El passat 17 de maig, l’Ajuntament de Sucaina (Alt Millars) cancel·lava la celebració de les Primeres Jornades de Memòria Democràtica de l’Alt Millars, organitzades per l’associació Muntanyes de Llibertat, Recuperant Memòria. En un comunicat publicat el mateix dia, l’associació afirmava que la batlessa, Ana Julián Benages (PP), en una reunió organitzada per parlar dels detalls de les jornades, comunicava a l’associació la revocació del permís per portar-les a terme. Segons aquest comunicat, la justificació que hauria donat l’alcaldessa fou que “podia venir gent amb bats de beisbol a pegar a la gent”. Tal com s’indica en el mateix comunicat, l’Ajuntament hauria notificat a l’associació el fet que no disposaven dels mitjans necessaris per fer front a problemes d’ordre públic i hauria demanat a l’associació cercar una alternativa al local de titularitat municipal que els hi havia concedit el consistori per celebrar les jornades.
Per a Muntanyes en Llibertat, la cancel·lació dels actes no està justificada, atès que l’Ajuntament encara no disposava de cap tipus d’informació sobre el programa. De fet, a parer de les membres de l’associació, la revocació de les jornades hauria vingut donada perquè a les xarxes es va publicar un cartell sobre el Primer Homenatge al Combatent Republicà, una activitat que formaria part del programa i que, finalment, va ser l’única que es va poder celebrar, amb l’autorització de la Delegació del Govern espanyol i sense bats ni cap mena de violència contra les participants. Així, tal com l’associació apunta al final del seu comunicat: “Considerem molt greu l’actuació de l’Ajuntament de Sucaina, que en ple estat de dret, decideix a través de suposades interpretacions, censurar una vegada més la memòria que tant necessitem recuperar, aquella que mai ha tingut veu en la nostra comarca”.
A parer de la plataforma Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme al País Valencià, en el moment en què es posen obstacles i es nega la possibilitat de recuperar la memòria històrica per temor a les possibles represàlies, es legitimen els discursos de l’extrema dreta i es mantenen impunes les seves accions
Aquest cas de censura per part de l’administració no és el primer al País Valencià, ni als Països Catalans. Ja fa un temps que la cancel·lació per part de l’administració pública d’actes que reivindiquen la memòria històrica o d’activitats culturals transformadores comença a ser una constant al territori. Els arguments solen ser molt similars: voler evitar una hipotètica amenaça per part de grups de l’extrema dreta. Amb aquesta justificació, s’han pogut cancel·lar la celebració de diversos actes i esdeveniments. El Mapa de la Censura, un projecte de l’Observatori Mèdia.cat, recull en la seva pàgina web un total de cinc incidents relacionats amb la censura o autocensura a causa de pressions de diferents classes i quatre casos relacionats amb la censura d’expressions artístiques i acadèmiques des de principis d’any arreu dels Països Catalans. En l’any 2021, es va arribar als vuit i tretze incidents, respectivament. A partir de les dades recollides per Mèdia.cat, s’observa que l’incident a Sucaina no ha estat un cas aïllat, sinó que respon a un marc d’actuació continuat per part d’algunes administracions públiques.
La plataforma Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme al País Valencià, on participen diverses entitats memorialistes del territori, en un comunicat publicat en resposta a l’incident de Sucaina, denuncia el següent: “Esgrimeixen l’excusa que pot haver-hi elements de l’extrema dreta que agredisquen amb bats de beisbol els assistents a les jornades. Aquesta insòlita imatge no es correspon amb la realitat del nostre País Valencià, en el qual s’han realitzat un seguit d’actes d’aquestes característiques amb la més absoluta normalitat”. En aquesta línia, Lucila Aragó, secretària de la plataforma, manifesta a la Directa: “És una argumentació absolutament dèbil. No solament perquè cedeixen, sinó perquè no té cap suport polític ni real. Ara mateix no s’han produït aquestes circumstàncies que ells plantegen. És veritat que hi ha hagut enfrontaments amb l’extrema dreta, però són coses que no donen peu a pensar que aquest tipus de fets es produïsquen i, en cas que hi hagués el risc que puguen ocórrer, el que cal és garantir el dret de les víctimes de la dictadura franquista a exercir els seus drets i fer les seues jornades de memòria i a tenir els seus documentals. I les autoritats han de protegir i garantir-los”.
