Entrevista a la líder camperola nicaragüenca, Francisca Ramírez, La Chica. Des del 2013 ha lluitat contra el projecte del Gran Canal Interoceànic i actualment està exiliada a Costa Rica
Francisca Ramírez mai ha deixat de lluitar per protegir la terra. Líder camperola de Nicaragua, es va enfrontar per primer cop al Govern l’any 2013, quan Ortega va aprovar el projecte del Gran Canal Interoceànic amb la llei 840, la qual confirmava el contracte amb l’empresa Hong Kong Nicaragua Development, presidida per l’empresari Wang Jing, d’origen xinès. Això va despertar milers de camperols i camperoles arreu del territori i moltes persones agrupades al Consejo Nacional en Defensa de la Tierra, Lago y Soberanía, al qual representa Ramírez, coneguda com La Chica. Ha estat detinguda, amenaçada i extorsionada, i ara es troba a l’exili a Costa Rica. La Chica inspira milers de persones centreamericanes i és considerada un dels personatges més influents de la regió, també una líder clau de les protestes que van començar l’any passat.
Clara Asín | @Colombine_9
Fotografies de Roser Gamonal | @rosergamonal
A Nicaragua l’any passat va haver-hi moltes protestes contra el Govern de Daniel Ortega. Quan vas començar a mobilitzar-te?
Des de 2013 estic mobilitzada. Tot va començar quan el Govern d’Ortega va signar el contracte amb l’empresa xinesa per construir el Canal. Aquest Canal forçarà l’expropiació de les terres de milers de camperols i camperoles i destruirà el medi ambient. Moltes ens vam organitzar per resistir i aturar-lo. L’any passat tot va començar amb l’incendi de la reserva Índio Maíz [la gestió del Govern va desencadenar la indignació de molts joves]. Els joves universitaris van sortir al carrer arran de les massacres del 18 d’abril i el moviment camperol, que ja feia molts anys que estàvem organitzats, vam decidir sortir als carrers per demanar justícia per a tots els universitaris assassinats. La repressió va seguir i tot el poble de Nicaragua es va aixecar. Avui dia encara continua la repressió, ja s’han produït més de 500 assassinats, durant els 45 dies de visita, els Organismes de Drets Humans Internacionals van comprovar com els assassinats són crims de lesa humanitat. Llavors, el Govern no va mostrar cap gest, el diàleg va ser un fracàs i el règim dictatorial d’Ortega va armar un altre dispositiu militar amb ajuda d’altres països. Després, va posar en marxa el pla “Limpieza” amb paramilitars que portaven armes pesants… Ara mateix, hi ha més de 700 persones preses que han estat torturades, algunes d’elles líders del moviment camperol com Medardo Mairena i Pedro Mena, condemnats a 216 anys de presó, altres activistes socials com Irlanda Jerez o els estudiants Amaia, Byron, Edu Carcacha… Centenars de líders estudiantils són a les presons. S’estima també que més de 40.000 persones estan demanant asil a Costa Rica.
Com d’ampli és el moviment camperol i com s’organitza davant la repressió?
Amb pocs recursos però amb molta solidaritat entre nosaltres. Quan van passar els fets del 18 d’abril, nosaltres ja portàvem centenars de protestes al carrer, ens tallaven les carreteres, ens atacaven.
En aquests moments hi ha una taula de negociació amb diferents parts per solucionar el conflicte. Què n’opines?
