El mes de juny de 2020, un home que es fa anomenar Marc aterra a l’activisme català. La primera concentració en la qual participa és el 2 de juny a la plaça de la Universitat de Barcelona, en el marc de la campanya “La vida abans que el capital”, que organitza actes arreu del país, coincidint amb la finalització del primer confinament de la pandèmia. El 22 de juny s’incorpora al moviment pel dret a l’habitatge de Barcelona des de l’assemblea de Resistim al Gòtic, i el 27 de juny rebla el seu bateig com a activista participant en una cercavila contra el desallotjament del Casal Popular Lina Òdena de l’Esquerra de l’Eixample. Quinze dies més tard, es matricula a la facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB). Cinc mesos abans de tot això, però, ja havia començat a perfilar la seva identitat en l’àmbit digital, mitjançant dos comptes a les xarxes socials Twitter i Instagram amb el nom Marc Hernàndez Pon, @MarcHernandezP2 i @maaarchp, respectivament, encara actius en el moment de publicar aquest reportatge.
L’obligada pausa estiuenca arriba també als moviments socials. Les assemblees s’aturen i Marc desapareix. Explica a l’entorn activista més proper que torna a Palma a passar el juliol i l’agost amb la família, a treballar de cambrer en un xiringuito de platja i que ja es retrobaran a la tardor. Amb l’inici del curs acadèmic, el nou estudiant d’Educació Social prepara materials des del seu nou domicili, un pis de quaranta metres quadrats a tocar del Forat de la Vergonya, al barri de la Ribera de Barcelona. A començaments d’octubre, participa per via telemàtica en una de les seves primeres activitats universitàries. Consisteix en una pràctica en la qual el professor els demana que expliquin on els agradaria fer activisme social. Marc dibuixa en un paper –i ho mostra a través de la webcam– el logo del Casal Popular Lina Òdena, l’espai de joves independentistes de l’Esquerra de l’Eixample, que ja havia visitat mesos enrere. Roger, un company de classe, de seguida identifica el logo des de la pantalla, ja que l’any anterior havia militat al mateix espai, i li obre una conversa privada, il·lusionat de compartir curs amb un veí involucrat en les lluites socials. “Aquest logo és el de la Lina Òdena. Que coneixes el casal?”, li pregunta, i Marc respon amb vehemència que sí. A partir d’aleshores comença una amistat que s’allargarà durant dos anys.
Va ser un dels activistes que, convocats per Batec, van bloquejar els accessos a l’estació de Renfe d’Arc de Triomf el passat 4 de maig
Carpeta de la UB sota el braç, Marc, a mesura que afluixen les restriccions pandèmiques, es va familiaritzant amb el Campus Mundet. Afable, rialler i bromista, no li costa establir vincles de confiança. Ben aviat, el seu pis de Ciutat Vella serà un lloc de trobada per fer-hi sopars, per passar-hi una estona o per celebrar-hi una vetllada de l’amic invisible, entre altres activitats. No té pressa, però no s’atura. Després d’uns mesos de militància a Resistim al Gòtic i al Casal Lina Òdena –on assumeix la funció de responsable d’economia–, el març de 2021 entra a militar al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil de l’esquerra independentista. Uns mesos més tard esdevindrà el coordinador del nucli del sindicat al Campus Mundet, que passava “per un moment de baixes forces i poca militància”, destaquen des del SEPC. Com a coordinador, assisteix a les meses nacionals de l’organització que se celebren durant el curs 2021-2022 a Girona, Castelló, Palma i Cervera. Des d’aquesta posició “no només podia ser coneixedor de l’aposta política del curs, sinó que també podia observar el funcionament orgànic del sindicat i apropar-se als membres que assumien càrrecs de responsabilitat dins de l’organització. Va saber situar-se en una posició estratègica per rebre de primera mà informació rellevant per a la seva missió”, conclouen des del sindicat.
Rodes de premsa, manifestacions, accions i vagues són el seu dia a dia. A començaments de 2022 mostra interès per ingressar a Endavant, però des del SEPC li responen que ja milita en molts espais i el seu objectiu no s’arriba a materialitzar. La seva imatge, però, la va veure tot Catalunya a través de TV3, el 4 de maig d’enguany, durant l’acció de presentació en societat del nou col·lectiu Batec a l’estació de Renfe d’Arc de Triomf. Va ser un dels activistes que van bloquejar amb cinta adhesiva diverses barreres d’accés al servei ferroviari i després hi van penjar cartells amb el lema #NoPaguem.
