A la factura de l’aigua que qualsevol gironí o gironina rep a casa s’hi desglossen diversos conceptes; a més de la quota fixa, el consum i les taxes, hi apareix “conservació de comptadors”. El comptador és propietat de l’usuari, però del manteniment se n’ocupa Aigües de Girona Salt i Sarrià de Ter SA, Agissa, que ha assegurat per correu electrònic a un usuari que el canvi de comptador “no té cap cost per part de l’abonat, per això dins la tarifa d’aigua hi ha la quota de manteniment”. És a dir, per a Aigua és vida, l’esmentada quota de la factura actua com a “guardiola” per substituir el comptador quan arriba a la fi de la seva vida útil.
La tarifa de conservació, per tant, hauria de correspondre a la despesa d’Agissa, és a dir, al preu d’un nou comptador i, en cas que sigui necessari, al cost de reparar-lo si presenta algun problema de funcionament. Prenent com a referència les auditories del servei, Aigua és vida denuncia que l’empresa hauria obtingut ingressos milionaris a través de la quota de manteniment. Els ingressos per aquest concepte són molt superiors als costos reals que li suposa a l’empresa. Si el 2015, Agissa va gastar 91.393 euros en el “manteniment” dels prop de 65.000 comptadors que gestiona al Gironès, per aquest concepte en va ingressar 432.990, obtenint un marge de benefici del 78,9%. No es tracta d’un any excepcional. Cap enrere, succeeix el mateix: el 2014 encara és més accentuada la diferència i Agissa arriba a ingressar 365.780 euros, que representen un 83,3% de marge benefici.
Davant d’aquesta situació, Aigua és vida demana tant al Consistori gironí com a l’empresa que aclareixi com es tracten els comptadors i s’avaluï el marge de benefici que està generant
Aigua és vida denuncia que hi ha molts comptadors que ja tenen pràcticament quinze anys. A un usuari, Agissa li ha comunicat que els canvien cada 10-15 anys i per tant, si l’empresa n’allarga al màxim la vida útil, n’obté més beneficis, perquè l’usuari va pagant la quota de “manteniment” trimestral. L’empresa informa que el cost d’un comptador nou és de 187,00 euros, però no confirma que siguin els preus autoritzats per l’Ajuntament de Girona, tot i que el conveni per a la prestació del servei estableix que “les tarifes de conservació” així com “els drets per la seva instal·lació o retirada” s’han d’establir “d’acord amb els preus unitaris aprovats per l’Ajuntament”. Davant d’aquesta situació, Aigua és vida demana tant al Consistori gironí com a l’empresa que aclareixi com es tracten els comptadors i s’avaluï el marge de benefici que està generant.
Agissa sota focus
Sobre Agissa pesen altres acusacions, investigacions i sospites. El mes de juny, la fiscalia anticorrupció i la Guàrdia Civil entraven a l’Ajuntament de Girona, en el marc d’una investigació sobre un suposat delicte de malversació per frau a l’empresa Aigües de Girona entre els anys 1998 i 2013. L’origen però es remunta a una denúncia de la CUP per uns suposats «sobrepreus» pagats des del Consistori a l’empresa, que va derivar en un informe de l’Agència Tributària que vincula Agissa amb empreses investigades pel cas 3%.
Fins i tot la naturalesa del contracte està en el punt de mira, arran d’un informe de la mateixa Agència Tributària. Si bé el 1976 els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter van adjudicar amb concurs el servei a l’empresa Girona SA, el 1992, quan va vèncer, es va constituir Agissa, participada en un 80% per Girona SA i en un 20% pels consistoris, i va aconseguir el servei, en aquesta ocasió, sense concurs.
Fornells, Aiguaviva, Sant Julià de Ramis, Bescanó i Quart paguen el triple de preu per un consum bàsic d’aigua que els de Girona, Salt o Sarrià de Ter, on Agissa és tant proveïdora com gestora
La plataforma Aigua és vida, a més dels comptadors, també ha posat el focus en el preu. Segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Agissa està venent l’aigua “en alta”, ja tractada per l’empresa, més cara a sis municipis. Vilablareix, Fornells, Aiguaviva, Sant Julià de Ramis, Bescanó i Quart paguen el triple de preu per un consum bàsic d’aigua que els de Girona, Salt o Sarrià de Ter, on Agissa és tant proveïdora com gestora. Mentre a Girona la usuària abona 3,11 euros per sis metre cúbics d’aigua, a Quart n’arriba a pagar 10,43.
En el cas dels municipis gestionats pel Consorci Costa Brava, Agissa ven l’aigua sense triplicar, però és el mateix Consorci el que aplica l’increment abans de vendre-la a cada població, i per tant, les usuàries també n’acaben assumint l’impacte econòmic en les seves factures.
Tant Agissa com el Consorci tenen entre els seus socis dos dels grups que acaparen una part més gran del pastís del negoci actual de l’aigua: Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), ara controlada pel magnat mexicà Carlos Slim, i Agbar, controlat pel grup francès Suez.
