Mig centenar de veïnes de Gavà i d’altres municipis de la comarca del Baix Llobregat s’han concentrat aquest matí a la riera dels Canyars, a l’alçada de la masia de can Rosés, per tractar d’impedir el pas a l’alcaldessa del municipi, Raquel Sánchez (PSC), i de representants del fons d’inversió Kronos Investment. La presència del veïnat ha fet desistir la comitiva d’acostar-se fins a l’Hipiclub Internacional, actual hípica on hi ha prevista la construcció d’un hotel, i aquesta ha hagut de canviar el recorregut previst inicialment, després de fer una presentació del Pla de Ponent a la biblioteca municipal. Aquest projecte urbanístic de gran abast preveu la construcció de 5.000 habitatges al terme municipal de Gavà, en l’actual espai natural i agrícola del turó del Calamot, el pla de Queralt i la riera dels Canyars.
Les obres, que ja van començar fa més d’un any amb el barri de can Ribes, una primera fase en la zona més propera al centre urbà, afectaran el darrer connector biològic entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat i, en cas de dur-se a terme, canviaran la fesomia actual del paisatge gavanenc, amb un contínuum urbà entre els nuclis de Gavà i Castelldefels, actualment separats uns quilòmetres pel turó del Calamot i l’esmentada riera. De fet, ja s’estan executant unes primeres obres a la carretera comarcal C-245, on hi ha projectat un carril per a bicicletes en paral·lel als blocs previstos al pla.
L’anomenat Pla de Ponent preveu la construcció de 5.000 habitatges al terme municipal de Gavà, en l’actual espai natural i agrícola del turó del Calamot, el pla de Queralt i la riera dels Canyars
La plataforma veïnal Salvem el Calamot – Aturem el Pla de Ponent, que s’oposa a l’execució del projecte, s’està plantejant presentar-hi al·legacions en contra, a més de seguir endavant amb la proposta d’una consulta popular, pendent de resolució “pels entrebancs restrictius i irrealitzables que suposa el canvi a la llei estatal de consultes populars i de processos participatius proposat per l’Ajuntament de Gavà”, critica Ramon Sanahuja, membre de la plataforma, que afegeix que “es tracta d’un projecte privat especulatiu que no respon a cap necessitat demogràfica i a més suposaria la destrucció d’unes 200 hectàrees d’espai natural i agrícola”. Amb l’execució del Pla de Ponent, la població de Gavà s’incrementaria en 15.000 nous habitants, fet que, segons Sanahuja, “afegiria pressió demogràfica en una de les comarques catalanes més poblades”.
A la pàgina web de l’Ajuntament es pot consultar en detall el Pla General Metropolità (PGM) Pla de Ponent, projecte que, segons les fonts municipals, contempla la construcció de quatre noves àrees residencials “d’habitatge assequible” (can Ribes, corresponent a una primera fase actualment en construcció, ca n’Horta, Canyars Sud i Canyars Nord), així com un total de vint equipaments de caràcter educatiu, esportiu, sanitari i culturals. L’actual pla, aprovat l’any 2006, constitueix per al consistori gavanenc “una oportunitat única de recuperar l’espai natural i preservar-lo per al gaudi, alhora que permet donar les respostes necessàries per satisfer les necessitats futures d’habitatge”.
Per al consistori, la ciutat de Gavà necessita nou habitatge per satisfer la demanda “i per no obligar ningú a haver de marxar de la seva ciutat, del seu entorn personal i familiar”
Per als responsables municipals, la ciutat de Gavà necessita nou habitatge per satisfer la demanda “i per no obligar ningú a haver de marxar de la seva ciutat, del seu entorn personal i familiar”. El 40% del total d’habitatges previstos serà de protecció oficial, segons la memòria del pla, on també s’argumenta que “el 85% del sòl serà no residencial, és a dir, es destinarà a parcs urbans, forestals, de ribera, equipaments i vialitat”, i també s’assegura que “el model de creixement serà respectuós amb la configuració del paisatge actual i el seu valor ambiental”. Segons les activistes de la plataforma Salvem el Calamot, “l’estimació de creixement demogràfic de 1.034 habitants anuals que planteja el projecte és desproporcionada, si es té en compte el creixement real de Gavà durant els últims deu anys, amb una mitjana de 150 habitants per any”. “El projecte és innecessari perquè no cobreix cap necessitat real de la població de Gavà ni contempla altres alternatives per fer front a una suposada urgència habitacional sense aquest impacte ambiental, com l’ús d’habitatges buits propietat de diferents entitats bancàries”, s’al·lega des de Salvem el Calamot – Aturem el Pla de Ponent.
Denúncia d’irregularitats normatives
Per a l’organització Les Agulles-Ecologistes en Acció (EeA), el pla, a més, podria ser il·legal. L’equip tècnic i jurídic d’aquesta l’entitat ecologista del Baix Llobregat ha detectat diverses irregularitats normatives que, segons un comunicat emès avui mateix, “podria ser suficient per portar-lo als tribunals i, si la justícia així ho estimés, quedar anul·lat de ple dret”. L’absència d’avaluació de l’impacte del pla sobre els espais naturals protegits per la normativa comunitària i la manca de garanties d’abastament i depuració d’aigües, entre d’altres, són algunes de les irregularitats que denuncia EeA, que té la intenció d’interposar un recurs contenciós-administratiu contra el projecte urbanístic.
L’absència d’avaluació de l’impacte del pla sobre els espais naturals protegits i la manca de garanties d’abastament i depuració d’aigües, són algunes de les irregularitats que denuncia Les Agulles – Ecologistes en Acció
Malgrat que el pla es va aprovar abans de la Llei catalana de Canvi climàtic i la Llei espanyola del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, “les crisis ecològiques globals actuals són l’amenaça més gran per a la humanitat i resulta totalment irresponsable seguir endavant amb un pla amb conseqüències tan negatives com aquest”, assegura Jaume Grau, coordinador de Les Agulles-Ecologistes en Acció, la secció territorial del Baix Llobregat de l’organització ecologista. “Si s’hagués d’aprovar avui, amb la legislació actual, seria totalment inviable. Per tant, el més sensat és que les administracions, l’Ajuntament de Gavà la primera, tramitin una modificació urbanística per a desclassificar tot el sector com a urbanitzable” conclou Grau.
Tot i que va ser aprovat el 2006, el projecte es remunta al Pla de Queralt o Caralt de l’any 1993, quan els terrenys van ser comprats per la constructora Vertix, aleshores presidida per l’empresari Felip Massot. En aquella època, “els terrenys es revaloritzaven mitjançant requalificacions que feien els ajuntaments a través d’operacions que requerien grans inversions de diners públics en urbanització i construcció d’infraestructures”, es pot llegir en un document elaborat per la plataforma veïnal Salvem el Calamot. Aleshores, la pressió popular va aconseguir endarrerir els tràmits fins que l’esclat de la crisi de 2008 va obligar a aturar el projecte. Vertix es va arruïnar i els seus actius van passar a mans de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), altrament coneguda com “banc dolent”, que el 2018 els va vendre al fons d’inversió Kronos Investment, que va adquirir el 50% dels terrenys privats edificables, la major part ubicats al costat de la carretera C-245, “precisament on hi ha les terres més fèrtils de la zona, que seran substituïdes per asfalt i ciment”, conclouen Grau i Sanahuja.