A l’Antiga Roma, els àugurs eren uns endevins que interpretaven els vols dels ocells o les seves entranyes per entendre què pensaven els déus sobre qualsevol acte públic. Avui, probablement, es trobarien davant de la fàcil interpretació de veure un cel cobert d’àguiles negres, un dels símbols del feixisme italià. A les últimes eleccions d’aquest diumenge passat, 25 de setembre, el partit postfeixista Germans d’Itàlia (GdI) ha guanyat les eleccions.
Poc després del tancament dels col·legis electorals, amb els primers sondejos a peu d’urna, ja es podia afirmar que les previsions de la campanya electoral es complirien. Per ara, amb el 96% dels col·legis escrutat, Giorgia Meloni, fundadora i líder de GdI, ha obtingut més del 26% dels vots. S’ha convertit així en la primera força dels sufragis en ambdues cambres, la del Senat i el Congrés. La resta de partits que conformen la coalició encapçalada per GdI, la Lliga de Matteo Salvini i Forza Italia de Silvio Berlusconi, han aconseguit un 9% i 8% dels vots, respectivament. Amb aquests resultats la coalició de dreta se situa al 44% dels vots, percentatge suficient per obtenir la majoria al parlament i governar.
La segona formació en el Parlament serà el Partit Democràtic d’Enrico Letta. Durant la campanya s’havia presentat com a un mur de contenció a la ultradreta, però no ha arribat ni al 20% dels vots
Meloni ha afirmat que “el resultat electoral mostra clarament que els italians han escollit un govern de centredreta guiat per Germans d’Itàlia”, reafirmant-se així com la futura primera ministra italiana. Es perfila com la primera dona de la història republicana italiana a liderar un govern a Itàlia, i serà tot menys que un presagi de progressisme. De fet, durant la campanya electoral, Meloni manifestava el seu somni: “una nació en què les persones que han hagut d’abaixar el cap durant tants anys, dissimulant el que pensaven de veritat, puguin tornar a aixecar-se”, fent l’ullet als nostàlgics del feixisme.
El centreesquerra ni li pot fer nosa. La segona formació al Parlament serà el Partit Democràtic d’Enrico Letta. Durant la campanya s’havia presentat com un mur de contenció a la ultradreta, però no ha arribat ni al 20% dels vots. El Moviment 5 Estrelles (M5E), tot i el pèssim resultat que auguraven els sondejos, ha obtingut un 15%, mentre que la coalició de centre de l’exprimer ministre d’esquerra Renzi —que va girar cap al centre—, ha aconseguit un 8% —per sota de les seves expectatives— i, per últim, Aliança Verds i Esquerra ha superat el límit del 3%.
Els resultats han estat marcats per la participació més baixa de la història d’Itàlia, menys del 64%, nou punts per sota de les eleccions del 2018. La xifra ha estat interpretada com un símptoma de la dificultat de trobar una representació política per a les generacions més joves i d’una desil·lusió pel resultat que ja estava cantat.
