Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Desbocats

En les darreres setmanes s’han difós una sèrie de notícies que, relacionades, generen una forta preocupació. A principis d’octubre, l’Institut Nacional d’Estadística, va fer públiques les seves dades de previsió de creixement de la població i advertia que les Illes Balears, serà el territori on més creixerà la població. Pronosticava 300.000 habitants més en quinze anys. L’any 2001 vivien a les Illes 878.627 habitants: l’any 2022 ja en som 1.176.000. Així, podríem arribar a gairebé un milió i mig de persones en quinze anys més, d’acord amb aquesta tendència.

Les alarmes es disparen: les Illes no poden suportar aquest increment continu de població. I aleshores s’hi escauen unes quantes reflexions. Aquest creixement no té en compte la població que en diuen flotant, és a dir, els turistes que en plena temporada d’estiu fan que, en determinats moments, el nombre de persones sobre les Illes, i concretament a Mallorca, hagin arribat a duplicar-se segons l’Índex de Pressió Humana que ofereix mensualment l’Institut Balear d’Estadística (IBESTAT).

La comunitat científica a les Illes es cansa de cridar als vuit vents, que uns dels impactes més significatius de la crisi climàtica seran l’estrés hídric i la pèrdua de sòl fèrtil

Les Illes no tenen ni recursos, ni espai, ni infraestructures per sostenir aquesta pressió. Ni puntualment –durant les cada vegada més llargues temporades d’estiu– ni de manera sostinguda per una població resident cada cop més nombrosa. Això és així només advertint la situació de risc dels principals indicadors socials i ambientals de les Illes. Però és que, a més, les condicions en les quals viurem en els anys vinents estan en un procés de canvi plagat d’incerteses econòmiques, energètiques, socials, migratòries, laborals i, seguit d’un llarg etcètera, evidentment climàtiques. Sense anar més lluny, la comunitat científica a les Illes es cansa de cridar als vuit vents, que a les Illes, uns dels impactes més significatius de la crisi climàtica seran l’estrès hídric i la pèrdua de sòl fèrtil. Tot això en unes illes on, estiu rere estiu, determinades poblacions ja tenen talls i restriccions d’aigua, on cada cop tenim més aqüífers salinitzats, i on en els darrers anys el foravila s’ha sembrat de nous xalets i piscines, per a l’especulació immobiliària i el lloguer turístic.

Els companys ecologistes de Terraferida publicaven fa unes setmanes que en sis anys (de 2015 a 2021) s’han fet 5.271 noves piscines. D’aquestes, 1.765 s’han edificat en sòl rústic i 3.506 en sòl urbà. I aquest mateix dimecres, alertaven sobre la construcció de nous xalets al sòl, suposadament sòl rústic i agrari de Mallorca: 1.002 xalets nous i 1.052 s’han ampliat en el mateix període de sis anys. Adverteixen que les construccions van dirigides a un petit segment de població, d’altíssim poder adquisitiu. De fet, els nous sòls urbanitzats “només possibiliten al voltant de 3.000 noves places residencials”. “Les urbanitzacions estan destinades a un mercat milionari. Són nous habitatges de gran luxe. Els fons d’inversions i les grans empreses promotores estrangeres compren les parcel·les de cinc en cinc per fer noves urbanitzacions”, explicaven.

En les mateixes setmanes han aparegut notícies que relacionaven l’obertura de la línia aèria directa amb Nova York amb l’augment en un 300 % de la venda d’habitatges de luxe

I és que aquesta població en augment constant és una població que, a més, es va transformant. Patim cada cop de manera més evident un procés de polarització en termes de riquesa o pobresa, sense precedents i, en paral·lel i com a conseqüència, un procés d’expulsió i substitució. En les mateixes setmanes han aparegut notícies que relacionaven l’obertura de la línia aèria directa amb Nova York amb l’augment en un 300 % de la venda d’habitatges de luxe. Els diaris també publicaven que només un 18,5 % dels habitatges a la venda costa menys de 275.000 euros. L’investigador Joan Buades es feia ressò al seu Twitter d’unes dades que apunten que les classes populars hem perdut un 12,8 % de salari real el 2022 respecte al 2008, un nivell superior al pic de la darrera “crisi”. Els preus dels lloguers difícilment baixen dels 750-800 euros per pisos amb 1-2 habitacions quan el salari mitjà no supera en massa els 1.200 euros per a una àmplia majoria de la població assalariada (sense tenir en compte la realitat de la població que no arriba ni a tenir una feina en condicions, amb un contracte laboral o la que es troba en situació d’atur, pensionistes i jubilats, etc.). També era notícia que un de cada dos habitatges el compra un ciutadà estranger.

Enmig de tot aquest caos, un exdirector general d’habitatge deia que les Balears necessitaven la construcció de 120.000 nous habitatges, d’aquí al 2035, per fer front a la demanda. Proinba (Associació empresarial de promotors immobiliaris), que també fa el mateix discurs, la rebaixava però a 5.000. I des de veus ecologistes advertíem que no, que ni 120.000 ni 5.000, que Mallorca té 600.000 habitatges construïts, amb capacitat mínima (3 persones/habitatge) per a 1,8 milions de persones que no arriba ni a les previsions més preocupants que fa l’INE. D’aquests habitatges construïts, moltíssims estan tancats i en constant degradació per manca de polítiques públiques d’habitatge, enfocades a la rehabilitació i impuls de polítiques que garanteixin l’ús social de l’habitatge i el dret a accedir-hi per a tothom, i per planejaments urbanístics que obliden els seus centres en constant degradació i aposten per projectar, encara avui, nous creixements de sòls urbanitzables a les perifèries.

Tot plegat, un còctel explosiu que aquest dimarts va arribar al Parlament en forma d’acord d’alguns dels partits de l’arc parlamentari, no tots, que demanen al govern que limiti l’entrada de cotxes de lloguer i la compravenda d’habitatges a estrangers. Mesures necessàries, però ni molt menys suficients per abordar la qüestió estructural de model econòmic i social que requereix una transformació radical, amb unes polítiques que mirin més enllà del que, per a la classe política segueix, malauradament, sense anar més lluny de les pròximes eleccions del maig de 2023.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU