Hi ha inscripcions que són profètiques, i aquest any ja n’hem assistit a una. Amazon, dins de la seva última campanya comercial, assegura que l’any 2040 reduirà les seves emissions de carboni fins a zero. Més concretament: “Mesurem el nostre impacte climàtic, localitzem les activitats que més hi contribueixen i utilitzem aquesta informació per aconseguir neutralitzar les emissions de carboni a Amazon per a l’any 2040”. Val la pena elogiar, en primer lloc, l’habilitat amb la qual aconsegueixen inscriure les promeses de futur a través d’unes conjugacions verbals limitades al present de l’indicatiu (mesurem, localitzem, utilitzem) i a l’infinitiu (aconseguir, neutralitzar). D’altra banda, pot arribar a ser terrible imaginar que l’any 2040 Amazon seguirà existint i que serà, a més a més, sostenible.
I que Amazon pugui arribar a ser sostenible ecològicament –quelcom que convé seguir posant en dubte– pot portar a preguntar-nos què entenem per sostenibilitat ecològica. A priori, és difícil comprendre per què Jeff Bezos, un dels homes més rics del món, puja al carro de la sostenibilitat d’una manera tan còmoda. I és normal que ens preguntem, durant el moment de portar la nostra bossa de brossa al contenidor de reciclatge: Com pot ser sostenible ecològicament algú que basa el seu model de negoci en l’augment infinit de la producció? O, per què a Amazon, una empresa que estandarditza, explota, i aniquila les relacions comercials basades en un mínim de justícia social, li importa el canvi climàtic? O encara més enllà, és Jeff Bezos bona persona? És Amazon responsable?
La Naturalesa d’Amazon és un estat mediambiental ideal, però buit, basat en un equilibri que s’ha de mantenir, és a dir, fer sostenible en el temps
La resposta sembla senzilla, però no ho és: la Naturalesa no existeix. O més concretament, la Naturalesa que Amazon pretén vendre, no existeix. Per a Amazon, la Naturalesa és quelcom mític, allò que està més enllà, fora, extern a l’ésser humà: és una idea. La Naturalesa d’Amazon és un estat mediambiental ideal, però buit, basat en un equilibri que s’ha de mantenir, és a dir, fer sostenible en el temps. Però tal com apunta l’acadèmic Erik Swyngedouw: “No hi ha quelcom com una Naturalesa singular a partir de la qual pot construir-se i realitzar-se una política ambiental o una planificació ambientalment sensible.” Allò que vivim dia a dia són unes relacions ecosocials concretes, contradictòries, fonamentades en una interacció recíproca que ens implica activament en totes i cadascuna de les nostres accions. No hi ha una Naturalesa a gestionar objectivament, perquè totes som i estem en la naturalesa. Tal com va suggerir Alberto Caeiro, heterònim de Pessoa: “Vaig veure que no hi ha Naturalesa / Que la Naturalesa no existeix / Que hi ha muntanyes, valls, planes / Que hi ha arbres, flors, herbes / Que hi ha rius i pedres / Però que no hi ha un tot al qual això pertanyi / Que un conjunt real i vertader / És un trastorn de les nostres idees.” Tots i cada un dels nostres gestos són moviments vitals dins d’una naturalesa complexa, i ens impliquen com a éssers actius en aquest univers. Som part de la causa i vivim els seus efectes mediambientals desastrosos en un món administrat sota l’ordre polític-econòmic del capitalisme.
Fins aquí res seria greu, ja que estem parlant de discursos. Però el que és més important dins del relat de Bezos és que la Naturalesa idealitzada no té res a veure amb el capitalisme i, per tant, l’enemic de la Naturalesa que ha corromput el sistema –el canvi climàtic– tampoc. I així és com es planteja el combat, com una batalla entre titans en la que el Bé (la Naturalesa ideal) acabarà vencent al Mal (el canvi climàtic) per tal de restablir l’ordre natural (el capitalisme). D’aquesta manera, segueix Swyngedouw, “el discurs de la sostenibilitat defensa que (…) si s’implementen els aparells tècnic-administratius correctes (…) l’ordre socioecològic que coneixem pot ser salvat, rescatat de l’Harmagedon ecològic”. I per això sembla que Amazon està veritablement preocupat pel canvi climàtic, més enllà dels seus interessos econòmics: perquè a través de la seva idea de Naturalesa abstracta, genera un subjecte col·lectiu, un “nosaltres” en el que tots els éssers humans del planeta som igual de responsables davant l’emergència climàtica. Tot i que els beneficis sempre queden en mans privades, no dubten ni un moment en col·lectivitzar les pèrdues. Així aconsegueix Bezos, defensant la seva particular idea de la Naturalesa, objectivar al capitalisme com un ordre natural, de manera que “els problemes socials i ecològics causats per la modernitat/capitalisme són efectes secundaris de caràcter extern; no són una part integrant i inherent a les relacions de la política liberal i les economies capitalistes”. Por aquest motiu, segons Amazon, no és contradictori créixer infinitament i ser sostenible.
La Naturalesa invocada per la majoria dels mitjans de producció capitalistes és un relat idealitzat oposat a qualsevol acció política que qüestioni veritablement l’ordre capitalista actual
Per això ens hem d’atrevir a sortir al carrer i cridar: “La Naturalesa no existeix!”, perquè aquesta Naturalesa invocada per la majoria dels mitjans de producció capitalistes és un relat idealitzat oposat a qualsevol acció política que qüestioni veritablement l’ordre capitalista actual. La Naturalesa d’Amazon, basada en la planificació de la sostenibilitat, és una idea en la qual no té espai la participació activa de la ciutadania, sinó només les decisions privades d’uns pocs individus en un ordre social basat en la injustícia. En altres paraules, deixar de creure en la Naturalesa com quelcom idealitzat és l’única manera d’evitar que l’any 2040 Amazon redueixi les emissions a zero, no perquè no pugui fer-ho, sinó perquè haurà desaparegut una empresa que va simbolitzar l’èxit hipòcrita del capitalisme sostenible.
