El decreixement i l’ecosocialisme són dos dels moviments –i propostes– més importants de la banda radical de l’espectre ecològic. Per descomptat que no tots els membres de la comunitat del decreixement s’identifiquen com a socialistes ni tots els ecosocialistes estan convençuts de la conveniència del decreixement. Però s’observa una tendència creixent de respecte mutu i de convergència. Provem de dibuixar un mapa de les grans àrees d’acord entre nosaltres i d’enumerar alguns dels arguments principals a favor d’un decreixement ecosocialista:
El capitalisme no pot existir sense creixement. Necessita una expansió permanent de la producció i del consum, l’acumulació de capital i la maximització del benefici. Aquest procés de creixement il·limitat, basat en l’explotació dels combustibles fòssils des del segle XVIII, ens està conduint a la catàstrofe ecològica, al canvi climàtic i ens amenaça amb l’extinció de la vida al planeta. Les 26 Conferències de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic dels darrers trenta anys posen de manifest la total manca de voluntat de les elits governants per aturar el rumb cap a l’abisme.
Qualsevol alternativa veritable a aquesta dinàmica perversa i destructiva ha de ser radical, és a dir, ha d’abordar les arrels del problema: el sistema capitalista, la seva dinàmica explotadora i extractivista i la persecució cega i obsessiva del creixement. El decreixement ecosocialista és una d’aquestes alternatives en confrontació directa amb el capitalisme i el creixement. El decreixement ecosocialista requereix l’apropiació social dels mitjans de re/producció principals i una planificació democràtica, participativa i ecològica. Les decisions principals sobre les prioritats de producció i consum es prendran per les mateixes persones amb la finalitat de satisfer les necessitats socials reals, respectant els límits ecològics del planeta. Això significa que les persones, a diferents escales, exerceixen un poder directe per determinar democràticament què s’ha de produir, quan i com; com remunerar els diferents tipus d’activitats productives i reproductives que ens sostenen a nosaltres i al planeta. Garantir el benestar equitatiu per a tothom no requereix creixement econòmic, sinó canviar radicalment la manera com organitzem l’economia i distribuïm la riquesa social.
Garantir el benestar equitatiu per a tothom no requereix creixement econòmic, sinó canviar radicalment la manera com organitzem l’economia i distribuïm la riquesa social
És ecològicament indispensable un decreixement significatiu de la producció i el consum. La primera mesura urgent és l’eliminació progressiva dels combustibles fòssils i el mateix per al consum ostentós i malbaratador de l’elit de l’1% més ric. Des d’una perspectiva ecosocialista, el decreixement s’ha d’entendre en termes dialèctics: moltes formes de producció, com les instal·lacions que funcionen amb carbó i serveis com la publicitat, no només s’han de reduir sinó suprimir; algunes, com els cotxes particulars o la ramaderia, s’han de reduir substancialment; però d’altres s’haurien de desenvolupar: l’agricultura agroecològica, les energies renovables, els serveis sanitaris i educatius, etc. En el cas de sectors com la sanitat o l’educació, aquest desenvolupament hauria de ser, primer de tot, qualitatiu. I fins i tot les activitats més útils han de respectar els límits del planeta, no pot existir una producció “il·limitada” de qualsevol bé.
El “socialisme” productivista, practicat a l’URSS i altres experiències similars, és un carreró sense sortida. El mateix passa amb el capitalisme “verd”, tal com el defensen les empreses o els “partits verds” majoritaris. El decreixement ecosocialista és un intent de superar les limitacions socialistes del passat i els experiments “verds”.
La primera mesura urgent és l’eliminació progressiva dels combustibles fòssils i el mateix per al consum ostentós i malbaratador de l’elit de l’1% més ric
És ben sabut que el Nord Global és històricament responsable de la major part del CO₂ a l’atmosfera; els països rics, per tant, han d’assumir la major part del procés de decreixement. Però creiem que el Sud Global no ha d’intentar copiar el model productivista i destructiu de “desenvolupament” del Nord, sinó buscar un enfocament diferent, posant èmfasi en les necessitats reals de les poblacions en termes d’alimentació, habitatge i serveis bàsics, en lloc d’extreure més i més matèries primeres (i combustibles fòssils) per al mercat mundial capitalista o produir més i més cotxes per a les minories privilegiades.
El decreixement ecosocialista implica també la transformació, mitjançant un procés de deliberació democràtica, dels models de consum existents: per exemple, la fi de l’obsolescència planificada i dels béns no reparables; dels models de transport, per exemple, reduint en gran manera el transport de mercaderies en vaixells o camions (gràcies a la relocalització de la producció), així com el trànsit aeri. En definitiva, és molt més que un canvi en les formes de propietat: és una transformació civilitzatòria, una nova “manera de viure” basat en valors de solidaritat, democràcia, igualtat en llibertat i respecte a la Terra. El decreixement ecosocialista apunta cap a una nova civilització que trenca amb el productivisme i el consumisme, a favor de la reducció del temps de treball i, per tant, de més temps lliure dedicat a les activitats socials, polítiques, recreatives, artístiques, lúdiques i eròtiques.
El decreixement ecosocialista implica, per exemple, la fi de l’obsolescència planificada i dels béns no reparables; dels models de transport, gràcies a la relocalització de la producció
El decreixement ecosocialista només pot guanyar mitjançant una confrontació amb l’oligarquia fòssil i les classes dominants que controlen el poder polític i econòmic. Qui és el subjecte d’aquesta lluita? No podem vèncer el sistema sense la participació activa de la classe treballadora urbana i rural que constitueix la majoria de la població i que ja suporta el pes dels mals socials i ecològics del capitalisme. Però també hem d’ampliar la definició de la classe treballadora per incloure els qui s’encarreguen de la reproducció social i ecològica, les forces que ara estan al capdavant de les mobilitzacions socioecològiques: els joves, les dones, els pobles indígenes i els camperols. Una nova consciència social i ecològica sorgirà a través del procés d’autoorganització i resistència activa dels explotats i dels oprimits.
El decreixement ecosocialista forma part d’una família més àmplia amb altres moviments ecològics radicals i antisistèmics: l’ecofeminisme, l’ecologia social, el Sumak Kawsay (el “Bon Viure” indígena), l’ecologisme dels pobres, Blockadia, el Green New Deal (en les versions més crítiques), etc. No busquem cap primacia, només pensem que l’ecosocialisme i el decreixement tenen un marc diagnòstic i pronòstic compartit i potent per oferir, juntament amb els marcs d’aquests moviments. El diàleg i l’acció comuna són tasques urgents en la dramàtica conjuntura actual.
Traducció de l’anglès de Neus Casajuana
Article publicat originalment a la revista Monthly Review
