La Campanya CIEs No de València ha denunciat una vegada més agressions per part d’agents de la Policia Nacional espanyola dins del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Sapadors. Un intern assegura que entre les onze i les dotze de la nit del dimecres 20 de juliol o dijous 21 de juliol —no recorda la data amb precisió— quatre agents del CIE el van apallissar després que sol·licitara assistència mèdica perquè sentia un “fort dolor” en la mola inferior dreta, segons consta en la denúncia que va presentar el 25 de juliol en el jutjat de guàrdia de València. El jove, que respon a les inicials Y. B., també els acusa d’haver-lo aïllat en una habitació sense que li proporcionaren aigua, mentre que el miraven i “se’n reien”. La situació li va provocar tal “estat d’alteració i nerviosisme” que va acabar autolesionant-se el cos.
Els quatre agents haurien entrat “amb actitud violenta” dins de l’habitació de l’intern i un d’ells “li va propinar una espenta” que el va fer caure en terra, tal com es relata en la denúncia interposada. Segons després, els agents “començaren a colpejar-me donant-me puntades en el cos”; el jove va intentar protegir-se dels colps, però afirma que un policia li va assestar una forta puntada de peu al cap, la qual, fins i tot, li va “causar una lesió en l’ull”. Després d’aquest últim cop, els agents l’haurien agarrat “fortament” i, una vegada immobilitzat, l’haurien traslladat a una habitació del pis inferior, on assegura que va estar tancat durant una hora.
El jove va intentar protegir-se dels colps, però afirma que un policia li va assestar una forta puntada de peu al cap, la qual li va “causar una lesió en l’ull”
Aïllat, sense rebre atenció mèdica ni aigua, i havent de sentir els riures dels agents, Y. B. descriu que va patir una situació de fort estrès, ansietat i frustració, que li va conduir a produir-se “una sèrie de talls en el cos amb un metall que vaig poder extraure de la finestra”. El jove assegura que, fins i tot, va pensar a suïcidar-se “per haver viscut una situació tan difícil sense que ningú prestara atenció a les meues queixes i dolors”. L’endemà, el van portar a un hospital on li van receptar medicaments que havia de prendre cada huit hores, però, segons manifesta en la denúncia, el CIE no li va proporcionar cap “fins al dia 25”.
El denunciant ha adjuntat en la denúncia cinc imatges de les lesions, així com una còpia de l’informe mèdic de l’hospital, on es corrobora que la víctima tenia “múltiples excoriacions superficials longitudinals en el tòrax i el braç esquerre” —a causa dels talls que es va ocasionar ell mateix amb el metall—; i un hematoma en l’ull esquerre. A banda, sol·licita que s’aporten les gravacions de les càmeres del CIE, s’identifiquen els agents de servei que haurien pogut participar en els fets, es prenga declaració als interns amb qui compartia habitació i que van presenciar la presumpta agressió, així com que l’explore el metge forense.
Des de la Campanya CIEs No de València, reclamen que s’ature l’expulsió de la víctima per tal de poder investigar l’agressió
L’intern també objecta que, en estar privat de llibertat sota la custòdia de l’Estat espanyol i havent presentat una denúncia contra quatre funcionaris policials, existeixen uns responsables directes dels fets, que serien “els funcionaris agressors”; i un responsable indirecte: “l’Estat, sota la tutela i supervisió del qual han succeït els fets”. És per això que considera que, si l’Estat executa la seua expulsió, s’estaria incomplint el deure de protegir les persones privades de llibertat en centres d’internament d’estrangers; i, per tant, exigeix que se suspenga la seua expulsió. “Ha de prevaler la meua condició de víctima fins que s’esclarisquen els fets”, rebla en la denúncia.
Des de la Campanya CIEs No de València, a través d’una nota de premsa, també reclamen que s’ature l’expulsió de la víctima per tal de poder “investigar l’agressió, determinar les responsabilitats directes i indirectes i castigar els culpables”. I conclouen: “Exigim que no torne a succeir el mateix que en anteriors casos de presumptes agressions policials en el CIE, les quals queden impunes perquè s’actua amb diligència per expulsar la víctima, però no es té la mateixa urgència per investigar la denúncia, que acaba sent arxivada per absència de l’interessat”.
Intents de suïcidis “continus”
Dilluns 15 de juliol de 2019, Marouane Aboubaida, un jove marroquí de 23 anys, internat al CIE de Sapadors després d’haver estat detingut en arribar a les costes espanyoles a bord d’una pastera, se suïcidava amb una samarreta nugada al capçal d’una llitera d’una de les cel·les d’aïllament, on l’havien tancat per barallar-se amb altres interns. Segons la investigació interna oberta per la Prefectura Superior de Policia de València, 19 minuts és el temps que van tardar els agents de la Policia Nacional espanyola a acudir en la seua cerca i intentar reanimar-lo. No es va tractar d’un cas aïllat. Segons ha denunciat en diverses ocasions la Campanya CIEs No de València, els intents de suïcidi als CIE són “continus”.
Més de dos anys després del suïcidi de Marouane Abouobaida, segons va constatar el Defensor del Poble en la seua última visita al CIE de Sapadors, el 18 de novembre de 2021; encara “no existeix un protocol de prevenció del suïcidi ni una valoració específica de l’estat de salut mental o afectació emocional” dels interns a causa del seu tancament en el CIE. Tampoc es disposa d’un protocol de detecció de tracta, ni es valora “el risc suïcida”, i a la història clínica de cada intern “no es reserva un apartat per a l’exploració psicopatològica”. Y. B. ha reconegut que va tenir pensaments suïcides i es va arribar a autolesionar, però els agents no van actuar en cap moment. En el cas d’Aboubaida, “la policia també el va aïllar i només van intervenir quan ja s’havia llevat la vida”, recorden des de la Campanya.
La manca d’assistència psicològica o psiquiàtrica en Sapadors és especialment greu davant la “pressió mental” que pateixen els interns per la falta d’activitats en el centre i que “desencadena emocions de ràbia, frustració, apatia, etcètera”, segons posa en evidència el Defensor. Per això, en l’informe del Mecanisme de Prevenció de la Tortura (MNP) del Defensor del Poble, es demana que es cree una consulta d’assistència psicològica i psiquiàtrica. Així mateix, se suggereix deixar constància en el llibre de registre del CIE de “l’ús de mesures de contenció físiques i mecàniques”, així com crear un registre d’incidents i de sol·licituds d’assistència mèdica, entre d’altres. Per ara, la resposta del CIE de Sapadors a les recomanacions del Defensor ha estat nul·la.
A l’informe del Defensor també es denuncia que, quan es donen casos com el d’Abouobaida o el de Y. B., no existeix un procediment sobre com actuar, ja que no es disposa d’“un llibre de queixes de maltractaments” ni “un protocol de tramitació de queixes i denúncies per maltractaments”. En aquesta línia, la Campanya manifesta que Y. B. ni tan sols va poder facilitar el número de placa dels policies denunciats “perquè molts d’ells no la porten visible”. I, a més a més, si la policia li haguera permès acudir al servei mèdic del CIE, “tampoc se sap quin destí haguera tingut el part de lesions, perquè el personal mèdic l’haguera remès al director del CIE”, qui decideix el tràmit a seguir. És per això que el MNP torna a exigir a Sapadors que remeta els comunicats de lesions al jutjat de guàrdia i al jutjat de control del CIE, tal com estableix la llei d’enjudiciament criminal.
