La primera escena de Las mil y una marca part del terreny que llaurarà l’equip del film. La pel·lícula estarà protagonitzada per Iris, una adolescent lesbiana i amant de l’esport. Tanmateix, el barri de Las Mil, ubicat a la localitat argentina de Corrientes, serà un personatge més de l’obra. I també ho serà un clima de sexualitats i maneres de comunicar-se endurides, on les aproximacions més o menys violentes de coneguts i desconeguts conviuen amb torbadores dinàmiques d’atracció fetitxista i de desig de càstig vers les sexualitats no normatives.
La realitzadora Clarisa Navas ofereix un film de descobriment de l’amor i el sexe travessat per les pressions socials. Ho fa des d’una certa proximitat generacional, però també amb unes formes visuals que remeten a referents il·lustres del cinema d’autor com Béla Tarr (Sátántangó). Quan Iris s’acosta a Renata, una dona que ha generat una certa llegenda negra entre el veïnat, aquesta jove, que s’autodefineix com un àngel, prem l’accelerador en un procés de pèrdua dels vestigis d’innocència que podia conservar.
Las mil y una tracta de la protagonista i també, en gran manera, dels seus dos millors amics, dos germans homosexuals. Iris i els seus companys es donen un suport, de vegades molt basat en la proximitat física, que quasi esdevé un escut de carn contra un món extern hostil. Navas submergeix en un clima d’una certa vigilància social que empeny a amagar-se i també adverteix sobre els perills possibles de fer-ho. L’autora prioritza les seqüències llargues que atorguen al film un cert aspecte d’observació naturalista aferrada al carrer i al moviment, però el dispositiu estètic emprat evidencia una certa versatilitat en uns darrers minuts que tenen quelcom de thriller.