment va ser arxivada. Res d’això figura als comptes oficials.
Criden l’atenció per la seva quantitat i profunditat els informes relacionats amb l’anarquisme, l’esquerra independentista, els sindicats alternatius i els moviments socials. La primera carpeta de la sèrie data de l’any 1998, però la intensitat dels seguiments i els enregistraments es dispara a partir de l’any 2006, durant els mandats de Montserrat Tura (PSC) i Joan Saura (ICV), quan els Mossos es despleguen a Barcelona. Arriba al seu punt àlgid entre els anys 2010 i 2012, amb Felip Puig (CDC) al capdavant del Departament d’Interior i en un context en què es van convocar fins a quatre vagues generals a Catalunya.
Alguns policies de l’àrea d’informació treballen com agents encoberts, amb una història de vida falsejada
Mitjançant la vigilància perimetral i amb la indispensable presència d’informadors o informadores a l’interior dels actes de pública concurrència s’elaboraven les “notes informatives”. El Centre Social de Sants, les seus de la CGT i la CNT, l’Ateneu Popular de l’Eixample, la Universitat Lliure La Rimaia, el Casal Independentista Quicó Sabaté, l’Espai Obert, La Barraqueta, la Casa de la Solidaritat, el Casal Popular Manuel de Pedrolo, el Casal de Joves de Gràcia o la Universitat de Barcelona van ser, per citar-ne alguns exemples, edificis sota la lupa dels agents de paisà.
Una vuitantena dels dossiers elaborats al llarg de vint anys posen el focus en el moviment llibertari i en els centres socials okupats. Hi trobem una llarga llista de les cases okupades a Catalunya (desglossada per províncies), amb la seva suposada adscripció ideològica i els noms i cognoms de les persones que hi tenen més presència o lideratge. Alguns dels dossiers sobre l’anarquisme estan encapçalats amb paraules clau, com és el cas dels projectes d’informació operativa (PIO) Gisca o Mecano, amb data de 2016; d’altres tenen a veure amb espais físics de la ciutat de Barcelona, com la Kasa de la Muntanya, l’Ateneu Anarquista del Poble-sec, Can Vies o l’Ateneu Llibertari del Palomar, o sis informes de valoració dels fets del Banc Expropiat. Però la voluntat de control de la intel·ligència dels Mossos va anar més enllà: hi consten fitxes individualitzades d’activistes. És el cas del xilè Rodrigo Lanza (empresonat pel cas 4-F), del pres José Antúnez Becerra (qui va protagonitzar una llarga vaga de fam a Brians II) o d’altres persones amb una llarga trajectòria de militància però amb una identitat sense transcendència pública.
Control de l’independentisme d’esquerres
A banda dels informes anuals rutinaris sobre els actes de l’Esquerra Independentista al Fossar de les Moreres durant la diada de l’11 de Setembre, de les tradicionals marxes de torxes en suport a les persones preses per motius polítics i de les mobilitzacions per la llengua del dia de Sant Jordi, a partir de l’any 2010 també es van redactar nombrosos documents i atestats en relació amb la crema de fotos del rei i banderes espanyoles i franceses.
El salt qualitatiu, però, es dona l’any 2014, quan la Comissaria General d’Informació (CGI) comença a investigar l’activitat d’organitzacions polítiques. En relació amb això, consta un document de la “segona fase del projecte d’informació operativa (PIO) Stella”, en el qual s’investiga l’organització juvenil Arran. Pel que fa a l’independentisme d’esquerres, i amb data de 2016, també hi consten dos projectes PIO més, batejats amb les paraules clau Geometría i Quasimodo.
Quan faltaven vuit mesos per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, el 24 de febrer de 2017 es va elaborar un informe de 62 pàgines sobre l’estructura de l’organització política Endavant, integrada en l’Esquerra Independentista i d’on prové una part de la militància de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP). A més, als arxius de la CGI hi havia un dossier sobre el consell polític de la CUP celebrat el 8 de febrer de 2014 a Barcelona, una acta del Grup d’Acció Parlamentària de la CUP i el full de ruta de l’organització anticapitalista per a les eleccions del 27 de setembre de 2015, quan, amb Antonio Baños i Anna Gabriel de caps de llista, va aconseguir els seus millors resultats, una desena d’escons.
Les indagacions i l’interès policial dels Mossos també es van centrar en l’àmbit de les relacions internacionals. A l’edifici Egara de Sabadell es guardava una còpia de l’acta d’una reunió entre Sortu i organitzacions de l’Esquerra Independentista celebrada el 28 de gener de 2014 al Casal Independentista Jaume Compte de Sants o un manifest de la candidatura Els Pobles Decideixen per a les eleccions al Parlament Europeu de 2014, integrada per EH Bildu, el BNG i Alternativa Nacionalista Canària, entre d’altres, on finalment la CUP no va participar.
