Gloria Fuertes va créixer dins d’una família humil amb pocs recursos econòmics al barri de Lavapiés, Madrid. A cinc anys ja recitava els seus propis poemes als nens del carrer on vivia, mig amagada de la seva mare, decebuda d’una filla que escrivia i jugava a futbol en mig de la plaça. Va passar per diferents escoles després de ser expulsada de més d’una per rebatre les opinions de les mestres. D’adolescent escrivia, assistia a l’Escola Professional de la Dona i a la nit ajudava la seva mare a netejar la redacció de la revista Lecturas, antiga revista cultural de l’època, on va aprofitar l’accés al despatx del director per deixar sobre la taula el seu poema “Niñez, juventud, vejez”, publicat dies després.
Quan encara no havia complert la majoria d’edat, mor la seva mare. Va haver d’abandonar els estudis i va començar a treballar com a comptable i secretària a unes oficines. Paral·lelament, aquell mateix any escriu el seu primer llibre de poemes Isla ignorada, publicat l’any 1950, copsant en aquest la solitud i la incomprensió que l’envaïen.
Dos anys després, esclata la Guerra Civil que, tal com ella mateixa va explicar en reiterades ocasions, va ser el detonant per aferrar-se i dedicar-se completament a la poesia com a via d’escapatòria i, en contraposició, com un crit de lluita i odi a qualsevol conflicte armat. Una manera subtil d’explicar que els seus poemes parlen del dolor, de la mort, de la soledat, de les injustícies i d’allò que salvaria a la humanitat en mig de tanta desgràcia: l’amor.
Acabada la Guerra Civil i imposada la dictadura franquista, Gloria Fuertes veu anul·lada la llibertat dels seus versos i decideix fer arribar històries i contes infantils a la revista setmanal Maravillas, suplement infantil del diari Arriba, portaveu de la Falange
Una vegada acabada la Guerra Civil i imposada la dictadura franquista, Gloria Fuertes veu anul·lada la llibertat dels seus versos i decideix fer arribar històries i contes infantils a la revista setmanal Maravillas, suplement infantil del diari Arriba, portaveu de la Falange. Li accepten immediatament i aconsegueix ser redactora fins a l’any 1955. Arran d’aquesta col·laboració, l’Espanya franquista va donar lloc a Gloria Fuertes, fins a la seva mort, com a poetessa infantil, participant en revistes infantils, a recitals de poesia a Ràdio Madrid o com a protagonista del programa infantil Un globo, dos globos, tres globos.
Però Gloria Fuertes no volia ser poetessa, ella era poeta de pantalons i corbata, feminista, lesbiana, ecologista, muntava a bicicleta i visitava els bars. “Hago versos señores, hago versos, pero no me gusta que me llamen poetisa, me gusta el vino como a los albañiles“. Així que en una època grisa, en la que el protagonisme intel·lectual s’associava a la figura masculina, Gloria Fuertes continuava donant forma a la seva obra poètica adulta, paral·lelament a la poesia infantil.
Dedicar la seva escriptura a la infància va ser per ella una vocació, una necessitat per apropar els infants a la lectura i la cultura. L’any 1950, va organitzar la primera biblioteca infantil ambulant, que tenia com a objectiu disminuir l’analfabetisme que l’època alimentava. N’estava segura que els infants que llegien, serien adults que pensarien.
Però la seva poesia adulta representava per ella l’expressió més ferma de la llibertat. Una poesia que trencava amb l’estètica poètica de l’època, plasmant des de la senzillesa uns versos menyspreats i titllats de vulgars. Era dona, soltera, de personalitat singular i pertanyia al bàndol dels vençuts, però la perseverança d’una poesia carregada d’una transparència irònica i social, va fer que poetes com Gil de Biedma, Pepe Hierro o Carlos Edmundo de Orry consideressin a Gloria com una poeta admirable. Aquest últim va convidar-la a annexar-se al Postisme, un moviment literari integrat únicament per homes que va ser censurat al cap de poc temps de fundar-se en ser relacionat directament amb el comunisme.
