L’assalt trumpista al Capitoli dels Estats Units el 6 de gener va provocar una inquietant sensació de déjà-vu a Alemanya; no només perquè alguns dels assaltants portaven insígnies i símbols d’inspiració supremacista blanca o fins i tot nazi –un dels líders de l’acció duia una samarreta amb el lema “Camp d’Auschwitz. El treball us farà lliures”, en referència al principal camp d’extermini nacionalsocialista–, sinó també perquè Berlín va viure una situació similar l’estiu passat.
Les escales de l’edifici històric del Reichstag (actual seu del Bundestag, el parlament federal d’Alemanya) es van convertir el 29 d’agost en escenari d’una imatge sense precedents en la història de la República Federal: enmig d’una manifestació multitudinària d’unes 40.000 persones contra les restriccions per frenar la pandèmia, centenars de manifestants –entre els quals hi havia Reichsbürger, ‘Ciutadans del Reich’, un moviment que es nega a reconèixer la legalitat republicana i defensa que l’Imperi alemany segueix existint; ultradretans; negacionistes del coronavirus; militants del moviment antivacunes i altres grups– van intentar ocupar la seu del parlament federal.
Els pocs agents de policia presents es van veure clarament superats per un intent d’assalt de clara inspiració trumpista. Com es va saber després de l’incident gràcies a vídeos publicats a les xarxes socials pels mateixos assaltants, el detonant va ser la intervenció d’una de les líders de la concentració, que va anunciar a través d’un megàfon que Donald Trump era a Berlín per alliberar Alemanya. El virus ultrapersonificat per l’expresident dels Estats Units ja és aquí.
Desencís heterogeni
Seria injust dir que totes les persones que han participat en les protestes organitzades pel moviment anticoronavirus alemany són neonazis o ultradretanes. El fenomen és, però, incomprensible sense la participació d’estructures ultres ja existents a Alemanya abans de l’arribada de la COVID-19.
Des de les primeres concentracions de Pegida no s’havia vist a Alemanya una onada de protestes tan diverses com les actuals
Hi ha, de fet, certs paral·lelismes entre l’actual moviment anticoronavirus i les marxes de Pegida –l’organització Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident que va començar a manifestar-se a la ciutat de Dresden el 2014. Ho feien contra una presumpta invasió musulmana d’Alemanya i Europa. El que en un primer moment va ser un moviment relativament heterogeni, que catalitzava un desencís més profund contra el govern d’Angela Merkel i el model econòmic alemany, va acabar convertint-se en una expressió obertament ultradretana, xenòfoba i islamòfoba.
Des de les primeres concentracions de Pegida no s’havia vist a Alemanya una onada de protestes tan diverses com les actuals concentracions contra les restriccions socials, econòmiques i de drets fonamentals arran de la crisi sanitària generada per la pandèmia. Hi participen Reichsbürger, neonazis i ultres, sí, però també defensors de la medicina alternativa, practicants de l’esoterisme i petits empresaris que veuen perillar els seus negocis per les restriccions o que ja els han perdut.
Les marxes contra les restriccions organitzades per associacions com Querdenken –pensament transversal– semblen ser una nova forma de canalitzar un descontentament que mai va desaparèixer a Alemanya, l’última gran expressió del qual van ser les manifestacions contra la política d’acollida de refugiats procedents d’Orient Mitjà decidida pel govern de Merkel el 2015.
L’amenaça de QAnon
Un detall de l’intent d’assalt al Bundestag no va passar desapercebut per als observadors de la ultradreta alemanya: entre els manifestants es van veure samarretes i banderes amb una “Q” majúscula. Respon a QAnon, una gran teoria conspirativa nascuda a xats i fòrums d’internet als Estats Units segons la qual informacions desclassificades per una font dels serveis d’intel·ligència revelen que Trump lidera una guerra contra l’estat profund i una elit política i econòmica que amaga una xarxa de pedofília internacional. Trump ha reconegut la seua simpatia cap a QAnon i ha intentat repetidament capitalitzar electoralment un moviment inspirat en estereotips antisemites d’arrels medievals.
Els serveis secrets alemanys reconeixen que QAnon ja té presència al país, tot i que diuen ser incapaços de calcular quin és el seu nombre de seguidors. Els seus militants ja van demostrar amb l’assalt parlamentari a Berlín –i a Washington– que estan disposats a fer servir la violència. La confluència de les teories conspiratives de nou encuny amb les tradicionals estructures terroristes neonazis alemanyes amenacen de convertir-se en un perill real.
En un any electoral com el 2021, en què Alemanya celebrarà sis comicis regionals i uns de federals, queda per veure quines seran les conseqüències polítiques de la pandèmia i de l’enfortiment de les estructures ultres extraparlamentàries. En les últimes eleccions federals de 2017, el malestar d’una part de la població va acabar amb l’entrada de la jove ultradreta d’Alternativa per a Alemanya al Bundestag amb prop de sis milions de vots.