Tot això sense perdre de vista l’activitat del dia a dia de l’independentisme d’esquerres arreu del territori. Així es constata a partir de l’existència d’un informe de la Comissaria General d’Informació sobre el Casal Popular La Resposta, ubicat al carrer de Ribes del barri del Fort Pienc de Barcelona o d’una carpeta amb “fotoprinters” d’una calçotada celebrada el 3 de març de 2007 en els quals s’identifiquen diverses persones assistents.
Universitats, vagues i moviment per l’habitatge
Els escamots de la CGI també han trepitjat els campus. A banda de les perquisicions generalitzades sobre l’alumnat mobilitzat en contra del pla Bolonya o a favor d’una rebaixa de les taxes universitàries, els Mossos van redactar un informe sobre la creació del Bloc Estudiantil Anticapitalista, en el qual es fa especial èmfasi en els vincles de la seva militància amb la lluita d’alliberament al Kurdistan de Síria. Un altre dels informes versa sobre la Federació d’Estudiants Anarquistes (FEA) i s’hi detalla l’evolució estratègica i l’ideari, els grups que la integren i l’activitat recent coneguda.
El moviment del 15-M i les revoltes associades a les vagues generals també van ser una de les pedres a la sabata del conseller Felip Puig, i així es denota de les peticions que el líder convergent feia al Departament d’Interior: dossier de premsa sobre el moviment Democràcia Real Ja dins d’una carpeta amb el nom del comissari Manel Castellví, fotografies i informes sobre el desallotjament de la plaça de Catalunya el 27 de maig de 2011, la llista de persones detingudes per la vaga general del 29 de març de 2012 i un document sobre el web de delació de manifestants que, finalment, seria retirat per Interior.
L’any 2014 la Comissaria General d’Informació comença a investigar organitzacions polítiques
En aquell context d’alta mobilització contra la reforma laboral es van encarregar estudis més generalistes titulats “La conflictivitat social i laboral a Catalunya” i “L’independentisme revolucionari català”. Ambdós inclouen un marc conceptual, la situació en la data en què es van redactar i la projecció d’escenaris de cara a l’any 2012. En paral·lel, també es va elaborar un full manuscrit titulat “CNT”, en el qual figuren diverses filiacions (noms i cognoms), domicilis i telèfons.
I, com no podia ser d’altra manera, també va cridar l’interès policial el creixent moviment per l’habitatge. La Unitat d’Informació de Barcelona dels Mossos va redactar una nota informativa de vuit folis amb tots els detalls d’un acte de protesta a la via pública convocat per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) celebrat el 17 de febrer de 2011. D’aquest àmbit també van incloure als arxius una còpia de la “guia-taller per pressionar els ajuntaments”, elaborada –segons els Mossos d’Esquadra– per la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC.
La lluita pel dret a l’habitatge ocupa nombroses pàgines. Entre altres perles hi ha un informe sobre un acte per l’habitatge de la Trobada Alternativa de Nou Barris celebrat l’1 de març de 2011 al carrer Marín de Barcelona i diverses fitxes i llistes policials de l’any 2011 en les quals es detalla la identitat de persones vinculades a Can Vies.
Gravacions a mesquites
Un dels informes que es volien incinerar enumerava les actuacions policials sobre “persones imprevisibles d’origen àrab” i a la mateixa caixa l’acompanyaven una desena de documents (un per cada regió policial) en els quals es calendaritzava el procés d’implantació a les escoles del protocol Proderai Proximitat, centrat en la detecció de “casos de radicalització islamista”. En aquest lot també es van trobar gravacions de discursos i resos a l’interior de mesquites i la seva traducció.
Els projectes Stella, Geometría i Quasimodo se centren en l’Esquerra Independentista
Com a material audiovisual d’interès policial, la CGI disposava d’un arxiu amb més d’un centenar de dispositius digitals –CD, DVD i USB– en el qual, entre altres joies, trobem caràtules amb les etiquetes “C33 El Documental Terra Lliure Punt Final”, “Matins de TV3. Festes Alternatives de Sants 2008”, “Xerrada Director Diari Gara” i un àudio de l’exeurodiputat convergent Ramon Tremosa enregistrat amb “un dispositiu ocult” en el qual –segons els agents d’informació que en van fer la transcripció– afirma que els exdiputats de la CUP David Fernàndez i Quim Arrufat i l’exlíder de Solidaritat Catalana per la Independència Alfons López Tena treballaven “per l’enemic”.
Un dels documents que es va salvar de la crema i que serviria de metàfora de tot plegat porta per títol “Document sobre filtració de documents”, elaborat l’any 2013 i que, com heu pogut deduir, també es va acabar filtrant a partir de l’imprevist desenllaç dels fets d’octubre de 2017.
