“Creuen vostès que els espanyols permetran que els seus barris es converteixin en femers multiculturals?”. Aquestes paraules referides a barris obrers com el Raval de Barcelona o Lavapiés a Madrid van ser pronunciades per Rocío de Meer Méndez, diputada d’extrema dreta per Vox al Congrés espanyol, a finals d’agost de 2020. Uns dies després, el dia 2 de setembre del mateix any, l’electa per la província d’Almeria es passejava pel Raval acompanyada d’un seguici de càrrecs del seu partit liderats per Ignacio Garriga Vaz de Concicao.
En el mateix grup també prenien part l’aleshores coordinador de seguretat de Vox, José Luís de Temple Jove, el vicesecretari del partit a Barcelona, Jorge Alberto de la Fuente, la responsable de protocol Nerea Andrés Antón i Carlos Cortizo Casanova, antic responsable de premsa que posteriorment va fer el salt al Partit Popular. Òbviament, no anaven sols, ja que els acompanyaven un dispositiu d’agents de paisà del Cos Nacional de Policia (CNP) que vetllaven perquè poguessin dur a terme un passeig propagandístic pels mateixos carrers que prèviament havien detestat.
Els càrrecs de Vox es van amagar a l’interior de l’hotel Raval House, situat al carrer Hospital, d’on van haver de marxar vint minuts després escortats pels Mossos d’Esquadra
Com era d’esperar en un barri amb forts llaços veïnals, la notícia de la presència dels ultres va córrer com la pólvora i es va produir una concentració antifeixista espontània que va anar a trobar-se amb la comitiva d’extrema dreta per mostra-li el seu rebuig. Posteriorment, els càrrecs de Vox es van amagar a l’interior de l’hotel Raval House, situat al carrer Hospital, d’on van haver de marxar vint minuts després escortats pels Mossos d’Esquadra davant una protesta formada per desenes de persones que van corejar lemes contra el feixisme, van llençar ous, petards, pots de fum i van fer pintades.
Gairebé quatre anys després d’aquests fets, vuit veïnes del popular barri barceloní seuen al banc dels acusats de la secció setena de l’Audiència de Barcelona per afrontar un judici que tindrà set sessions i s’allargarà fins la setmana del 22 de juliol. L’acusació particular que exerceixen el secretari general de Vox i diputat al Parlament de Catalunya, Ignacio Garriga, i la mateixa Rocío de Meer. A més, les defenses, exercides per Eva Pous d’Alerta Solidària i la també penalista Laia Serra, hauran de combatre els arguments de Marta Gloria López Català, fiscal de delictes d’odi i discriminació, que considera que els ultres poden haver estat víctimes de “discriminació ideològica”.
“Els acusats simpatitzen amb grups i plataformes autodenominades ‘antifeixistes’, brandint banderes d’aquestes durant aquell dia, ideològicament enfrontades al partit polític Vox”, explica la fiscal en el seu escrit. “El menyspreu que cap a aquesta formació política i els seus postulats polítics senten els va portar a atacar els diputats de Vox i la seva comitiva, que en representació del partit aquell dia va recórrer el barri del Raval”.
Elevades penes econòmiques i de presó
“De nou, el món al revés: es persegueix aquelles que lluiten per la igualtat plena entre les persones i, en canvi, es protegeix i premia el discurs de l’odi i la impunitat feixista”. És la valoració de la plataforma Raval Antifeixista i Alerta Solidària, que donen suport a les persones encausades i denuncien “la connivència de la Fiscalia de delictes d’odi amb el feixisme, i la seva insistència a protegir idees i partits que en una democràcia no haurien de tenir cabuda”. Les encausades també defensen que les identificacions realitzades pels “cossos policials” –Mossos d’Esquadra i Policia espanyola– han estat “basades en arxius policials de caràcter polític”, d’acord amb les militàncies i l’activitat política de les encausades, un extrem que qualifiquen de “del tot il·legal”.
La defensa exercida per Alerta Solidària demana la lliure absolució de les encausades i sol·licita al tribunal que impugni els informes policials per “haver estat elaborats amb criteris del tot esbiaixats i tendenciosos”
Aquesta darrera de valoració és indiscutible si es dóna un cop d’ull als centenars de folis de la causa, on bona part de la investigació està centrada a demostrar mitjançant diferents informes -tant del CNP com dels Mossos- l’adscripció ideològica de les encausades mitjançant la informació pública que hi ha d’elles a les xarxes socials i a la que es troba en fitxers policials. De fet, la defensa exercida per Alerta Solidària demana la lliure absolució de les encausades i sol·licita al tribunal que impugni els informes d’identificació i etiquetatge d’individus i els informes d’intel·ligència d’ambdós cossos policials per “haver estat elaborats amb criteris del tot esbiaixats i tendenciosos”.
En total, l’acusació particular exercida per l’advocat Juan Cremades Gracia en representació de Garriga i De Meer demana per a cadascuna de les vuit encausades sis anys de presó i 7.500 euros de pena-multa pels delictes de coaccions, amenaces, contra els drets fonamentals i danys amb agreujant de discriminació ideològica. Per la seva banda, la ficalia d’odi demana 7.200 euros a cadascuna d’elles pels delictes de coaccions, lleu de maltractament i danys.
Durant els darrers anys la campanya Raval vs Vox ha organitzat i participat de desenes d’actes per donar a conèixer el cas i qüestionar el paper de la fiscalia de delictes d’odi en l’acusació contra antifeixistes, valent-se d’alguns dels arguments que la lletrada Laia Serra destaca en aquest article. El mateix dia que ha arrencar a judici una manifestació de suport a recorregut el trajecte entre el famós Gat del Raval i el Palau de Justícia de Barcelona, al passeig de Lluís Companys, per acompanyar les encausades fer palès tot el suport que han rebut. Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) també ha donat suport a les mobilitzacions i ha convocat una concentració a les portes del complex judicial.
