Cap a la una de la matinada, quan els seus cinc fills dormen, Mama Bayo surt de casa sigil·losament per anar a buscar aigua a la font de la plaça Massana de Salt. Durant el dia, quan són a l’escola, ja ha fet la mateixa operació un parell de vegades: carregar les garrafes en un carret del supermercat i baixar al carrer a omplir-les, però amb dutxes i àpats s’esgota de pressa. Al pit ja hi té una cremada d’aigua calenta que va fer-se quan preparava un cubell. És una rutina que ha incorporat a la seva vida des de fa tres anys, quan va okupar un pis propietat d’Ibercaja al barri del Centre del municipi gironí, sense subministrament d’aigua. Abans vivia de lloguer, però només amb els pocs ingressos del seu marit i cinc criatures va ser impossible continuar fent front a les quotes mensuals. El mes de novembre, el jutjat va aturar el desnonament perquè no havia pogut valorar la seva situació de vulnerabilitat, però ara ha resolt que “no hi ha motius” per aturar-lo i ha dictat ordre de llançament per al pròxim 28 de febrer.
A Salt, el cas de Bayo no és una excepció, especialment al barri Centre, on segons el Pla Local d’Habitatge de Salt 2021-2026, es concentra un nombre més alt d’habitatges “amb indicis de sobreocupació” i, en un percentatge destacat, es tractaria de “llars ocupades irregularment”, un 37,9% del total. Des del Sindicat d’Habitatge de Salt es fa seguiment de famílies sense subministrament d’aigua, com la de Bayo, i el passat mes d’octubre va presentar 29 instàncies a l’Ajuntament sol·licitant comptadors socials per a diferents llars.
Des del Sindicat d’Habitatge de Salt s’assegure que no ha obtingut cap resposta a les instàncies i des del consistori s’explica que “estan estudiant” les peticions i “acabant de comprovar aquelles que compleixen els criteris”
Malgrat que l’article 6 –plenament vigent– de la llei 24/2015 estableix que “les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial”, Judit Font, membre del Sindicat, denuncia que l’ajuntament saltenc no ho facilita en casos d’habitatges ocupats i ho fa “només si hi ha agreujants de salut amb informe mèdic”. De moment, des del Sindicat s’assegura que no ha obtingut cap resposta a les instàncies i des del consistori s’explica que “estan estudiant” les peticions i “acabant de comprovar aquelles que compleixen els criteris”.
Amb tot, l’empresa subministradora Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter SA és mixta, és a dir, els consistoris d’aquestes tres poblacions sumen una participació del 20%, i el 80% restant està en mans de Girona S.A. La part privada està formada per Aqualia –una societat del grup constructor i de serveis FCC–, Agbar i Caixabank. Fa un any, quan el jutjat número 2 de Girona va aixecar el secret de sumari en el cas d’irregularitats de la companyia, va transcendir que, segons un informe d’un alt funcionari de l’Agència Tributària, l’empresa havia aplicat un sobrecost total d’un milió d’euros en les factures de les llars abonades.
La majoria de persones que recorren al sindicat d’habitatge viuen en pisos propietat de grans tenidores ocupats, però, a més, Judit Font afegeix que moltes famílies es troben en situació administrativa irregular i, per tant, “sense possibilitat de viure per mitjans propis”. Sense papers és molt difícil aconseguir una feina i alhora, les famílies queden automàticament excloses de diversos circuits públics com la mesa d’emergència o un lloguer social. El 2020, en plena pandèmia, Mama Bayo va quedar en una situació administrativa irregular sobrevinguda després de tretze anys a Catalunya i haver tingut activitat laboral regularitzada. Li tocava renovar el permís de residència quan no es donaven cites presencials per la covid, alguns papers es van extraviar i els terminis van expirar, explica. Encara que la resta de la família, excepte una filla, tingui la situació administrativa en regla, no pot accedir a un pis d’emergència.
