Benvolguts alumnes,
Abans de tot, vull dir-vos que penso en vosaltres i em pregunto com afronteu aquest nou confinament amb les escoles tancades. Us tinc molt present en aquest moment, amb els vostres ulls encuriosits i àvids de coneixement, la vostra intel·ligència i les vostres inquietuds intel·lectuals, encara que a vegades us costi posar-vos a treballar i fer les tasques que us demano. Sé que alguns cops us resulta feixuc venir a les classes de català, que sovint són a primera hora del matí o a finals de tarda…, però també soc ben conscient que és el moment distès que espereu durant tota la setmana per retrobar-vos amb els companys i les companyes amb qui vau començar a estudiar en català a la maternal. En el fons us agrada ocupar la vostra plaça a classe. Ho sé. I per mi és un honor compartir temps amb vosaltres. Em sento orgullosa de tots quan us engresqueu en una tasca i endevino, sota la vostra mascareta, el somriure de satisfacció per la feina acomplida i la lliçó apresa.
Aquest curs escolar està sent molt diferent de tot el que havíem viscut fins ara: les mascaretes fan difícil la comprensió de la llengua i ens hem d’esforçar més, les finestres obertes ens obliguen a no guardar les jaquetes, les taules separades no conviden a la mutualització i els dinars a la cantina han deixat de ser un moment amè a causa de la distanciació… Els profes, a més, ja hem deixat de demanar-vos de treballar en grup, d’escriure per torns la data a la pissarra o de distribuir el material per als companys, amb l’objectiu de reduir riscos. El gel hidroalcohòlic ens ha portat més d’un mal de cap últimament (mans resseques a causa del fred, líquid que cau a sobre dels exercicis), ja no anem tan sovint a les aules d’informàtica i ens han anul·lat totes les sortides. Malgrat tot, heu vingut a classe cada dia i us continueu preparant, il·lusionats, per a un futur que sembla cada vegada més incert i per al qual – us ho he de reconèixer- els adults ja no tenim les bones eines de gestió ni els bons consells a donar.
Si jo us hagués de donar-ne un, de consell, per aquest confinament, des de la meva experiència i amb tot el meu cor us demanaria de cuidar la vostra salut mental, tan important com la salut física
Però si jo us hagués de donar-ne un, de consell, per aquest confinament, des de la meva experiència i amb tot el meu cor us demanaria de cuidar la vostra salut mental, tan important com la salut física. Ja que tenim el dret, sortiu a prendre aire ara que ha arribat la primavera, feu esport, no passeu massa hores davant les pantalles… però sobretot no us quedeu sols i no deixeu a ningú amb l’angoixa de la solitud. Feu xarxa, cuideu-vos i cuideu les amistats. Ja sabeu, vosaltres, adolescents, com són d’importants els amics, l’altra família que hem triat per ser al nostre costat. Feu tribu i doneu-vos suport els uns als altres.
Un altre missatge que us vull fer arribar és que tot això no és culpa vostra. No, no és culpa vostra. Veig com esteu cansats de sentir que els joves sou uns inconscients, que no feu a polit, que no mireu pels més grans, que heu de donar exemple. Jo també estic cansada d’aquest discurs dels que no busquen una altra cosa que espolsar-se les pròpies faltes perquè caiguin a sobre dels vulnerables de la societat i dels que no poden defensar-se. He sentit com alguns adults us culpabilitzen i se m’han eriçat els cabells. No, no sou culpables que el virus es propagui. En tot cas no sou més culpables que els adults que anem al súper, viatgem en metro, convidem a sopar i dormir els amics propers per evitar el toc de queda, portem la mainada al parc o fem la pausa-cafè sense mascareta a la feina. Ni sobretot més culpables que els polítics que tanquen llits d’hospital i redueixen pressupostos a la sanitat pública.
Veig com esteu cansats de sentir que els joves sou uns inconscients, que no feu a polit, que no mireu pels més grans, que heu de donar exemple
Ara es veu que us he de posar deures per aquestes setmanes de classe a distància. Però jo només us demanaré de pensar en propostes i actituds per millorar el vostre futur i el dels que vindran. Penseu només, ni tan sols us demano d’escriure-les. De moment reflexioneu i observeu el vostre voltant per trobar exemples i coses a millorar. Perquè suposo que sabeu que aquesta crisi no és només sanitària sinó també ecològica, que els virus es desperten a causa de la desforestació i de l’escalfament global, i que les conseqüències de la contaminació d’un món centrat en el plàstic i els combustibles fòssils poden ser nefastes si no capgirem la situació. Si no ho sabíeu… Algú us ho havia de dir.
No vull que sentiu les meves paraules com a negatives. Jo no ho soc, de negativa. Ans al contrari, estic segura que la vostra generació trobarà solucions que nosaltres no hem ni albirat. Vosaltres teniu la clau del futur.
Si obriu els ulls veureu que alguns adults fem gestos per millorar, potser triem les deixalles, consumim bio o cultivem el nostre hort sense pesticides. Fem el que podem. Ara és el vostre torn. Us toca crear altres eines, altres dinàmiques, altres discursos. Imagineu un altre món. Perquè un altre món és possible i ara us toca a vosaltres jugar. Sou capaços d’això i molt més. Confio en vosaltres.
Una abraçada i sigueu forts. Ens veiem d’aquí a un mes.
Fins aviat.
*A Catalunya Nord, el Col·legi és l’establiment que acull alumnes d’11 a 14 anys