Diumenge 23 de setembre de 2018, centenars de persones es van reunir a Zubieta –localitat que es reparteixen els municipis d’Usurbil i Sant Sebastià– per protestar contra la incineradora que estan construint allí la Diputació de Guipúscoa i GHK, el consorci que gestiona tots els residus de la província. Així culminaven l’Acampada de les Petites Revolucions, organitzada pel col·lectiu Lurralde Askea (Territori Lliure en èuscar) i secundada per un gran nombre de moviments sindicals i socials, un espai que durant tres dies va ser escenari d’importants debats entorn de les sobiranies i que mereixeria una altra crònica més detallada.
Fotografia 1. Centenars de persones (aquesta imatge recull part d’una de les dues columnes) marxen fins a la “zona 0”, la incineradora que les autoritats guipuscoanes (PNB-PSOE) han batejat com a “Complex mediambiental”. La policia autònoma basca (al fons, a l’esquerra) ha tancat el pas als manifestants, encara que aquests caminen per una via pública i respecten la tanca que impedeix l’accés a la instal·lació. Estem als alts de Zubieta, molt a prop de les trinxeres en les quals nacionalistes, comunistes, anarquistes i altres republicans van tractar en va de repel·lir l’avenç de les tropes de Franco l’any 1936. Lloc paradisíac fins que les constructores van irrompre amb les seves màquines.
L’Ajuntament de Sant Sebastià i la Diputació han “deslocalitzat” a aquesta zona de Zubieta les infraestructures no desitjades per ningú al costat de casa seva: incineradora, planta de tractament de residus, nova presó (que ara, pel que sembla, es vol reconvertir en nova caserna de l’Exèrcit espanyol), un gran polígon industrial… Just al costat queda una gran ikastola (escola), els terrenys esportius de la Reial Societat de Futbol i l’hipòdrom. Usurbil (6.000 habitants) i Lasarte-Oria (18.000) queden a dos quilòmetres escassos, encara que els socialistes que governen Lasarte hagin aconseguit que el gran forn no es vegi des de la seva localitat (d’allò que els ulls no veuen, el cor no se’n dol, diuen). A menys de cinc quilòmetres, la cimentera Rezola incinera residus des de fa temps i en un radi de pocs quilòmetres més es concentren diverses empreses qualificades Seveso pels seus riscos tòxics i químics. Encara que els arquitectes i enginyers hagin intentat camuflar els forns enterrant-los en un enorme clot, la realitat és que en un radi de 15 quilòmetres afecta molts milers d’habitants concentrades a la comarca de Donostialdea: Sant Sebastià, Hernani, Lasarte-Oria, Andoain, Usurbil, Urnieta…
Amb aquesta concessió, tots els residus de tots els ajuntaments de Guipúscoa queden en mans d’un grup empresarial fins a l’any 2052 i la factura per la incineració tindrà, per contracte, prioritat als pressupostos municipals de tots els ajuntaments davant qualsevol altra tipus d’inversió o despesa
La incineradora –amb capacitat de cremar fins a 200.000 tones, tot i que en aquests moments Guipúscoa genera menys de 150.000– la construeix un grup empresarial liderat per la multinacional Urbaser (fins fa poc propietat d’ACS, de Florentino Perez, avui majoritàriament de capital xinès) i en el qual participen el fons Meridian, les constructores Moyua, Murias i Altuna i Uria, més LKS Enginyeria, cervell estratègic del gegant cooperativista basc Mondragon Corporación. Seva és la concessió per 35 anys, que li suposarà una facturació de més de 1.000 milions d’euros. Amb aquesta concessió, tots els residus de tots els ajuntaments de Guipúscoa queden en mans d’aquest grup empresarial fins a l’any 2052 i la factura per la incineració tindrà, per contracte, prioritat als pressupostos municipals de tots els ajuntaments davant qualsevol altra tipus d’inversió o despesa. Les autoritats no han fet públic, ara com ara, el text complet del contracte.
Fotografia 2. Recull el moment en el qual, just abans de començar la marxa, els moviments socials i la coordinadora contra la incineració reten homenatge públic a diversos càrrecs polítics d’esquerra (gairebé tots exalcaldes o regidors, però també dos diputats forals de Medi ambient) que durant els seus mandats van engegar sistemes alternatius de gestió de residus i van liquidar el primer contracte de construcció de la incineradora.
El 2009 i 2010 els consistoris d’Usurbil, Hernani, Oiartzun i Antzuola –amb l’ajuda dels llavors mandataris de la Mancomunitat de Sant Marko-Donostialdea– van engegar la recollida Porta a Porta de residus, després d’estudiar les experiències de molts altres municipis a Itàlia i –sobretot– al Principat de Catalunya i les Illes Balears. Va ser un avanç pioner al País Basc, que aviat es va traslladar a molts altres municipis tant de Guipúscoa com de Navarra, i que va demostrar que amb una bona recollida selectiva realitzada per tota la ciutadania el residu final no reciclable i més problemàtic es reduïa en poques setmanes dels 250-300 kg per persona/any fins a menys de 80 kg.
