“Esto lo pagas tu”, “te reviento”. Són algunes de les frases que es poden escoltar en l’àudio de disset minuts en què s’ha basat el tribunal de la secció 9 de l’Audiència de Barcelona per condemnar a sis mesos de presó, dos anys d’inhabilitació per a feina o càrrec públic i a pagar una indemnització de 3.000 euros per un delicte contra la integritat moral –qualificat de “menys greu”– a l’agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) Luis T. H., amb carnet professional número 71.359.
Els fets condemnats es remunten al 30 de juny de l’any 2016. Cap a les cinc i vint de la matinada, E. S., veí de Barcelona, tornava cap a casa seva en bicicleta quan es va veure involucrat en una discussió de trànsit al carrer de la Unió de la capital catalana. L’altre implicat era Luis T. H., que es dirigia a la seu de la Unitat Territorial de la Guàrdia Urbana del Districte de Ciutat Vella, situada al número 43 de la Rambla, per començar el seu torn a les sis del matí. Segons el denunciant, l’agent fora de servei va baixar del vehicle i el va començar a increpar, fins que va acabar E. S. a terra. En aquell moment, van arribar més agents de la GUB, que van conduir els dos homes a la comissaria.
Segons la declaració del denunciant, en arribar a l’interior de l’edifici va veure com el conductor del vehicle es movia amb molta naturalitat, el que el va fer pensar que es tractava d’un agent de la GUB i el va motivar a gravar el so d’allò que estava passant amb el seu mòbil. En l’àudio, que ara ha servit per condemnar el policia, se sent l’agent dirigir-se a E. S. dient-li “pagaràs por esto” i “te reviento”, “mentre li pegava a la cara, al cap i en el costat repetits cops”, segons l’acusació. D’acord amb la versió del denunciant, tot i que només li pegava l’agent 71.359, a la sala es trobaven més policies que no van fer res per evitar l’agressió. La part demandant afirmava també que en la gravació es poden escoltar els colps que rebia E. S. per part de l’urbà a l’interior de les instal·lacions policials.
Una gravació “autèntica”
La principal prova durant el judici va ser la gravació realitzada per E. S. durant el temps que va estar a la comissaria de la Guàrdia Urbana. Tant la defensa com l’Ajuntament –en la seva condició de responsable civil subsidiari, tot i que fonts del consistori van explicar a la Directa que l’Ajuntament havia retirat la defensa legal a l’agent– van sol·licitar la lliure absolució del policia condemnat i la impugnació de la gravació. El tribunal de l’Audiència de Barcelona, però, va resoldre que no existeix nul·litat en la gravació, ja que no existeixen “infraccions dels drets fonamentals”.
El policia ara condemnat sempre havia mantingut que no havia compartit espai dins la comissaria amb el denunciant, un extrem que es desestima basant-se en proves com l’àudio
Un dels punts claus per a la verificació de l’àudio va ser la declaració de l’agent 22.489 de la Divisió d’Afers Interns de la GUB, tal com expliquen les ponents a la sentència. En la seva declaració, l’agent d’afers interns va explicar que la gravació s’havia autentificat en comprovar que en l’àudio es pot escoltar un missatge de la sala de comandament de la GUB a una patrulla del carrer de Baluard, un missatge que va quedar registrat a la sala de control de la policia a les 5:32 h de la matinada d’aquell dia.
El policia ara condemnat sempre havia mantingut que no havia compartit espai dins la comissaria amb el denunciant, un extrem que el tribunal desestima basant-se en proves com l’àudio. Per als tres magistrats que firmen la sentència, l’àudio té veracitat, ja que la veu de la gravació es pot correspondre amb la de l’acusat i perquè el context al qual es fa referència té relació directa amb la discussió de trànsit prèvia. Per al tribunal, a més, és clau que el condemnat signés al registre de persones detingudes aquell dia, un fet que l’agent policial condemnat no va saber explicar durant el judici.
“La gravació posa en relleu la necessitat de mecanismes clars de control a totes les comissàries”, ha explicat Andrés Garcia Berrio, advocat del Centre Irídia que ha assistit jurídicament el denunciant. Per a Garcia Berrio, “el temps de custòdia de les càmeres de seguretat a les comissaries hauria de ser com a mínim de tres mesos, o els sis que ja s’apliquen a les presons catalanes”. L’advocat explica que el seu client és una persona racialitzada i destaca que “el 43% dels casos que representa Irídia són casos de violència institucional contra persones racialitzades”. “El racisme institucional és una de les peces clau de la violència institucional”, ha conclòs el lletrat.
Un urbà amb medalla
L’any 2012, quatre anys abans dels fets ara jutjats, l’alcalde de Barcelona d’aquell moment, Xavier Trias, guardonava l’urbà Luis T. amb la medalla de bronze de la ciutat “per la seva actuació amb motiu de l’accident patit pel creuer Costa Concordia en xocar contra unes roques de la costa italiana, on ell viatjava com a passatger”, segons explicava l’Ajuntament de Barcelona en una nota de premsa.
Aquest fet el va fer mereixedor d’una entrevista a Betevé, on s’explicava que Luis T. H. havia salvat “fins a 40 persones” del vaixell. “Treballar en un cos com la Guàrdia Urbana fa que et vagis preparant a poc a poc per a viure aquesta mena de situacions: no només mantenir el cap fred, sinó fer servir els recursos que tens”, explicava l’agent a la peça audiovisual.
Luis T.H. no és el primer agent condemnat per una actuació semblant a la comissària de la GUB de les Rambles
La condemna a l’agent de la GUB per l’actuació a la comissaria de les Rambles arriba una setmana més tard de la detenció i empresonament de vuit persones per un presumpte delicte d’intent d’homicidi, entre altres, per l’atac contra una furgoneta de la GUB davant de la mateixa comissaria.
Luis T. H. no és el primer agent condemnat per una actuació semblant a la comissària de la GUB a les Rambles. L’any 2017, a l’agent Daniel B. O. se li va imposar un any de presó i un d’inhabilitació per l’exercici del sufragi passiu i el pagament d’una indemnització de 10.000 euros per un delicte de lesions. La mateixa secció de l’Audiència de Barcelona que ara ha condemnat l’agent Luis T. H. va considerar en el seu moment que Daniel B. O. havia trencat la mandíbula d’un home després de portar-lo a la comissaria de Ciutat Vella per poder identificar-lo, el juliol del 2011. Segons recull la sentència, l’agressió es va produir a un dels llocs sense càmeres de videovigilància de les instal·lacions policials.