No massa lluny de Mama Bayo, viu Kadijatou Njie, qui també sap què és no tenir ni aigua ni llum perquè viu en un pis de l’empresa Coral Homes i durant un any no va disposar de cap dels dos subministraments
No massa lluny de Bayo, viu Kadijatou Njie, qui també sap el que és no tenir ni aigua ni llum perquè viu en un pis de l’empresa Coral Homes i durant un any no va disposar cap dels dos subministraments. Hi va entrar amb els seus quatre fills en separar-se del marit i algunes veïnes li deixaven aigua per al més bàsic. Sense títol habilitant, no té accés a l’ascensor i pujar les garrafes es convertia en una tasca molt dura. Afortunadament, va arribar a un acord amb uns veïns i ara té llum i ha aconseguit aigua del pou de l’edifici, un sistema d’abastiment que encara conserven molts immobles del Centre. Nije treballa per hores en una fàbrica i assegura que podria pagar un lloguer social, però la propietat –controlada en un 80% pel fons d’inversió Lone Star i en un 20% per CaixaBank– no s’hi avé. Coral Homes volia desnonar-la el passat 10 de febrer, però l’endemà que el Sindicat ocupés una oficina del banc català per exigir un lloguer, el jutjat de primera instància número 4 de Girona va suspendre el llançament, acollint-se al Reial decret llei 11/2020, de mesures urgents per fer front a la covid.
Amb aquest criteri, a l’empara de la llei, el desnonament de Mama Bayo, com el de Njie, s’hauria de suspendre. En l’ampliació del mes de desembre de 2020 –el reial decret llei 37/2020–, la norma ja no se cenyeix només a una vulnerabilitat “sobrevinguda a conseqüència dels efectes de l’expansió de la covid-19”, sinó que contempla qualsevol situació que “encara que pogués no derivar-se directament dels efectes de la covid-19, indubtablement s’ha vist agreujada per aquests”. A més, afegeix l’article 1 bis que dona cobertura a les situacions d’ocupacions en determinats casos: sempre que es tracti de gran tenidor –més de deu habitatges en la normativa estatal–, que la família es trobi en situació de vulnerabilitat acreditada i que hi habiti algú depenent, víctima de violència masclista o hi hagi a càrrec alguna persona depenent o menor d’edat.
Segons dades recents de Càritas Girona, més de 4.000 llars gironines ateses per l’entitat no disposen d’aigua ni electricitat
Salt és un dels municipis més densament poblats de Catalunya i actualment, amb dades del pla d’habitatge local, hi consten al voltant de 1.800 habitatges propietat de grans tenidores. D’aquests, l’Ajuntament ha assegurat a la Directa que 135 estan “buits” –és a dir, que o no hi viu ningú o les habitants no tenen títol habilitant– i 38 més estan pendents de “valorar”. En contrast amb aquestes dades, un 63% de les llars de Salt, segons el pla, no podrien accedir a un lloguer mitjà per un pis de setanta metres quadrats sense destinar-hi menys del 30% dels seus ingressos. Dades recents de Càritas Girona també fan de termòmetre: més de 4.000 llars gironines ateses per l’entitat no disposen d’aigua ni d’electricitat. Però, a més, hi ha una baixa presència d’oferta de lloguer, menys d’un 4% del total. Una realitat del mercat de l’habitatge que xoca amb les dades d’Idescat, segons les quals, la renda per habitant a Salt és un 30% inferior a la mitjana catalana.
Tant Mama Baye com Kadijatou Njie estan dins el 63% de les llars que no poden pagar un lloguer. Amb altres dones d’origen gambià –el tercer origen més present entre la població saltenca, segons el padró municipal de 2021– es reuneixen per compartir els seus problemes i donar-se suport, especialment en un bar del barri que fins fa poc regentava també una dona gambiana. És a partir d’aquestes trobades que van tenir coneixement de l’existència del Sindicat i s’hi van acabar implicant. “Ens ajuntem per lluitar i, a poder ser, per guanyar”, diu Njie somrie. El Sindicat reclama al consistori que ampliï la borsa de lloguer, amb l’expropiació i la mediació, però que alhora es regularitzin les persones que ja viuen en habitatges de grans tenidors, un centenar dels quals van ser adquirits per l’Ajuntament a finals de 2020 a Bankia i Banc Sabadell.