Durant la legislatura 2011-2015, els mandataris de la coalició Bildu, que va governar a la majoria d’institucions de Guipúscoa durant aquests quatre anys, van decidir rescindir el primer contracte de construcció de la incineradora, arribant a un acord d’indemnització amb el grup concessionari dirigit per FCC.
Dos excàrrecs polítics d’esquerres han estat portats als tribunals pels actuals mandataris del PNB i el PSOE, acusats de no haver gastat els diners d’un crèdit tòxic (swap) que garantia la construcció de la incineradora
El lector farà bé de fixar-se en dues persones de la foto: la segona dona des de l’esquerra (Ainhoa Intxaurrandieta, expresidenta del Consorci GHK) i l’home més a la dreta (l’exdiputat foral de Medi ambient Iñaki Errazkin). Recentment han estat jutjats… per haver parat la incineradora, que era la promesa amb la qual van guanyar les eleccions! Han estat portats als tribunals pels actuals mandataris del PNB i el PSOE acusats de no haver gastat els diners d’un crèdit tòxic (swap) que garantia la construcció de la incineradora.
Intxaurrandieta i Errazkin s’arrisquen a perdre, amb una multa milionària, tots els seus béns simplement per no haver gastat els diners dels contribuents que els seus antecessors de PNB i PSOE havien hipotecat, un contracte de crèdit que lliga de peus i mans a les institucions locals de Guipúscoa a la gran banca i que entra de ple en la categoria del que moviments com ATTAC denominen “deute il·legítim odiós”.
Fotografia 3. Tal vegada, la imatge més vista a les xarxes socials d’entre les generades el 23 de setembre a Zubieta és paradigmàtica de l’estat de la qüestió a Guipúscoa. L’escena es desenvolupa en un bosc reduït a llenya (al fons es veuen els troncs apilats d’arbres abatuts) on, no obstant això, la naturalesa intenta sobreviure amb afany: falgueres, mates, i fins i tot un plançó jove que es manté dempeus.
Abans que els joves vestits d’un blanc pacífic hagin protestat contra la incineradora, ajuntaments, grups i associacions de tot tipus, els principals sindicats de treballadors o metges i metgesses han donat la seva opinió alarmada, així com grups de pares i mares, pensionistes, malalts crònics i de càncer. En acampades, vagues de fam, manifestacions, reunions i flashmobs. S’ha demostrat que la incineradora és innecessària, que suposa un risc per a la salut de les persones i que és un desastre mediambiental, un malbaratament de matèries primeres reutilitzables i reciclables que impossibilita la generació de molts llocs de treball que sí que es podrien crear amb una bona gestió dels residus. A més, comporta un deute públic odiós que heretaran diverses generacions de guipuscoans… Tot en va, pel que sembla, enfront de la raó de la força.
Els policies de negre de la imatge porten amb si l’últim recurs dels poderosos –la porra i la pistola– per impedir una protesta que no han aconseguit fer callar ni a cop de Butlletí Oficial, ni amb la col·laboració de professionals de la incineració disfressats de doctors en gestió de residus, ni maniobrant amb l’armada mediàtica (Diari Basc, informatius de la televisió pública basca ETB…), que difonen dia sí i dia també publireportatges –ben pagats amb més malbaratament de diners públics– pregonant les meravelles de la incineradora i tancant les portes al debat públic sobre el tema.
Dilluns 24 de setembre, el Diputat General de Guipúscoa Markel Olano (PNB) va comparèixer davant les Juntes Generals per declarar, entre altres coses, que amb la construcció de la incineradora de Zubieta la coalició PNB-PSOE “ha millorat la convivència entre els guipuscoans”
Epíleg. Dilluns 24 de setembre, el Diputat General de Guipúscoa Markel Olano (PNB) va comparèixer davant les Juntes Generals per declarar, entre altres coses, que amb la construcció de la incineradora de Zubieta la coalició PNB-PSOE “ha millorat la convivència entre els guipuscoans”. Olano, resident en una localitat, Hondarribia, que genera gairebé 300 kg de residu últim per persona/any considera un signe de “millora de convivència” imposar un forn incinerador a dos quilòmetres d’Usurbil, els habitants del qual generen menys de 80 kg per persona/any i són un exemple de bona gestió de residus al que acudeixen a inspirar-se molts moviments i institucions de tota Europa. Vet aquí el “dret a decidir” cuinat a la manera orwelliana: “una actitud i una política brutal de control draconià per la propaganda, la vigilància, la desinformació i la negació de la veritat”.
El dia d’avui, continuen a bon ritme les obres de construcció del “complex mediambiental” convertit en el tòtem guipuscoà de la coalició, també anomenada pels moviments socials “el Règim PNB-PSOE”, sempre amb el suport del PP. Mentrestant, els grups contraris a la incineradora anuncien una nova manifestació el 27 d’octubre a Sant Sebastià.