Funda l’any 1951 Versos con Faldas amb Adelaida las Santas i María Dolores de Pablos, però el recel masclista a unes dones que proclamaven el dret de parlar i ser escoltades va acabar amb el grup, en ser rebutjades i amenaçades mentre recitaven
Malgrat l’amistat i el reconeixement d’alguns poetes, Gloria Fuertes va voler alçar la veu en contra de la repressió a la llibertat de la dona i les dificultats amb les quals es trobava la poesia femenina. D’aquesta manera, funda l’any 1951 Versos con Faldas amb Adelaida las Santas i María Dolores de Pablos, un grup poètic femení que organitza recitals i lectures setmanals exclusivament per a dones, a porta tancada. De forma immediata, la premsa i els poetes reconeguts de l’època, sempre homes, les van ridiculitzar boicotejant les seves trobades. Pocs mesos després, es prohibeixen les reunions privades amb fins culturals i Versos con Faldas no va tenir més opció que acceptar recitar en teatres i centres amb les portes obertes. El recel masclista a unes dones que proclamaven el dret de parlar i ser escoltades va acabar amb el grup mesos més tard, en ser rebutjades i amenaçades mentre recitaven.
El 1958, es publica a Veneçuela Todo asusta i, conscient que la seva poesia no la mantindria econòmicament a l’Estat espanyol, estudia biblioteconomia i anglès a l’Institut Internacional, on acaba treballant de bibliotecària i coneix l’amor de la seva vida, la directora de l’Institut Phyllis Turnbull. Ella esdevé un pilar pel creixement i reconeixement de la poeta i l’anima a acceptar una beca de sis mesos per impartir classes de literatura espanyola a la Universitat Bucknell, a Pennsylvania, una estada que s’allarga a tres cursos per l’èxit docent que se li atorga. Durant aquests anys, aprofita per escriure, llegir i ampliar el cercle d’amistats i contactes intel·lectuals.
La docència a Pennsylvania va permetre la poeta tornar a l’Estat espanyol amb una certa estabilitat econòmica per anar a viure amb Phyllis i Chelo Sánchez, exparella i amiga, amb les que organitzava reunions amb poetes i artistes com Gabriel Celaya o José Agustin Goytisolo, entre d’altres. El reconeixement poètic per una petita part del cercle artístic de l’època i la incansable constància de Gloria Fuertes van possibilitar que les seves obres Qué estas en la Tierra; Ni tiro, ni veneno, ni navaja; Poeta de Guardia; Como atar los bigotes al tigre i Antologia Poética es veiessin la llum durant els anys 1962 i 1970, paral·lelament a la publicació de llibres infantils. Però a l’Estat, la poesia de Gloria Fuertes no tenia cap ressò excepte en la secció infantil, mentre que a altres països s’estudiava com una poeta imprescindible de la postguerra espanyola.
L’any 1971 mor Phyllis Turnbull i Gloria Fuertes s’endinsa en una depressió que deixa palesa en els llibres Sola en la sala i Cuando amas aprendes geografia, publicats l’any 1973.
L’any 1972 obté la beca de la fundació Juan March per la Literatura infantil i la seva participació en programes infantils eclipsa la força d’una poesia única que havia llaurat amb entrebancs
L’any 1972 obté la beca de la fundació Juan March per la Literatura infantil i la seva participació en programes infantils eclipsa la força d’una poesia única que havia llaurat amb entrebancs, convertint-la en la poeta dels infants i descatalogant l’altra poesia, la que definia a Gloria Fuertes com una poeta essencial a tenir en compte, com afirmava Paco Nieva, dramaturg i amic seu.
Durant els seus últims anys, l’entorn de Gloria Fuertes va empènyer-la a recuperar la poesia que amagava als seus quaderns i l’any 1995 es publica Mujer de verso en pecho, presentat per Camilo Jose Cela. Dos anys després, es publica Pécabamos como Ángeles, una selecció dels seus poemes d’amor. Gloria comença a retrobar la fortalesa d’anys enrere, però l’any 1998 li diagnostiquen un càncer de pulmó que li causa la mort mesos després.
La poesia de Gloria Fuertes, censurada i menyspreada durant la dictadura franquista i arraconada durant la democràcia, ha ressuscitat a partir del seu centenari i l’aportació de raperes com Emi Rap o Eskarnia, que donen veu als versos d’una poeta conscient i rebel davant la invisibilitat de la seva lluita: “Triunfé con mi poesía pero no asistí a mi triunfo“.
Convé no oblidar Gloria Fuertes, poeta d’un poble vençut que amb la poesia com a trinxera va carregar contra la repressió d’un temps gris. Convé no oblidar Gloria Fuertes, poeta i guerrera dels diferents. Autora d’uns versos que, malauradament, encaixen en la societat present.