Aragó no nega l’existència de la violència d’extrema dreta, però n’assenyala un ús abusiu d’aquesta figura i la seva possible resposta com a “excusa per negar el dret a la memòria” i per portar a terme un cert tipus d’actes. “Els organismes de Nacions Unides relacionats amb els drets humans fa molts d’anys que diuen al Govern de l’Estat espanyol que ha de garantir aquests drets a les víctimes dels crims de lesa humanitat ocorreguts durant el franquisme i que no està fent. Davant el dubte, l’Ajuntament corresponent ha de protegir els drets posant totes les mesures que calga per garantir els actes”, incideix. A parer de la plataforma, en el moment en què es posen obstacles i es nega la possibilitat de recuperar la memòria històrica per temor a les possibles represàlies, es legitimen els discursos de l’extrema dreta i es mantenen impunes les seves accions.
En una ràpida mirada a les dades de Mèdia.cat es poden trobar més casos que reprodueixen el mateix patró. Hi apareix el cas ocorregut el passat 19 de maig a Elda (Vinalopó Mitjà). L’Ajuntament d’Elda —governat pel PSOE— paralitzava la producció del documental El bàndol que només buscava la llibertat, dirigit i produït per Isabel Ginés i Carlos Gonga, periodistes especialitzats en memòria democràtica de la productora Checkout. Tal com van denunciar els autors en el seu moment, el regidor de Memòria Democràtica, Amado Navalón, va aturar la gravació per una disputa amb motiu del cartell escollit pel documental. Segons van explicar Gonga i Ginés, el regidor havia afirmat que l’aparició de la paraula “bàndol” al cartell “enalteix un esperit guerracivilista” i “pot generar certa confrontació”. Ara bé, aquest terme no és sinó el propi de la historiografia contemporània per designar el conjunt d’organitzacions militars i polítiques que defensaren la legalitat republicana davant el cop d’estat del 1936. A banda d’això, també denunciaven que el consistori havia acusat la productora de manca de rigor històric a causa de l’aparició d’una bandera republicana a la imatge escollida pel cartell del documental, la qual entenia que suposava “una manipulació d’una foto bastant coneguda d’Elda”.
Segons van exposar els mateixos periodistes en premsa, l’endemà, van ser trucats pel cap del departament de Patrimoni Històric, Juan Carlos Márquez Villora, qui els va advertir que més els hi calia “no trepitjar el poble” i que, en cas de fer-ho, estaven sota la seva pròpia responsabilitat davant tot “el que pogués passar”. L’amenaça d’una possible represalia servia, de nou, com a excusa per frenar administrativament la gravació d’un documental, el qual pretenia donar veu a diverses famílies del poble que foren represaliades pel franquisme. La productora, al seu compte de Twitter, va assenyalar que les famílies i les associacions donaven suport tant a la realització del documental com al cartell escollit. La presidenta de la Plataforma de Familiars represaliats de l’ajuntament d’Alacant, Estefania Haro, també afirmava en la premsa local que en cap cas hi ha un esperit de revenja darrere de la producció d’un documental d’aquestes característiques sinó que, al contrari, “el que és cerca és contar la història d’una part de la població que ha estat reprimida i silenciada durant molts d’anys”.
Cultura censurada
Un altre cas va ser la cancel·lació d’un concert del grup alcoià Tito Pontet, previst pel 27 de novembre del 2021 a la localitat de Montanejos (Alt Millars) amb motiu del Dia Internacional contra les Violències Masclistes. Segons va explicar el grup en un comunicat, publicat el dia 12 de novembre, el grup ja havia tancat el concert amb l’Ajuntament quan, de cop i volta, el batle de la localitat, Miguel Sandalinas Collado (PSOE), comunicava al grup la cancel·lació del concert per, segons els artistes, cantar en valencià. Al comunicat, el grup va exposar que la justificació que es va rebre per part de l’Ajuntament va ser que al poble apareixien diversos individus d’extrema dreta durant els caps de setmana, i que la presència d’un grup com Tito Pontet podia ocasionar aldarulls.
