Mai s’hauria imaginat que acabaria a Guantánamo, però una sèrie de connexions fortuïtes van ser suficients perquè el 2002 els Estats Units el segrestessin i l’engarjolessin a la presó que tenen a la base aeronaval de l’illa de Cuba. En aquest recinte d’alta seguretat, Mohamedou Ould Slahi va passar catorze anys, durant els quals el van sotmetre a un estricte aïllament, nivells de so extrems i altres tortures incloses en el pla especial que va aprovar Donald Rumsfeld, l’aleshores secretari de Defensa estatunidenc, amb l’objectiu d’escarmentar i treure informació als detinguts acusats de terrorisme. Format en enginyeria elèctrica a Alemanya i nascut a Rosso, Mauritània, (1970), va poder escriure el seu suplici el 2005, mentre es trobava en una cel·la, però abans que el manuscrit veiés la llum, les autoritats van esborrar els paràgrafs més colpidors. “Ara estic intentant reescriure-ho i que es tradueixi a l’anglès”, explica. La part intacta ha quedat recollida a Diario de Guantánamo (Capitán Swing, 2016), que Ould Slahi, ara en llibertat, vol utilitzar per exigir la clausura del famós centre de tortures.
El 4 d’agost de 2002 vas ingressar a Guantánamo, acusat d’ordir accions criminals contra els Estats Units. Què t’hi va portar?
Els problemes van començar abans dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York. El 1999, havia rebut una trucada del meu cosí, Mahfouz Ould al-Walid, que aleshores era assessor d’Ossama Bin Laden, en el qual em demanava diners perquè el seu pare estava malalt. Això es va utilitzar com la “prova” que jo finançava Al-Qaeda. I al cap d’uns mesos vaig saber que m’investigaven perquè Ahmed Ressam, un home amb qui havia coincidit a la mesquita de Mont-real durant els mesos que vaig passar al Quebec, havia travessat la frontera estatunidenca amb explosius per atemptar contra l’aeroport internacional de Los Angeles. El van confondre amb mi i, malgrat que no tenien proves, el gener de 2001 la CIA va arrestar-me al Senegal. D’allà, em van dur a Jordània; més tard, a l’Afganistan, i ja el 4 d’agost, amb altres detinguts, a Guantánamo.
En aquest recinte vas romandre catorze anys. Com qualificaries la teva estança?
Va ser un infern. Ens interrogaven tot el dia, anàvem amb grillons, no ens deixaven dormir, patíem agressions sexuals i altra mena d’abusos. Allà et converteixes en un infant, perquè no tens ni un minut de privacitat. Però el pitjor van ser els maltractaments psicològics, sobretot quan em van amenaçar de segrestar la meva mare.
Què et va mantenir viu?
“En el moment que t’etiqueten de terrorista, deixes de tenir drets i fan amb tu el que volen”
En el meu cas, resar, escriure i convertir l’humor en una fórmula per esborrar el patiment. Va ser la manera per no embogir, perquè físicament t’adones del que pot aguantar una persona. De fet, durant les tortures, els metges del penal mesuraven la pressió sanguínia per controlar el que podíem suportar. De tota manera, si alguna cosa em va ajudar, va ser perdonar els guardes. Aquella decisió, del tot íntima, va fer que recuperés la gana, encara que mai no oblidaré la ràbia, el dolor i no poder veure la mare abans que morís.
Quines seqüeles t’han quedat del captiveri?
M’han operat de la vesícula biliar i des d’aleshores no dormo bé, tinc malsons i sovint em desperto molt espantat. Però intento tirar endavant sense rancúnia ni odi, ja que això no em portaria enlloc. Al revés: tots hauríem de ser germans i actuar de forma pacífica.
En el documental My Brother’s Keeper, que repassa la teva vida, apareix Steve Wood, un guarda de Guantánamo amb qui vas fer amistat. Com el vas conèixer?
Un dia se’m va acostar i em va oferir cafè. I d’aquesta manera, xafardejant sobre les nostres vides, ens vam fer amics. Al capdavall, els guardes són professionals instruïts per castigar. Per això estic convençut que, si m’haguessin conegut abans, no m’haurien torturat.
Se’ls adoctrina per torturar sense remordiments?
En el moment que t’etiqueten de terrorista, deixes de tenir drets i fan amb tu el que volen. El mateix Donald Trump va afirmar que els 100.000 iemenites que resideixen als Estats Units són criminals i, en canvi, es va inhibir dels atacs comesos per supremacistes blancs. En el fons, la lluita contra el terrorisme és una farsa, ja que només s’utilitza per oprimir i condicionar la política. Una circumstància de la qual els mitjans han sigut còmplices, perquè molts van justificar el captiveri sobre la base que els detinguts havíem fet alguna cosa.
Quina és la teva activitat avui dia?
Vull explicar què passa a Guantánamo, que malgrat el compromís de Barack Obama de tancar-lo el 2009, continua retenint afganesos, iemenites i altres persones que a ulls d’Occident som irrellevants. Per això he escrit a Joe Biden i li he recordat que la presó atempta contra els valors democràtics que tant promulguen els Estats Units. Espero que algun dia les noves generacions aconsegueixin que es tanqui, perquè a curt termini dubto que succeeixi.
