El 5 de desembre de 1982 es van constituir els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC), com a organització juvenil del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). La creació dels CJC va significar la reconstrucció de la Joventut Comunista, després d’un període de crisi ideològica, política i orgànica de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC), que era el resultat de la política practicada pel PCE i el PSUC durant la transició, que a canvi de pactar la legalització i l’accés a les institucions, va deixar en mans dels reformistes procedents del règim franquista la iniciativa del canvi polític.
Als inicis de la dècada dels 80, s’havien trencat les expectatives de canvi polític, econòmic i social generades al final del franquisme i als inicis de la transició. Enmig de la crisi econòmica dels 70, i amb l’objectiu de recuperar els beneficis empresarials, els Pactes de la Moncloa van significar la desmobilització i el desarmament del moviment obrer. Començava també el procés de desindustrialització exigit pel capital alemany i francès com a condició per a l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE, avui UE).
L’atur es va disparar, i ho va fer sobretot entre la joventut. Als barris obrers, la frustració i la manca d’expectatives de futur creava les condicions per a l’expansió del consum de drogues i de la delinqüència. L’heroïna feia estralls. I el potent moviment juvenil dels anys 70 es va ensorrar. La militància va caure en picat i les organitzacions polítiques juvenils eren cada cop més estructures burocràtiques, a la cerca de subvencions i de fer “carrera” a les institucions o als partits.
En aquest context van néixer els CJC. I en un ambient advers, contra corrent, al llarg de la dècada dels 80 van ser capaços de posar en peu una organització amb una notable capacitat de mobilització i de reconstruir estructures del moviment juvenil català. Aquesta és l’originalitat de la seva experiència.
La política dels CJC tenia l’objectiu de mobilitzar els joves en la lluita pels seus drets, construint estructures del moviment juvenil des de baix, radicalment democràtiques
La política dels CJC tenia l’objectiu de mobilitzar els joves en la lluita pels seus drets, construint estructures del moviment juvenil des de baix, radicalment democràtiques, a partir dels interessos i les necessitats dels mateixos joves, coordinant les diferents lluites en el camí de la unitat de la joventut i la seva incorporació a la lluita per la transformació social, pel socialisme i el comunisme.
El nostre primer secretari general, Josep Miquel Céspedes, va ser qui va formular la política d’unitat de la joventut en la lluita pels seus drets. Aquesta política va tenir fruits: el febrer de 1985 es va constituir la Coordinadora Nacional de Joves contra l’Atur amb 52 assemblees locals i entitats, i un mes després, la Coordinadora va mobilitzar 25.000 joves que van ocupar ajuntaments, oficines de l’atur, van tallar carreteres i autopistes i es van manifestar pel centre de Barcelona.
També fruit de la política dels CJC cap al moviment juvenil, el 15 de desembre de 1984 es va reconstruir la Coordinadora d’Estudiants d’Ensenyament Mitjà de Catalunya (CEEMC). La Coordinadora va dirigir a Catalunya les lluites estudiantils del curs 1986-1987. Desenes de milers d’estudiants es van mobilitzar contra la reforma del ministre José María Maravall (PSOE).
Els CJC van tenir un paper molt actiu en les lluites per la pau, contra el desplegament dels euromíssils i per la sortida de l’OTAN. També van promoure plataformes unitàries: el Front Juvenil per la Pau el 1983 i la Taula de Joves per la Pau el 1986.
Van estar al capdavant de la solidaritat antiimperialista, amb els pobles de Xile, de Nicaragua, de Palestina, de Sud-àfrica, d’Iran, del Líban, del Sàhara, de Cuba
Van estar al capdavant de la solidaritat antiimperialista, amb els pobles de Xile, de Nicaragua, de Palestina, de Sud-àfrica, d’Iran, del Líban, del Sàhara, de Cuba. El consolat de Xile va ser ocupat tres vegades, i en una de les ocupacions cinc militants dels CJC van ser detinguts i jutjats. El 1986 els CJC van promoure la creació del Comitè Juvenil de Solidaritat amb Xile.
Els CJC van recuperar, com el PCC, la defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya, en el marc de la proposta d’una República Federal. L’autodeterminació havia estat abandonada pel PSUC quan va acceptar l’estat de les autonomies i la Constitució del 78.
Només un any després de la seva creació, els CJC ja eren l’organització juvenil amb més capacitat de mobilització. Centenars de joves s’agrupaven rere les pancartes i banderes dels CJC a les manifestacions del Primer de Maig i de l’Onze de Setembre. Dos anys després, la nostra revista, Revolució, distribuïa 2.000 exemplars. El juliol de 1984, al voltant de 10.000 joves passaven durant tres dies per la Festa de Revolució al Poble Espanyol de Barcelona. Cap organització juvenil tenia la capacitat d’organitzar i omplir una festa com aquella.
Durant la dècada dels 80, milers de joves van passar pels CJC. Un bon grapat d’ells s’han coordinat ara per a commemorar el 40è aniversari de la creació d’aquella organització
Durant la dècada dels 80, milers de joves van passar pels CJC. Un bon grapat d’ells s’han coordinat ara per a commemorar el 40è aniversari de la creació d’aquella organització. Són exmilitants que avui estan en organitzacions, entitats i moviments diferents, perquè el tomb geopolític del 1989-1991 i la consolidació del neoliberalisme als anys 90 va fer entrar en crisi tot el moviment comunista i més enllà, i la militància va prendre camins diferents. Però tots i totes estem marcats per aquella experiència. Tots i totes estem orgullosos del què vam fer, i el dissabte 25 de febrer ens trobarem no només per a recordar aquelles lluites, també per a recuperar tot el que serveix per a les lluites d’avui. El fil roig de la història de les lluites de classes. Per això fem una Festa de Revolució del 40è aniversari amb un lema d’aquells anys, que al mateix temps és ben actual: Per la Pau i la Solidaritat Antiimperialista, ¡OTAN NO! Hi participaran les organitzacions polítiques juvenils que es reclamen hereves de la tradició dels CJC dels anys 80.
Ho farem a la Casa de Cultura de Sant Adrià de Besòs. Obrirem portes a les sis de la tarda, i des de les 19 h. i fins a les 23 h. hi haurà música, vídeo del 40è aniversari, intervencions i entrevistes, poesia, la presentació d’un Revolució especial, l’actuació del cantautor cubà Orlis Pineda i el Racó Cubà amb mojitos, begudes i entrepans. Animeu-vos a venir!
