“La resolució [de suspensió del permís] és correcta. El permís d’investigació ha caducat, però no de manera definitiva, perquè si l’empresa ho creu convenient pot impugnar la resolució”. En aquests termes s’expressaven fonts del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya a finals de juliol amb relació a les intencions de l’empresa Cobalt Rock d’extreure mineral al Baix Pallars. El motiu? L’incompliment per part de l’empresa de totes i cadascuna de les activitats i accions a les quals s’havia compromès. Tant l’ajuntament com l’associació veïnal Lo Pedrís del Baix Pallars, confirmen que no han vist ningú fent cap mena de prospecció per la zona; “ni de l’empresa ni de la Generalitat, que no hi és ni se l’espera”, subratlla Montserrat Perelló, membre de l’entitat.
L’empresa és l’australiana Cobalt Rock, administrada pels executius Charles William Guy i Xavier Jacques Emmanuel Braud. La seva representació jurídica a Catalunya és en mans del despatx Més Advocats i Gestió, amb seu a Barcelona. Preguntats pel seu client, reiteren que aquest “no s’ha pronunciat al respecte”.
L’entitat SOS Pirineus hi veu intencionalitats especulatives, com en el cas de les mines de tungstè i or que es volien obrir a Salau, al municipi pallarès d’Alt Àneu
Els temors sobre l’actuació de l’empresa australiana han pres força durant el darrer any entre entitats veïnals i ecologistes. Josep Maria Mata, president de Sigmadot, Societat internacional de geologia i mineria per al desenvolupament i gestió del territori, no gosa assegurar que fos un moviment especulatiu, tot i que constata “confusió” i que no hi havia raó per a intentar fer explotació minera en aquesta àrea. “Està clar que eren pals de cec i sense tenir ni idea de la geologia del sector i els recursos que hi havia”, concreta.
L’entitat SOS Pirineus hi veu intencionalitats especulatives, com en el cas de les mines de tungstè i or que es volien obrir a Salau, al municipi pallarès d’Alt Àneu. “Són empreses que, quan es troben amb una certa oposició del territori, desapareixen sense justificació, cosa que fa pensar, juntament amb altres indicis com l’escassetat de mineralitzacions, les dificultats d’explotació i l’impacte ambiental que es produiria, que no tenen un veritable interès en la seva explotació”, exposen. Precisament, Jaume Comas, de Salvem Salau, té clar que “és un gran moviment especulatiu que, a banda del deteriorament irreversible del medi, suposa l’enriquiment d’una minoria en detriment d’una majoria”. Malgrat això, Comas assenyala que és “arriscat i molt còmode” refiar-ho tot a l’especulació com a justificant per no fer res o abaixar la guàrdia.
“Potser van pensar que, en ser un lloc petit i poc poblat, no trobarien un veïnatge fort i un ajuntament que posés traves a l’actuació”, afirma Anna Sentinella, alcaldessa de Baix Pallars
“Potser van pensar que, en ser un lloc petit i poc poblat, no trobarien un veïnatge fort i un ajuntament que posés traves a l’actuació”, afirma Anna Sentinella, alcaldessa de Baix Pallars. Sentinella reconeix que sempre havien tingut la intuïció que tot seria només un moviment especulatiu. Malgrat això, s’hi van oposar i van redactar al·legacions en contra. Perelló, de l’entitat veïnal, assevera que l’empresa va endegar-ho tot “amb la finalitat especulativa de fer pujar accions o de marejar la perdiu a nivell financer”. En denuncia l’opacitat així com la “poca consistència i credibilitat” de la documentació presentada per Cobalt Rock SL, “que sembla un treball de secundària”.
D’esquena al territori
Matas i Comas assumeixen que la Generalitat ha de donar tràmit a totes les peticions que li arriben, per normativa, però des de Salvem Salau es destaca l’efecte que ha tingut la pressió popular. “Estic absolutament segur que sense una pressió efectiva de la societat civil, les coses haurien anat d’una altra manera o, si més no, no s’hi hauria prestat tanta atenció”, assegura.