Per la seua part, l’Ajuntament va acusar el grup de mentir en diverses ocasions. Segons el consistori, “l’objectiu era organitzar un acte inclusiu que respectara totes les realitats, també lingüístiques, més tenint en compte que els veïns i veïnes de la localitat parlen tots castellà”. Així, l’Ajuntament afirmava en un comunicat que la vertadera raó de la cancel·lació de Tito Pontet fou voler fer un acte inclusiu per a tota la població de Montanejos, per la qual cosa es requerien grups tant en valencià com en castellà, i no exclusivament en valencià. Fins i tot, es va arribar a afirmar que ni tan sols estava tancat el grup de manera definitiva i que cap membre de l’Ajuntament es va dirigir a ells en els termes que expressaven en el comunicat. Ara bé, si es busca el cartell que el mateix Ajuntament va llençar el 3 de novembre de 2021, es pot veure que les úniques actuacions que hi havia programades per aquell dia eren les de Tito Pontet, que canten en valencià, i les de Reina Roja, que canten en castellà, la qual cosa no encaixa gaire bé amb les paraules de l’Ajuntament.
Per a Miquel Ramos, periodista especialitzat en extrema dreta, “aquests gests són molt perillosos i profundament antidemocràtics”. “El mal democràtic que es fa a la nostra ciutadania és immesurable. Amb l’extrema dreta no hi ha terme mitjà: el silenci i l’equidistància són còmplices”
En els casos analitzats, segons les afectades, les institucions públiques han amagat un acte de censura i repressió sota una capa aparentment protectora. Consideren que l’existència de l’extrema dreta i de la seva violenta actuació és emprada per l’administració com una via a través de la qual negar drets fonamentals com són la llibertat d’expressió. A parer d’Aragó, “les arrels del franquisme estan molt esteses en l’àmbit polític, econòmic i militar”. I afegeix: “No és que siguen grups d’extrema dreta sorgits fa quatre dies, sinó que tenen les seues arrels en la dictadura franquista. La particularitat de l’extrema dreta que tenim aquí és que, a diferència d’altres països, el feixisme va guanyar la guerra i no va ser mai condemnat. És més fàcil fer servir aquesta excusa que enfrontar el problema real de la impunitat del franquisme, perquè enfrontar el problema té derivacions importants i implica haver de prendre responsabilitats sobre les arrels que té el franquisme dins els aparells de l’Estat”.
Similar és l’opinió de Miquel Ramos, periodista especialitzat en extrema dreta: “El que han dit els ajuntaments, esgrimint el suposat perill de l’extrema dreta, són excuses, bàsicament, perquè l’administració pública té la capacitat, per una banda, de què puga celebrar-se un acte; i d’altra, l’obligació de no discriminar aquest tipus d’actes, i menys encara cedir davant aquestes amenaces”. “Aquestes excuses —continua— són una estratègia que el que fa és minvar la capacitat o les activitats de grups que tenen tot el dret a fer-les. És una manera de deixar-los inoperants i d’intentar que aquests grups deixen de fer el que fan i de pensar com pensen”.
Per a Ramos, no existeix un lligam organitzat entre tota l’extrema dreta i l’Estat de forma directa, però sí que afirma que els vincles són útils per al poder. “Pot crear-li problemes d’ordre públic, però no qüestiona sinó que, al contrari, rearma els ciments del sistema i ataca aquells que el qüestionen o aquells més vulnerables”. I conclou: “Aquests gests són molt perillosos i profundament antidemocràtics. El mal democràtic que es fa a la nostra ciutadania és immesurable. Amb l’extrema dreta no hi ha terme mitjà: el silenci i l’equidistància són còmplices”.
