El 17 d’octubre del 2018, col·lectius veïnals i pel dret a l’habitatge de Barcelona van ocupar la seu de l’Institut Francis, de la família Mas-Beya Fradera, propietària d’un edifici del carrer Floridablanca del barri de Sant Antoni. Del bloc ja havien estat expulsades tres famílies i la d’Alpha i Fran estava en perill. El seu contracte havia acabat el mes de juliol i no els hi havien renovat. La propietat va presentar una querella per coaccions i amenaces contra la família i contra el portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera, i el 28 de juny se celebrarà el judici, en què l’acusació particular demana 21 mesos de presó, i la Fiscalia tres anys per a cadascú. Coneguda durant molts anys per esponsoritzar el popular consultori radiofònic d’Elena Francis, la propietat està emparentada amb el clan Fradera i ocupa el lloc 29 de les grans fortunes catalanes, segons el rànquing de la revista Forbes.
Tot i que la protesta al centre de bellesa va ser pacífica, que no va impedir que el personal continués fent la seva feina i que es va arribar a un acord per celebrar una reunió, des del Sindicat denuncien que volen fer-la passar “per un acte de violència” i consideren que “després de la victòria del dret a l’habitatge, arriba la represàlia”. La victòria va arribar després de dos anys sense contracte, i davant d’una possible multa per incompliment de la llei 17/2019. La normativa, que el Tribunal Constitucional va revocar el mes de febrer, obligava els grans tenidors a oferir lloguer social a famílies en situació de vulnerabilitat, com la d’Alpha i Fran, i per aquesta raó, la propietat va haver de concedir un lloguer social de cinc anys a 255 euros mensuals, que es va signar el desembre del 2019.
Com tants altres edificis que viuen processos d’expulsió similars a Barcelona, el veïnat de Floridablanca va denunciar reiteradament la deixadesa de la propietat: baixants d’aigües residuals espatllats i canonades amb vuit vegades més plom del permès i termites, entre altres. Alpha i Fran es van unir amb el veïnal de l’escala i van interposar dues denúncies el 2015 per assetjament immobiliari, en considerar que era una manera de fer-los fora. L’Ajuntament de Barcelona va sancionar la propietat amb 90.000 euros, el primer cas d’assetjament immobiliari que ha acabat amb una sanció per part del consistori.
Història i els negocis familiars
La saga per part de pare és ben reconeguda en l’àmbit dels negocis i tot un puntal de la burgesia catalana del segle XX. La família Fradera se situa entre les 200 més riques de l’Estat espanyol i entre la primera quarantena de Catalunya, segons la revista Forbes. En concret, l’any 2016, ocupaven el lloc 29 entre les principals fortunes personals de Catalunya. L’imperi dels Fradera es va forjar a partir d’una fàbrica de rajoles que tenia una popular botiga al carrer de Pelai i més endavant, a principis del segle XX, de la cimentera Fradera (que als anys setanta va adoptar el nom d’Uniland) que té el seu principal centre extractiu a Vallcarca (Sitges). El 2006, a les portes de l’esclat de la bombolla immobiliària, va vendre la companyia i va invertir a Lumbier Inversiones. L’activitat de la nova societat era precisament invertir en altres empreses, entre les quals destaquen els negocis immobiliaris, fins i tot als Estats Units.
La saga per part de pare és ben reconeguda en l’àmbit dels negocis i tot un puntal de la burgesia catalana del segle XX. La família Fradera se situa entre les quaranta més riques de Catalunya
Un dels membres del clan Fradera, Josep Fradera i Bustems, es va casar amb Francisca Bes Calbet, hereva de la firma de cosmètica Bel, que als anys quaranta es va transformar en Institut Francis. Amb aquesta denominació comercial, l’any 1947 va començar a produir per a Ràdio Barcelona un consultori sentimental de gran èxit, que es va mantenir en antena fins al 1984. Adreçat exclusivament a un públic femení tot i que el guió l’elaboraven homes, el programa estava dinamitzat per una fictícia doctora Elena Francis, que adoctrinava les oients en la disciplina de la submissió marital de les dones.