En aquest context, les crítiques a l’administració són contundents per part, tant de l’Ajuntament com de les entitats. L’alcaldessa, de l’agrupació d’electors Som-hi Baix Pallars, considera que tant l’empresa com la Generalitat van menystenir el consistori i les entitats: “una falta de respecte cap a la gent que donem vida al territori”. Sentinella denuncia innombrables incongruències, que titlla de presa de pèl: “A Peramea, que estem subjectes a una normativa molt restrictiva per ser Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que som Geoparc i que tenim un paratge espectacular, no tenien cap problema a donar permís per fer unes excavacions amb greus conseqüències?”, es pregunta.
SOS Pirineus acusa la Generalitat de no ser “gens transparent”. “Abans de donar permisos, caldria que s’assabentessin de les possibilitats reals del contingut mineralògic dels jaciments que es pretenen explotar”, asseveren. En el mateix sentit, consideren “inconcebible” que els representants polítics siguin incapaços de posar-se en contacte amb els ajuntaments i les entitats dels territoris afectats per donar les explicacions que es demanen, tant per escrit com verbalment. “És difícil tractar la mineria i separar-la del seu impacte ambiental i territorial”, conclouen.
“Valorem l’actuació de la Generalitat com a ineficaç, poc constructiva, molt poc participativa i de mala praxi democràtica”, critica durament l’associació veïnal Lo Pedrís
“Valorem l’actuació de la Generalitat com a ineficaç, poc constructiva, molt poc participativa i de mala praxi democràtica”, critica durament l’AVV Lo Pedrís. “Només hem pogut parlar, i telefònicament, amb un advocat del Departament de Mines”, es queixen. Perelló titlla com a “inadmissible” que el Govern no vetlli per saber quin tipus d’empreses volen invertir a Catalunya: del model productiu a la solvència, passant per si generaran llocs de treball, si respectaran els entorns urbà o rural, si seran sostenibles energèticament i amb el medi ambient, entre d’altres. La presidenta de Lo Pedrís també apunta contra els “grans hòldings immobiliaris estrangers, alguns d’ells veritables màfies” que monopolitzen els habitatges i en dificulten l’accés, o les grans empreses energètiques. L’entitat considera “decebedor” que els representants territorials de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran no s’hagin activat: “sentim indefensió en no saber quin és el seu posicionament davant una prospecció minera d’aquesta mena en un territori de les nostres característiques, ni quin és el seu model econòmic”.
Jocs Olímpics d’hivern, part del problema
A l’hora de llistar les necessitats, les respostes són pràcticament unànimes. I també ho és el fet que es destaqui la importància de consensuar-los amb el territori: ajuntaments i administració comarcal, però també moviments veïnals, entitats, associacions i moviments ambientalistes, així com veus expertes. Fixar gent al territori amb unes polítiques d’habitatge que vagin a l’arrel del problema; bons serveis educatius i sanitaris; millorar les infraestructures viàries, incloent-hi increment i millora del transport públic; bona xarxa de comunicacions telefònica i d’Internet; redefinició del paper del turisme; gestió del territori, incloent-hi la ramaderia i l’acció forestal, atenent el canvi climàtic; entre altres prioritats.
Per contra, els Jocs Olímpics d’hivern concentren les crítiques. Per a Mata, haurien acabat fent un efecte especulatiu al territori. SOS Pirineus considera que “cal una nova visió de la vida que ens espera: un canvi de paradigma”. Comas dubta que els JJOO haguessin solucionat cap de les problemàtiques que tenen i Perelló ho nega categòricament.
L’aigua, un element clau per a uns hipotètics Jocs Olímpics d’hivern, és una de les greus problemàtiques que denuncien tant des de l’ajuntament com des de l’entitat veïnal
L’aigua, un element clau per a uns hipotètics JJOO, és una de les greus problemàtiques que denuncien tant Perelló com Sentinella. “Hem tingut molts problemes amb l’abastament d’aigua dels pobles del Pla de Corts i del municipi en general. Les captacions són precàries i les portades molt antigues”, es lamenta l’alcaldessa. Sentinella denuncia també traves a l’hora d’apostar per energies renovables: “com que Peramea i Gerri de la Sal són BCIN, no podem instal·lar-hi plaques solars. Volem ser un poble per viure-hi i no una postal perquè ens vinguin a fer fotos”, rebla. Baix Pallars va ser l’únic municipi del Pallars Sobirà que no va votar a favor dels Jocs Olímpics d’hivern.
