Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Moisés Borges, activista contra les hidroelèctriques

"Washington té carta blanca per saquejar el Brasil"

/ Victor Serri

Amb l’arribada de Jair Bolsonaro a la presidència, el Brasil ha experimentat un greu retrocés en drets i llibertats. La primera potència mundial en reserva d’aigua i la cinquena en petroli veu com els seus recursos passen a mans del capital internacional i l’oligarquia local, que sota el dictat dels Estats Units s’enriqueix a costa de l’empobriment de les classes populars. Entre la gent damnificada hi ha la pagesia, petites i mitjanes productores, comunitats afrodescendents i tothom qui viu entorn dels rius, víctimes de desplaçaments forçats i d’una creixent repressió que cada setmana s’endú la vida d’activistes i líders socials. Moisés Borges, portaveu del Moviment d’Afectats i Afectades per les Rescloses Hidroelèctriques, clama davant la impunitat amb què l’Estat autoritza les companyies d’espoliar el territori. Vinculat a Via Campesina, aquest fill de camperols recorre el món denunciant la involució democràtica al Brasil, on, malgrat les adversitats, encara hi ha esperança.


Quan prens consciència dels perjudicis que causen les companyies extractores al Brasil?

Mentre feia Biologia a la universitat. Allà vaig descobrir que la meva família estava afectada per l’activitat d’una hidroelèctrica al municipi. He estudiat diferents casos, com el registrat a la regió de Brumadinho el 25 de gener passat, on una esllavissada de llot i fang provocada per l’empresa minera Vale va sepultar centenars de persones.


Quines altres afectacions destacaries?

Només al Brasil, un milió i mig de persones han estat desplaçades per culpa de les hidroelèctriques

Posaria l’accent en què s’utilitza la natura com a font per lucrar-se, no com a bé de primera necessitat. A partir d’aquí comencen la resta de violacions, entre les quals la contaminació del sòl, problemes de salut i altres greus perjudicis. Només al Brasil un milió i mig de persones han estat desplaçades per culpa de les hidroelèctriques.


No s’habiliten els protocols perquè respectin els drets de les comunitats?

Tenen excepcions i beneficis fiscals, cosa que el poder defensa dient-nos que hem d’escollir entre treball o drets, quan les dues coses són indestriables. El mateix Bolsonaro utilitza aquest xantatge per condicionar la població o l’amenaça que, si endureix la llei, l’Organització Mundial del Comerç imposarà sancions inassumibles per a les arques de l’Estat.


Estem parlant d’un problema estructural?

Són 500 anys d’explotació: primer amb els europeus, després amb els Estats Units els anys 60 i de nou amb els nord-americans traient Dilma Rousseff del govern. No van acceptar que impulsés l’aliança dels BRICS –acrònim de Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica– ni tampoc que organitzés una xarxa d’interconnexió i fibra òptica amb Portugal, evitant així que la CIA monitoritzés la seguretat dels brasilers. A través de Bolsonaro, Washington i les multinacionals tenen carta blanca per saquejar el Brasil.


La situació s’escapa de la lògica interna?

Tenim dades que confirmen la ingerència dels Estats Units. Sergio Muro, responsable de la campanya mediàtica contra Lula da Silva, ha rebut ordres de la CIA perquè el Brasil actuï segons aquesta estratègia basada en el lucre i l’espoli.


La corrupció, que també ha esquitxat l’esquerra, pot haver contribuït a aquesta involució?

El major equívoc de l’esquerra ha sigut parasitar la força social que, des del carrer, impulsava canvis importants. I el segon ha estat no enfortir la coalició amb altres partits progressistes, permetent que la dreta es rearmés i articulés una campanya de mentides gràcies a la qual Rousseff va patir l’impeachment i Lula da Silva va ser empresonat sota falses acusacions.


Exigiu introduir un article vinculant al Tractat perquè les hidroelèctriques paguin pel dany que causen a les comunitats. En què consisteix?

Volem que els responsables del vessament d’arsènic, mercuri i altres productes siguin encausats, ja que aquestes pràctiques provoquen greus malalties i que un milió de persones no tinguin avui aigua potable. Hem de forçar aquest canvi en la normativa, ja que apel·lar a la jurisprudència internacional serveix de ben poc. Sense un article que en controli l’activitat, les empreses continuaran allargant els processos judicials i s’estalviaran indemnitzar les víctimes.

 

Veus factible revertir l’actual situació?

És complicat, ja que el cicle d’atacs impedeix als sectors vulnerables accedir a la salut, l’educació i els serveis bàsics. Malgrat això, ha sorgit el Front Brasil Popular, on a més de Via Campesina i l’MST s’han sumat estudiants, pensionistes i altres col·lectius que rebutgen la privatització i el saqueig de les terres. Cal acumular forces perquè, un dia, el Brasil canviï de dalt a baix.

Article publicat al número 477 publicación número 477 de la Directa