Un total de 223.463 persones van ser deportades per l’Estat espanyol entre l’any 2010 i el 2019, segons les dades del Ministeri de l’Interior espanyol que recull l’informe Vulneracions de drets humans en les deportacions, fet públic aquest matí per les organitzacions Novact, Institut Internacional per l’Acció Noviolenta, i Irídia, centre per la defensa dels drets humans. “Ens hem trobat amb grans dificultats a l’hora d’obtenir, clarificar i comparar dades quantitatives referents a les deportacions”, expliquen les autores de l’informe, coordinat per Diana Cardona, Clara Calderó i Andrés G. Berrio. La manca de xifres “reflecteix una gran falta de transparència per part del Govern i del Ministeri de l’Interior”, un fet que “dificulta el treball de monitoratge de les organitzacions de drets humans”.
Segons la definició de les autores, la deportació és l’acte de desplaçament forçós a través del qual una persona és traslladada, mitjançant l’ús de la força o l’amenaça del seu ús, des del país de residència o estança fins al país per on va accedir a l’Estat espanyol o al país d’origen. “El sistema de deportació constitueix un pilar clau de les polítiques de control migratori i implica conseqüències que vulneren greument els drets fonamentals de les persones”, expliquen.
De les més de dues-centes mil persones deportades, 92.433 van ser per procediments de denegació d’entrada, 56.576 per devolucions i 74.454 per expulsions. La diferència entre aquests mètodes és que mentre que les víctimes d’una expulsió resideixen a l’Estat espanyol i se’ls fa fora a través d’una falta administrativa per trobar-se en una situació administrativa irregular o com a bescanvi per una condemna penal, les denegacions d’entrada es produeixen als accessos fronterers habilitats per no complir els requisits imposats i les devolucions es porten a terme a conseqüència d’haver accedit a territori espanyol per vies d’entrada no legalitzades o per contravenir una prohibició d’entrada anterior.
L’estudi aprofundeix en dos conceptes que, segons les autores, són claus a l’hora d’entendre el context de les persones migrades: detencionalitat i deportabilitat. Sota la premissa del control migratori “es presenta com natural i legítima l’exclusió de la persona estrangera i la necessitat d’institucionalitzar la seva deportació”. La detencionalitat i la deportabilitat, per tant, “es basen en la susceptibilitat persistent de les persones migrants a ser deportades, fet que implica una dificultat existencial per a desenvolupar projectes vitals i accentua situacions d’incertesa i precarietat”.
Un element més de l’Europa Fortalesa
Per a les autores de l’informe, les deportacions són una expressió més del blindatge de les fronteres que va començar anys enrere la Unió Europea. La percepció negativa cap a les persones migrants “ha justificat l’enduriment de les polítiques migratòries” i “ha permès la unió entre les idees de migració i criminalitat”, tant a la societat com en l’àmbit institucional.
Les popularitzades com a Smart Cities esdevindran una amenaça per a les persones migrades, que podran ser identificades i expulsades de la UE gràcies a les tècniques de control biomètric
El foment d’aquests discursos, emparats en molts casos pels mitjans de comunicació i potenciats per les corporacions privades i la indústria militar i de seguretat, ha afavorit la creació d’una opinió pública que rere l’amenaça del terrorisme internacional, el crim organitzat i la immigració irregular, avala l’ús de noves tecnologies per fer vigilància massiva de la població. Això suposa que el sistema Smart Border (frontera intel·ligent, sic), encara en desenvolupament i que empra tecnologies biomètriques pel control fronterer, es traslladi a l’interior de les societats de destí. Les popularitzades Smart Cities, on s’apliquen eines de control difús de l’espai públic, esdevindran una amenaça encara més gran per a les persones migrades, que podran ser identificades per procedir a ser expulsades de la UE.
Com pretenen fer tot això? A partir de grans bases de dades biomètriques interoperables entre si que permetin el control de la mobilitat de les persones que entren i surten de l’espai Schengen, així com la seva identificació i detecció. Actualment, ja han avançat feina, perquè la UE ha acumulat informació biomètrica de 218 milions de persones migrants, sol·licitants d’asil i visat, així com informació dels moviments de 500 milions de ciutadanes europees, dades que a hores d’ara reposen en més de vuit bases de dades diferents que l’informe identifica.
