L’edició número 547 de la Directa, que ja s’ha enviat a les subscriptores aquest dilluns, 9 de maig, té com a tema de portada i obertura una radiografia de la classe política de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, bona part de la qual està donant suport de forma oberta al projecte de la candidatura de Pirineus-Barcelona per als Jocs Olímpics de l’any 2030. La investigació que firma David Bou repassa, amb noms i cognoms, com molts d’aquests representants públics municipals i comarcals tenen o han tingut interessos en negocis privats en el sector del turisme, l’esquí o l’hostaleria. El reportatge dona també xifres sobre les tres viles olímpiques de nova construcció que planteja el projecte olímpic presentat pel Govern català, a Puigcerdà, Vielha i al barri barceloní de la Marina del Prat Vermell. I finalment, Jesús Rodríguez repassa a què es pensen destinar els 1.391 milions d’euros que, segons la Generalitat, costarà la factura olímpica, una quantitat que supera les inversions a les comarques pirinenques dels pressupostos públics catalans dels últims trenta anys. El reportatge compta amb infografies de Pau Fabregat i el treball fotogràfic de Victor Serri. La il·lustració de portada és obra de Ferran Coves, que també marca la línia gràfica de la campanya Fem Directa al Pirineu, per estendre la nostra presència a les comarques de muntanya.
En l’entrevista en profunditat de la secció “Miralls”, Jesús Rodríguez conversa amb els periodistes Braulio García i Matías Escudero, autors del llibre El confidente y el terrorista. Historias (poco) ejemplares del antiyihadismo (Editorial Ariel, 2022) sobre la construcció del relat de la lluita antiterrorista. El seu treball analitza com es confegeix la construcció sobre la construcció del relat de la lluita antiterrorista, a partir de les seves investigacions durant anys els casos dels Onze del Raval, les detencions d’una suposada cèl·lula jihadista a Vilanova i la Geltrú i els atemptats de la Rambla. Les fotografies han estat realitzades per Álvaro Minguito.
Irene Jaume Gambin, llibretera de La Ciutat Invisible, reflexiona al voltant de la festa de Sant Jordi i de l’ecosistema editorial i llibreter, arran de la tempestuosa edició del Dia del Llibre d’aquest 2022
Una religió organitzada, pot ser un motor de transformació? Al voltant d’aquesta pregunta reflexionen Manu Andueza, responsable de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia i Sònia Turón, membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. I per cloure la secció d’opinió que s’obre amb aquest debat, Irene Jaume Gambin, llibretera de La Ciutat Invisible, reflexiona al voltant de la festa de Sant Jordi i de l’ecosistema editorial i llibreter, arran de la tempestuosa edició del Dia del Llibre d’aquest 2022.
A la secció “Cruïlla”, Guillem Martí presenta diverses iniciatives a Barcelona i València del que es coneix com Els bike kitchens, tallers autogestionats d’autoreparació de bicicletes que funcionen sense diners, per mitjà de l’intercanvi, el reciclatge, el voluntariat i la filosofia fes-ho tu mateixa. El reportatge va acompanyat amb fotos de Victor Serri i Lucas Guerra.
El Salvador viu moments de tensió per l’embat de l’executiu que presideix l’ultraliberal Nayib Bukele contra les maras i altres grups de delinqüència organitzada que ha desembocat en l’aplicació del Règim d’Excepció, detencions indiscriminades i una reforma del Codi Penal que endureix penes previstes per a menors i per a periodistes que difonguin continguts relacionats amb les bandes; ho explica un reportatge d’Ignasi Escudero que obre la secció d’internacional, “Roda el món”. En el mateix bloc, Nacho Ibáñez, repassa els dos mesos de captiveri del periodista espanyol Pablo González a Polònia. Acusat de ser un espia rus, el periodista va ser arrestat mentre cobria l’arribada de les refugiades ucraïneses i se l’ha mantingut en aïllament enmig del silenci de l’Estat espanyol. Finalment, la secció es tanca amb un article d’Helena Cardona Garriga, politòloga especialitzada en Àfrica Subsahariana, que explica com més del 80% dels residus electrònics generats a Europa, acaben en abocadors de l’Àfrica, generant un greu impacte contaminant en la població de països com Ghana.
L’apartat cultural s’obre aquesta quinzena amb un reportatge d’Esbibaliz García Taboada que fa un repàs històric a les Trobades anuals impulsades per Escola Valenciana, que recuperen enguany la presencialitat després de dos anys de par, que s’han erigit, al llarg dels últims 36 anys, en un pol aglutinador de la defensa de l’ensenyament en valencià. La secció “Expressions” es completa amb un relat d’Ivet Eroles titulat “Temps de xicoies”, il·lustrat per Gat Cosmonauta, i amb ressenyes de narrativa breu (La pomera i altres contes de Daphne Du Maurier, per Núria Curcoll), de fotografia (l’exposició La mirada orgullosa de Martin Chambi que es pot veure a la Fundació Foto Colectania de Barcelona, per Jordi Montell) i assaig (Ensenyar pensament crític, de bell hooks, ressenyat per Nina Valls).
I finalment, a la contraportada d’aquesta edició 547, Àlex Romaguera entrevista Houda Akrikez, activista veïnal del barri de madrileny de La Cañada Real, un dels més empobrits de la capital espanyola, que des de l’any 2020 pateix la decisió de la companyia Naturgy de tallar el subministrament elèctric. La fotografia és del fotoreporter d’El Salto David F. Sabadell.
Suplement Ones desobedients
Encartat en aquesta edició, les lectores podran trobar el suplement Ones desobedients, que explica diversos projectes de ràdios lliures del País Valencià, un fenomen que, tot i la manca de reconeixement legal, constitueix un model comunicatiu genuí per la transformació social.