Primeres sospites
El 5 de febrer de 2022, el SEPC convoca una mesa nacional a Palma. Marc Hernàndez hi assisteix com a coordinador del nucli del Campus Mundet i una part dels assistents s’allotgen en un pis cedit per ell mateix –en aquell moment assegura que és propietat del seu tiet. Durant la trobada, una estudiant de Mallorca bromeja amb Marc sobre el seu accent menorquí. “Li vaig dir que per ser de Mallorca tenia una parla molt menorquina i ell va somriure mentre hi treia ferro, dient que l’havia enxampat”, explica la noia. Com aquesta anècdota, se’n van donar d’altres al llarg del temps, fins al punt que el cúmul de totes elles va començar a despertar indicis de sospita. D’aquesta manera, es va instar que s’activés un protocol per rastrejar informació sobre Marc Hernàndez i va ser aleshores quan la piràmide de mentides iniciada dos anys enrere es va començar a esmicolar. Les darreres setmanes, les peces del trencaclosques han anat encaixant: ni era de Palma, ni es deia Marc, ni treballava de cambrer en un xiringuito, ni el pis on s’havien allotjat era del seu tiet. La identitat real de Marc Hernàndez Pon correspon a les inicials I. J. E. G., nascut a Menorca i funcionari del Cos Nacional de Policia espanyola. El pis de Palma consta com a allotjament turístic en el registre del Govern balear, i cap dels membres del consell d’administració de l’empresa que n’és propietària coincideix amb els cognoms reals d’I. J. E. G.
Segons ha pogut confirmar la Directa, es tracta d’un agent encobert amb doble identitat al servei del govern de l’Estat. I. J. E. G. va ser nomenat funcionari de carrera del Cos Nacional de Policia espanyol el 4 de juny de 2019, tres anys després d’ingressar a l’escola de policia i quan feia cinc anys que havia finalitzat els seus estudis de Criminologia a la Universitat de Girona, que van incloure unes pràctiques a la policia municipal de la ciutat. A finals de 2019, li atorguen la identitat falsa d’agent infiltrat: Marc Hernàndez Pon. Cal recordar que, per aquelles dates, el Ministeri de l’Interior espanyol feia balanç de les contundents protestes postsentència del Procés i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) donava l’ordre d’intervenir amb l’aplicació Pegasus els telèfons de desenes de càrrecs electes, líders socials, professionals de l’advocacia i periodistes. És poc després d’aquests fets, el febrer de l’any següent, que l’agent encobert activa els seus comptes a les xarxes socials i, amb la seva identitat falsa, també es matricula a la Universitat de Barcelona i obre un compte corrent a CaixaBank.
Marta Daviu, portaveu nacional del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, un cop conegudes les informacions que confirmen la infiltració policial, assevera que “no ens podem permetre el luxe d’aturar la lluita. Som en un moment cabdal per a la defensa dels drets socials més elementals, entre els quals, l’accés a un sistema educatiu públic de qualitat que ha de ser en català. L’Estat no ens aturarà, ni per vies legals ni il·legals”.
Dues identitats, la mateixa persona
La Directa ha mostrat algunes fotografies de l’agent encobert, fetes en la seva etapa d’estudis en Criminologia a la Universitat de Girona, a una vintena d’activistes de l’esquerra independentista i del moviment pel dret a l’habitatge que han tingut contacte amb ell: totes elles i sense dubtar-ho han assegurat que es tracta de la mateixa persona amb qui han militat. A més, aquesta publicació ha encarregat a un pèrit especialitzat en criminalística un informe fisonòmic que arriba a unes conclusions irrefutables. Al llarg de divuit pàgines, es fa una comparativa entre quatre fotografies de l’individu en qüestió: dues de les imatges corresponen a la seva identitat com a activista amb el nom de Marc Hernàndez Pon i les altres dues són del policia I. J. E. G. S’hi analitzen elements de la cara i de les dents, les orelles, el nas, l’iris dels ulls, les arrugues, les celles o les pigues de la pell. En l’apartat de l’informe pericial anomenat “conclusió final única” s’afirma de manera categòrica: “Es pot concloure, sense cap gènere de dubtes que, les fotografies corresponen a una única i mateixa persona”.
I. J. E. G. va ser nomenat funcionari de carrera del Cos Nacional de Policia el 4 de juny de 2019, tres anys després d’entrar a l’escola policial
Un dels aspectes més significatius d’aquesta infiltració policial és que l’activista fictici pogués fer tota mena de tràmits legals i administratius amb la seva identitat falsa. “Vam veure que tenia un DNI i que els Mossos d’Esquadra el van identificar en un desnonament”, detalla un company de militància del SEPC. Per matricular-se a la UB, encara que es faci amb el procediment per a majors de 25 anys, cal acreditar una identitat i superar uns exàmens d’accés. Els documents d’identitat falsos o “DNI suposats”, tal com s’anomenen en llenguatge dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, només els pot expedir la Secretaria d’Estat de Seguretat sota les ordres del ministre de l’Interior (actualment, Fernando Grande-Marlaska) o a petició del CNI, que avui comanda la ministra de Defensa, Margarita Robles. Amb relació a aquest fet, cal recordar que l’excomissari José Manuel Villarejo, responsable de l’anomenada operació Catalunya i d’alguns dels episodis més foscos de les clavegueres policials, va acumular fins a quatre identitats falses –mitjançant DNI expedits pel Ministeri de l’Interior espanyol– al llarg dels més de quaranta anys de carrera professional dins del Cos Nacional de Policia espanyola.
