Havia començat el compte enrere de nou per a Dèbora i les seves dues filles menors d’edat. Subjectes a una data oberta de desnonament, podien quedar-se al carrer entre l’1 i el 15 de novembre, en plena crisi de la COVID-19. Finalment, però, el Sindicat d’Habitatge de la Verneda i la Pau, no només ha aconseguit per setena vegada la suspensió del desnonament, sinó obrir el camí de la regularització d’un pis públic okupat.
Des de l’octubre del 2018, la família de Dèbora okupa un dels pisos de protecció oficial de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya de la Generalitat a la barriada fronterera entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, Via Trajana. Qui gestiona l’accés als immobles, a través del Registre de Sol·licitants, és el Consorci d’Habitatge de Barcelona – ens públic integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.
Fa més de dos anys, en separar-se del marit, Dèbora va perdre la llar i no tenia prou ingressos per pagar un lloguer a preu de mercat. De fet, la veïna de La Trajana reuneix els requisits establerts per accedir a la Mesa d’Emergència però, així i tot, han passat dos anys i ha patit sis intents de desnonament fins que s’ha aconseguit obrir una via de solució. Pel Sindicat, es tracta d’una “nova victòria del moviment pel dret a l’habitatge”.
“Estic contenta, però fins que no tingui el contracte no em vull fer il·lusions”. Dèbora és prudent i està cansada: “Arribo fins aquí cansada i esgotada. He viscut un any i mig pendent de l’advocada i les notificacions”
Quan la família va entrar-hi a viure, el pis duia gairebé un any buit, segons el Sindicat. Un dels seus membres assegura que en alguns blocs de la Trajana hi ha hagut pisos de protecció oficial deshabitats durant temps, com el que va okupar Dèbora. El Sindicat reivindica que el mateix reglament del Consorci reconeix, en l’article 3, la possibilitat de la regularització contractual de les famílies sense títol legal quan es troben en situació de vulnerabilitat econòmica i en risc d’exclusió residencial, i si fa almenys un any que estan ocupant. “És incomprensible que hàgim arribat fins aquí”, lamenta, “l’Agència d’Habitatge ha tirat pilotes fora durant aquest temps. Ara però, ja disposem d’un informe favorable de serveis socials i el desnonament s’ha suspès”.
“Estic contenta, però fins que no tingui el contracte no em vull fer il·lusions”. Dèbora és prudent i està cansada: “Arribo fins aquí cansada i esgotada. He viscut un any i mig pendent de l’advocada i les notificacions. No tenia temps d’assimilar que havíem aturat un desnonament i ja arribava una nova data. És inhumà viure així”. Tot i el cansament psicològic, Dèbora està disposada a lluitar fins al final per aconseguir un sostre per a les seves filles.
Sis intents de desnonament
La inseguretat i la incertesa no són noves per a aquesta família del barri de la Trajana de Barcelona. El que podia executar-se des d’ahir fins al dia quinze de novembre era ni més ni menys que el setè intent de desnonament de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Després que l’ordre del 16 de març quedés suspesa per l’estat d’alarma, va arribar una nova data: el 8 d’octubre. Un parell de setmanes abans però, el jutjat va anunciar que se suspenia de nou i arrencava un procés amb data oberta, que li van notificar fa una setmana. Un sergent de Mossos d’Esquadra sol·licitava la data oberta per evitar “l’aglomeració de persones per obstaculitzar la realització de la diligència de desnonament”.
Des de Mossos, recordaven que s’havien suspès fins a cinc intents “per gran afluència de persones de plataformes anti desnonaments i veïns de la zona”. Abans de l’estat d’alarma, el febrer de 2020, el Sindicat va frenar-ne un abans que la comitiva arribés a la porta i després de fer una acció de protesta davant de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
