L’Audiència de Barcelona va dictar el 27 de maig de 2016 l’absolució del sotsinspector i l’escopeter de l’Àrea de Brigada Mòbil acusats de mutilar l’ull esquerre d’Ester Quintana, una veïna del barri de la Verneda de Barcelona que es manifestava al passeig de Gràcia durant la vaga general del 14 de novembre de 2012. En la sentència es deia textualment que “no es pot determinar què exactament va impactar en la víctima” i tampoc “qui va disparar”. Els nuls mecanismes de traçabilitat dels projectils emprats pels Mossos d’Esquadra i l’encobriment testifical de la quinzena d’antiavalots implicats en l’episodi van permetre que aquell abús policial quedés impune. Tot i això, l’alarma social generada per aquells fets va comportar la prohibició de les bales de goma a Catalunya i la incorporació d’un número operatiu a la part posterior dels uniformes dels antiavalots, que fa poc s’ha replicat també a la part frontal i al casc. Només es tracta d’un exemple d’entre centenars de casos ocorreguts en les dues últimes dècades: la majoria ni tan sols han arribat a judici. L’agressió policial amb seqüeles oculars més recent es va produir el 16 de febrer, quan una noia de 19 anys va perdre un ull a la Via Augusta de Barcelona, després de rebre l’impacte d’una bala de foam disparada per un mosso d’esquadra quan es manifestava contra l’empresonament del raper Pablo Hasél. El centre Irídia s’ha querellat contra els agents que van actuar en el punt exacte de l’incident i ha aportat proves i indicis que els incriminen i amb l’objectiu que els fets s’investiguin i se’n determinin les responsabilitats.
“S’estan produint presumptes males praxis policials i no es pot identificar quins agents les han comeses. S’impedeix l’accés de les víctimes i del conjunt de la societat al dret a la veritat i a una investigació diligent”, apunta Irene Urango, responsable de l’Àrea d’Incidència i protesta a Irídia. La incorporació d’un mecanisme de control independent que investigui les actuacions policials és una de les propostes d’una futura comissió parlamentària que grups com la CUP, ERC, En Comú Podem i Junts ja han anunciat que crearan en l’actual legislatura. El model d’ordre públic a Catalunya va ser àmpliament qüestionat durant les protestes per la sentència del procés la tardor de l’any 2019 i, més recentment, pels abusos perpetrats contra manifestants solidaris amb el raper lleidatà. “Demanem una revisió dels mecanismes interns i la incorporació de nous mecanismes externs”, detalla Eduard Martínez, responsable de relacions institucionals d’Amnistia Internacional Catalunya. “Hi ha una finestra d’oportunitat perquè hi ha un debat social. Més enllà del model que es decideixi, el que es necessita és poder fiscalitzar com es duen a terme aquestes actuacions policials en ordre públic”, afegeix Urango.
La Generalitat de Catalunya reconeix que l’existència d’una Divisió d’Afers Interns no és suficient
Tal com recorden des d’Amnistia i Irídia, el mateix Consell d’Europa ha elaborat un document on insta a la creació d’un mecanisme independent d’investigació de les actuacions policials i en detalla les passes a seguir. Adam Majó, des de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat de Catalunya, reconeix que no és suficient l’existència d’una Divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra, i en l’informe “Propostes per unes identificacions policials no discriminatòries” assumeix que “tots els mecanismes internacionals assenyalen que ha de ser un òrgan extern qui realitzi aquestes accions”. Proposa la creació d’un “òrgan independent institucional, però no policial, amb capacitat executiva i d’influència, com a mecanisme que equilibri i complementi el sistema existent”. I, en aquest sentit, assenyala com a bones pràctiques on emmirallar-se l’Oficina Independent sobre la Conducta Policial a Anglaterra i Gal·les i el Defensor del Poble en l’àmbit policial a Irlanda del Nord.
Amadeu Recasens, doctor en dret per la Universitat de Barcelona i comissionat de Seguretat durant el primer mandat d’Ada Colau a la capital catalana, apunta que, amb relació als mecanismes interns, la clau estaria en què el règim disciplinari dels cossos policials estigués en consonància amb els principis deontològics, un extrem que no sempre es dona. “Calen uns comitès d’afers interns de la policia que arribin a tots els àmbits. Un comandament intermedi o baix té moltes dificultats amb la cúpula policial”, afegeix.
I rebla amb la màxima que “els mecanismes de control li fan bé a la policia, és millor ser transparents i bons professionals, que no pas transmetre la sensació que estàs amagant coses”. Urango, des d’Irídia, llista algunes de les propostes que volen portar a la comissió: “internament, una millora de la formació i requisits dels agents que formen part de les unitats d’ordre públic, mecanismes tecnològics que permetin la traçabilitat de les actuacions i de l’armament, i una supervisió i control que sigui més transparent. En l’àmbit extern s’ha de crear una eina a l’abast de la ciutadania que permeti investigar els fets de manera imparcial i independent”.
Des d’Amnistia, Martínez recorda que “en l’àmbit judicial hem constatat que la cooperació i col·laboració contínua de la Fiscalia o dels actors judicials amb la policia fa que quan es presenta una denúncia contra els agents no hi hagi una investigació tan exhaustiva. El comissari de la Divisió d’Afers Interns ens va reconèixer que tenen moltíssimes dificultats a l’hora de fer una investigació interna i també a escala legal, per imposar sancions administratives”. A més, considera que la comissió pot ser un primer pas i donaria un missatge de la classe política a la ciutadania: Mireu el que va passar amb les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasél. Ens preocupa i anem a treballar sobre el tema. I diposita esperances en què les conclusions de la comissió “serveixin en el futur per a la modificació de la llei de policia de Catalunya, que a parer nostre és el principal obstacle per a la rendició de comptes”.
Una reivindicació que s’ha fet global
Les notícies de persones ferides o mortes pels trets de la policia a Tailàndia, el Líban, Colòmbia, Hong Kong, Bolívia o els Estats Units són recurrents als informatius i a les xarxes socials. La globalització dels abusos en la gestió de l’ordre públic, però, també ha fet planetària la resposta des de les organitzacions que defensen els drets fonamentals. Moltes d’elles s’agrupen a la Plataforma Internacional d’Organitzacions per les Llibertats Civils –INCLO, en les seves sigles en anglès. És el cas del Centre d’Estudis Legals i Socials (CELS) de l’Argentina, una de les entitats impulsores de la Procuradoria de Violència Institucional (PROCUVIN), un òrgan institucional que rep denúncies, les investiga i les remet a la Fiscalia, alhora que supervisa i controla els drets fonamentals a l’interior de les presons. A Colòmbia, destaca la campanya “Defender la Libertad”, una xarxa d’organitzacions que treballa per denunciar “les detencions arbitràries, la persecució judicial i la criminalització de la protesta”. En el darrer trienni han reportat 2.854 detencions, 1.177 persones ferides, 27 lesions oculars i 72 morts. Al Regne Unit pren força any rere any l’entitat Netpol, que monitora les intervencions policials i fa poc ha publicat l’informe “La Gran Bretanya no és innocent”, on denuncien el biaix racial dels abusos a Londres i d’altres grans ciutats britàniques, i on més d’un centenar de testimonis confirmen que crims com el del nord-americà George Floyd es perpetren també en el continent europeu.