Martí Majoral, portaveu nacional de l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista Alerta Solidària, avança que “emprendrem mesures legals, de segur. Però no hi dipositem esperances. L’Estat ens aplica el dret penal de l’enemic i no podem jugar amb qui fa les lleis i se les salta”. Majoral és del parer que “cal posar esperances i energies en formar-nos, conscienciar-nos i ser més i més cada dia. Només el poble podrà deslliurar-nos de tanta hipocresia. Hem d’enfortir l’organització popular i continuar lluitant”.
Un “independentista” molt espanyolista
Dos anys d’infiltració, dos anys de mentides. Una de les primeres coses que va fer qui es feia dir Marc Hernàndez quan va introduir-se a la militància va ser un canvi d’armari. Va demanar als amics de la universitat que l’acompanyessin a comprar roba, amb l’objectiu de mimetitzar-se amb l’entorn de determinades lluites socials. Una samarreta amb la frase “Esquerra Eixample Antifeixista” i una dessuadora negra amb caputxa eren dues de les seves peces de roba preferides. Hi afegia grans dots d’interpretació per fer-se passar per qui no era, per parlar, pensar, escriure i actuar com ho faria un militant de pedra picada, tal com es pot deduir per les seves intervencions en comunicacions de missatgeria mòbil, a les quals ha tingut accés aquest mitjà. Venint d’on venia, no era una tasca senzilla. Si es repassen els “m’agrada” del seu compte de Facebook real dos mesos després d’ingressar a l’escola de policia, es pot comprovar que se situava als antípodes ideològics de la seva etapa militant a Barcelona. Entre els seus grups virtuals preferits criden especialment l’atenció “Yo también estoy orgulloso de ser español”, “Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley”, “Asúmelo, independentista, en tu DNI siempre serás español” i “El rincón del policía”.
L’activista fictici ha pogut dur a terme tota mena de tràmits legals i administratius, com una matriculació universitària, amb una identitat falsa
A partir de l’any 2016 va començar a mantenir un perfil baix a les xarxes socials, però tot i restringir la visibilitat dels seus comptes reals no va poder esborrar el rastre d’una prolífica dècada a internet amb centenars de fotos i vídeos accessibles a l’historial dels comptes dels seus amics de joventut. És en aquesta mina d’imatges on l’activisme català enganyat per Marc Hernàndez Pon ha pogut confirmar les seves sospites.
Suposada fugida de Barcelona
Qui es fa dir Marc Hernàndez Pon va ser vist per últim cop a Barcelona el 23 de maig. Aquell vespre i amb aparent normalitat va assistir a l’assemblea de Resistim al Gòtic. Dos dies més tard, però, va començar a enviar evasives als grups de Telegram on participava, assegurant que havia hagut de tornar precipitadament a Mallorca per un “assumpte personal greu” i que s’hi estaria durant “dies o setmanes”. Ningú del seu entorn no sap del cert si ha marxat de la capital catalana, però existeix un indici que ho posaria en dubte.
El mes d’abril, el casal Lina Òdena es constitueix com a associació i decideix encetar una campanya de micromecenatge per llogar un nou local. “A partir del moment que ens fem legals comença a desaparèixer”, asseguren des de l’espai. El dia 26 del mateix mes comunica per WhatsApp a una de les seves membres que el seu pare té càncer: “T’escric a tu perquè et tinc certa confiança”. L’última vegada que va ser vist al casal es remunta al mes de març, però encara tindran una última notícia seva.
Al febrer, en una trobada del SEPC a Palma, va acollir participants en un pis que deia que era d’un tiet seu i que figura en el registre de pisos turístics
Des de la plataforma de micromecenatge Tot Suma avisen al casal que no aconsegueixen cobrar l’aportació de trenta euros que Marc Hernàndez ha fet a la col·lecta. Els seus companys el contacten per suggerir-li que efectuï el pagament mitjançant una transferència. Aquesta es materialitza el 27 de maig quan, segons ha explicat als altres col·lectius dels quals forma part, ja es troba a Mallorca vetllant pel seu pare malalt. A la una del migdia, el compte corrent de Lina Òdena rep l’import de Marc Hernández Pons –en aquest cas, amb una essa al final del segon cognom. L’operació s’ha dut a terme des d’un caixer automàtic de CaixaBank ubicat al carrer de la Creu Coberta, 83, del barri d’Hostafrancs (Barcelona).