“Ortega no ha fet cap gest per resoldre el conflicte. Per exemple, el que demanen els familiars de les persones preses és el seu alliberament i no s’ha produït. Només en va alliberar un centenar i els va posar sota arrest domiciliari. Això no demostra massa voluntat”
El 18 d’abril exploten les reivindicacions que plantejàvem des de feia mesos. Havien venut una millora econòmica falsa, perquè la pagesia s’estava empobrint i només s’enriquia el cercle d’Ortega. Una persona que abans comptava amb cinc milions, ara en té 300, i tot va a parar a mans d’un centenar de famílies; la resta ho passa malament. Aquesta negociació és fallida perquè el Govern només vol guanyar temps perquè sap que el sancionaran i rep pressions de diversos governs internacionals… és una estratègia per vendre al món que tot s’està solucionant, però no és així. Ortega no ha fet cap gest per resoldre el conflicte. Per exemple, el que demanen els familiars de les persones preses és el seu alliberament i no s’ha produït. Només en va alliberar un centenar i els va posar sota arrest domiciliari. Això no demostra massa voluntat. El poble de Nicaragua és el pilar fonamental de la lluita cívica i pacífica, nosaltres creiem en aquesta lluita cívica i pacífica, però volem que hi hagi justícia per a les víctimes. Hauria d’haver-hi unes eleccions anticipades, amb observació internacional, perquè Ortega no té potestat per seguir en el poder. És un govern il·legítim que ha comès crims de lesa humanitat. Un governant que ha comès crims de lesa humanitat com la parella Ortega i Murillo no té cabuda en una societat democràtica.
Fa unes setmanes, el Govern reprimia una manifestació que demanava la llibertat dels presos. La gent duia els llavis rojos.
Els nicaragüencs cerquem maneres de lluitar de forma pacífica contra el Govern d’Ortega i davant la manca de llibertat d’expressió, com el moviment del “pico rojo”. A Nicaragua no hi ha llibertat d’expressió i una prova és que tenim més de 60 periodistes empresonats. També totes aquelles persones que han estat caps visibles en les protestes han sigut objecte de persecució, estan a Costa Rica, Espanya… Cap persona pot sortir amb una bandera de Nicaragua al carrer, tampoc amb els colors de la bandera.
Per què?
L’himne nacional i la bandera pateixen un vet perquè Ortega veu aquests símbols com una oposició, un enemic. Ja no tenim mitjans independents, han sigut prohibits, com el Cien por ciento noticia. També van empresonar Miguel Mora, el seu director, i Lucía Pineda, cap de premsa. Ortega sap que no té el suport del poble però té les armes, i les porten els paramilitars que s’han fet amos dels carrers. Poden segrestar, violar, matar i no passa res. Hi ha impunitat. La nostra missió és explicar al món que Nicaragua cada dia està pitjor, cada dia assassinen camperols. Les famílies de les víctimes no tenen a on denunciar perquè els organismes són inexistents. El CENIDH (Centre Nicaragüenc de Drets Humans) va ser desmantellat, tot i haver estat una entitat clau per acompanyar les víctimes de la repressió, també la NPDH va haver de sortir. La població està indefensa. Ja no pots ni posar una notícia al teu Facebook perquè és qüestió d’hores que acabis detingut.
Quin tipus de violències s’estan reproduint quan la gent protesta?
De tot: agressions, amenaces, segrestos, empresonaments. Et poden torturar o fer desaparèixer. Hi ha moltes famílies que no troben els seus familiars des de fa mesos perquè estan al Chipote, una presó de tortures, o desapareguts. La població nicaragüenca no és que no vulgui manifestar-se, és que té molta por.
Vostè ha estat perseguida i ara està exiliada.
Sí, van fer fora el coordinador del moviment, el van condemnar a 216 anys de presó, i jo tenia clar que si m’agafaven, aniria a la presó. A Nicaragua, a qui vol una democràcia real li diuen terrorista i estem al segle XXI. És lamentable que els pobles de Llatinoamèrica, quan ens aixequem i demanem una democràcia real, xoquem amb Governs com el d’Ortega o altres del món que tracten d’aturar-ho… A Nicaragua no s’està lluitant per ideologia, s’està lluitant perquè volem un govern que respecti els drets humans, volem democràcia.
Què pensa sobre els partits i persones que diuen que aquestes protestes estan sota la influència dels Estats Units per fer fora al Govern?