L’Estat espanyol ha obtingut 812,1 milions d’euros de fons europeus per avançar en la implementació dels sistemes ‘Smart Border’
A hores d’ara, l’Estat espanyol ha obtingut 812,1 milions d’euros de fons europeus per avançar en la implementació dels sistemes Smart Border. L’execució d’aquests projectes ha implicat una àmplia externalització de funcions a través de 456 contractes públics amb empreses de la indústria del control migratori només entre els anys 2014 i 2020, per un valor de 127 milions d’euros.
La Comissió Europea ha proposat triplicar el finançament per a la gestió migratòria i de les fronteres, dels 13.000 milions d’euros del paquet anterior als 34.900 pel període 2021-2027. Projectes com Horizon 2020 rebran bona part d’aquests recursos públics, acabant així en mans de lobbies d’empreses militars i de seguretat que amb aquest finançament desenvoluparan grans bases de dades que posteriorment tornaran a vendre als estats certificant un negoci rodó.
Un negoci d’or a les fronteres
Alguns càlculs diuen que només una de cada mil persones que entren a l’espai Schengen es quedaran més temps del permès. “Aquesta ràtio fa qüestionable que els mitjans dedicats i les implicacions en drets humans de la creació d’aquest sistema de control del moviment siguin proporcionals a la dimensió de la suposada problemàtica a tractar”, explica l’informe. Per contra, es calcula que, només pel que fa al cost de les expulsions, els estats membres de la UE inverteixen mil milions d’euros anuals, d’acord amb les dades de l’informe The Migrants’ Files recollides ara per Irídia i Novact.
El control de fronteres és un negoci lucratiu. Només entre 2007 i el 2020 la UE va invertir 3.100 milions d’euros en la “cerca de solucions tecnològiques per augmentar el control de les fronteres”. Entre els grans beneficiaris d’aquests contractes, grans empreses armamentístiques europees, com la francesa Thales, la italiana Finmeccanica o l’espanyola Indra. Per a les entitats que signen l’informe això suposa una paradoxa molt gran, ja que “observem que les empreses que s’estan beneficiant de la creació dels sistemes de control migratori i de moviment de persones, que permeten l’execució de les deportacions, són les mateixes que es beneficien de la venda d’armes i tecnologia militar a les zones de conflicte des de les quals la Unió Europea pretén frenar el flux migratori”.
Empreses com Acciona, Eulen o Clece també treuen profit de les polítiques de control migratori, proveint serveis de seguretat, sanitaris o alimentació als CIE i als CETI de l’Estat espanyol
No només les empreses armamentístiques treuen profit del negoci del control migratori. Segons les investigadores, a l’Estat espanyol, entre el 2013 i el 2016 la unió temporal d’empreses Air Europa-Swift Air va rebre contractes per al trasllat i vols de deportació. Des del 2016, altres empreses s’han beneficiat d’aquests contractes, com Evelop Airlines, Orbest S.A. (del grup Barceló) o Air nostrum, de nou. Altres empreses, com Acciona, Eulen o Clece, també treuen profit de les polítiques de control migratori, proveint serveis de seguretat, sanitaris o alimentació als CIE i als CETI de l’Estat espanyol.
L’extens treball d’investigació i anàlisi d’Irídia i Novact porta associades diverses recomanacions al govern espanyol, competent en la matèria a expenses dels acords europeus. Entre les més ambicioses, demanen que es dugui a terme un procés de regularització extraordinari i urgent de les persones migrants i es derogui la llei d’estrangeria. Tanmateix, conscients que a les institucions no hi ha les majories polítiques suficients per provocar aquest canvi, suggereixen altres modificacions més modestes i assumibles però que tindrien gran impacte en les vides de les persones migrants. Dependrà de la voluntat política, fins ara inexistent, acabar amb aquest sistema repressiu.
