Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

20-S: la matinada en què tot va començar

En poques hores van coincidir tres esdeveniments que marcarien el desenvolupament del referèndum de l’1 d’octubre. L’arribada dels vaixells-caserna als ports de Tarragona i Barcelona, l’operació de la Guàrdia Civil contra els alts càrrecs del Govern Puigdemont i el setge del Cos Nacional de Policia espanyola a la seu de la CUP

 

Jesús Rodríguez | @albertmartnez
Fotos de Victor Serri i Sira Esclasans | @_ittos_ @siraesca

El ministre Juan Ignacio Zoido i el delegat del Govern espanyol Enric Millo ho havien orquestrat de manera sigil·losa, poca gent ho sabia, però durant la matinada i matí del 20 de setembre es van destapar algunes de les cartes repressives que el govern de Mariano Rajoy havia previst contra el referèndum anunciat per l’1 d’octubre. A últimes hores del 19 de setembre van arribar les primeres filtracions: alguna cosa estava passant al Port de Barcelona. S’extremaven els controls policials als molls més meridionals, en paral·lel a l’arribada de dos grans creuers. Ningú podia imaginar que darrere de la imatge inofensiva del personatge de dibuixos animats conegut en castellà com a Piolín de la Warner Bros, s’amagava la concentració més gran d’antiavalots de la història de l’Estat espanyol. El 80% d’efectius disponibles –5.400 agents– es van traslladar a Barcelona i Tarragona amb la missió d’impedir la votació de l’1 d’octubre, i s’allotjarien –en gran part– en aquestes casernes flotants. L’Autoritat Portuària de Barcelona va ocultar tota informació sobre l’arribada dels integrants de la batejada com a Operación Copérnico. Ni l’Ajuntament de Barcelona ni la Generalitat de Catalunya en van tenir coneixement fins que la notícia va aparèixer als mitjans de comunicació. La primera gran demostració de força es produiria en la partida doble el 20 de setembre.

Davant de la seu del departament d’Economia s’hi van arribar a concentrar 40.000 persones | Victor Serri

 

A quarts de 8 del matí, un primer operatiu accedia, amb ordre judicial, a la Conselleria d’Economia de la Generalitat i a una desena de dependències de l’administració catalana. Els grups especials de la Guàrdia Civil, alguns allotjats a Manresa i altres provinents de les casernes de Sant Andreu de la Barca i de l’avinguda de Madrid de Barcelona, buscaven informació sobre la logística i els preparatius del referèndum. L’objectiu número ú de Mariano Rajoy era trobar les urnes, però per aquella data ja estaven distribuïdes arreu de les comarques de Catalunya i, en gran part, a domicilis particulars, després d’haver-hi arribat durant l’estiu des de la Catalunya Nord. Els escorcolls van acabar passada la mitjanit, amb 40.000 persones concentrades a la confluència de la Rambla de Catalunya i la Gran Via de Barcelona. Una desena d’alts càrrecs del Govern de Carles Puigdemont acabarien als calabossos tot i que, en aquell moment, la Fiscalia i el Govern espanyol no van travessar la línia vermella d’emmanillar consellers. La mobilització social d’aquella jornada, però, formaria part de l’argumentari del jutge Pablo Llarena per dictar l’empresonament preventiu dels líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els dos fiscals que van impulsar l’acció repressiva de l’Estat contra el referèndum, i que van tenir un paper clau el 20-S, l’1-O i en les vistes on es demanarien els empresonaments preventius moririen inesperadament durant la segona quinzena de novembre; el Fiscal General de l’Estat José Manuel Maza per una infecció renal a l’Argentina i el Fiscal en Cap de Catalunya, José María Romero de Tejada per una pneumònia.

Les mateixes furgonetes i els mateixos agents presents a la seu cupaire van carregar amb brutalitat al CEIP Mediterrània, l’IES Pau Claris i les Escoles Pies el dia del referèndum

El 20-S, però, va tenir un destacat segon focus informatiu. Poc després del migdia, un inspector i un agent de paisà adscrits a la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona (BPI) del Cos Nacional de Policia espanyola (CNP), apostats als voltants de la seu nacional de la CUP al carrer de Casp, confiscaven cartells i materials de la formació anticapitalista, relacionats amb el referèndum; però no només: també cartelleria on es promovia la remunicipalització del servei de subministrament d’aigua. La patrulla policial va intentar accedir a la seu del partit, però un grup d’activistes ho va impedir, reclamant-los que mostressin una ordre judicial. A partir d’aleshores van començar set llargues hores de resistència. Sebastián Trapote, Cap Superior de Policia de Catalunya, volia de totes totes entrar a les dependències cupaires, mentre centenars i centenars de persones s’aplegaven al carrer Casp per conformar un mur humà que ho impedís. Es van veure imatges del tot inèdites per a qualsevol seguidor de la història recent del país. Braç a braç amb Anna Gabriel, David Fernàndez i la militància de la CUP hi havia activistes del moviment llibertari, feministes i sindicalistes, però també els tinents d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens i Gerardo Pisarello i, fins i tot, l’exalcalde convergent Xavier Trias.

 

El dispositiu d’antiavalots del CNP d’aquell dia ja començava a donar pistes del que es viuria durant l’1 d’octubre. Poc després que la patrulla de la BPI demanés reforços, feien acte de presència les primeres furgonetes de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP), però a diferència del 2 que és l’habitual a Barcelona, el número que els agents lluïen a l’esquena començava per 5. Formaven part de l’Operación Copérnico, de la que se’n coneixeríen els noms uns dies més tard, i provenien de Màlaga. Les mateixes furgonetes i els mateixos agents presents a la seu cupaire van carregar amb brutalitat al CEIP Mediterrània, l’IES Pau Claris i les Escoles Pies el dia del referèndum. A mitja tarda els substituirien les unitats 2 i 9 de la UIP, els primers són els habituals de Barcelona amb base operativa a la comissaria de la Verneda, i aquell vespre van rebre el suport dels antiavalots d’Astúries, amb una llarga trajectòria d’intervencions en el marc de les vagues del sector miner. Tots dos grups de policies van marxar de la seu de la CUP enmig d’una sonora esbroncada i llançant trets de bala de goma intimidatoris a l’aire. Onze dies més tard la unitat 2 assaltaria l’Escola Oficial d’Idiomes, el CAP Horta i el CEIP Mas Casanovas del districte d’Horta-Guinardó; i l’asturiana unitat 9 empraria extrema violència a l’IES Joan Boscà i al CEIP Pau Romeva del districte de les Corts. En el cas de l’institut Joan Boscà l’inspector d’informació encarregat de donar directrius als antiavalots i confiscar les urnes responia al número de placa 88009, el primer policia que el 20-S havia baixat d’un vehicle sense distintius per confiscar uns cartells a la seu de la CUP, desencadenant un dels episodis de resistència popular que per sempre han quedat gravats a les nostres retines.