“Nosaltres existim des del 2013 com a moviment camperol i mai ens hem finançat a través de cap partit polític. Sempre hem posat els nostres recursos per defensar els nostres drets i aquests debats evadeixen responsabilitats. Cap persona hauria de ser assassinada per pensar diferent”
Jo mai he estat a cap partit, la meva ideologia és la ideologia de treballar la terra. És lamentable que a Costa Rica em trobi senyors de 70 anys que al 79 van lluitar contra la dictadura de Somoza i ara estan patint perquè des del 18 d’abril maten els seus fills o han perdut part de la seva família. Com a ciutadanes que estem patint aquesta repressió, volem que hi hagi resolucions a favor dels drets humans. Hi ha organitzacions que han de fer debats entorn dels drets, no de les ideologies. Els que pensen que la suposada esquerra ha estat sempre de part de la gent, dels drets, avui ho han convertit en un tapar Ortega. Nosaltres existim des del 2013 com a moviment camperol i mai ens hem finançat a través de cap partit polític. Sempre hem posat els nostres recursos per defensar els nostres drets i aquests debats evadeixen responsabilitats. Cap persona hauria de ser assassinada per pensar diferent.
Moltes dones a Llatinoamèrica esteu lluitant per defensar la terra. S’ha creat una mena de moviment de dones defensores de la terra. Per què?
Les dones sempre hem estat al capdavant de les lluites, però hem sigut invisibilitzades. Ens deixen de banda, no ens donen chance, però pensem en el futur dels nostres fills. El paper fonamental de les dones en qualsevol lluita és i ha sigut clau. A Nicaragua, durant els anys 70, milers de dones van veure com morien els seus fills, per això també volem una sortida pacífica del conflicte.
Quins interessos creus que hi ha al Govern perquè s’estiguin produint tots aquests atacs amb total impunitat?
Crec que darrere està el gran capital. Ortega té moltes concessions mineres i elèctriques en marxa. Molts recursos naturals que s’estan destruint. Al Govern hi ha molta corrupció, no els importa assassinar la seva ciutadania mentre acumulin capital.
Des del moviment camperol, quines han sigut les mobilitzacions claus per teixir aquesta unió contra el Govern d’Ortega?
És important ressaltar l’extermini de la pagesia arreu del món. Mai tenim representació a diferents sectors per aconseguir que els interessos del món camperol siguin primordials. Amb molt de sacrifici, hem comprat les nostres terres, coneixem el patiment, sabem treballar la terra i estimar-la. Aquest arrelament a la terra i al desig de ser camperol és una ofrena de vida. Molta part de la pagesia ha ofrenat la seva vida per defensar la terra. Això ha passat a Nicaragua, tothom s’ha unit per defensar la terra.
En aquests moments, en quin punt es troba la resistència al Canal Interoceànic?
De moment hem resistit. El 6 de juny es compleix el termini per fer les primeres obres que encara no s’han fet i, si no es fan, hi ha una clàusula a la llei que la deroga. Però estarem alerta perquè hi ha molts interessos.
Com valora el suport del moviment estudiantil durant l’incendi a la reserva Indio Maíz?
“Els estudiants són la reserva moral de Nicaragua. Van ser clau per deixar veure les problemàtiques que estàvem vivint. El Govern d’Ortega no té res de socialista ni de cristià”
Són la reserva moral de Nicaragua. Van ser clau per deixar veure les problemàtiques que estàvem vivint. El Govern d’Ortega no té res de socialista ni de cristià.
Quina resposta internacional troba a faltar?
Que no ens oblidin. Amb les ajudes segueixen comprant armes i reprimint el poble.
Segons dades de l’Alianza Cívica i la Comissió Interamericana de Defensa de Drets Humans, hi ha al voltant de 700 presos polítics i segons el Govern uns 200.
Sí, hi ha més de 700 presos polítics i és la nostra primera demanda: que els alliberin a tots.
Com vas despertar políticament?
Vinc d’una família molt pobre. Vaig néixer al 76, vaig viure la Guerra dels 80, amb una mare soltera i cinc germans. El que jo volia és que tot això no tornés a passar. No vaig ser feliç. Quan vaig adonar-me de la misèria a què estàvem condemnats, vaig dir no. Ens hem d’organitzar, hem de lluitar i romandre units perquè no ens arrabassin la terra.
