Cada vegada que agafem el mòbil som víctimes d’un miratge. Creiem que tenim a les mans un aparell d’alta tecnologia que serveix per comunicar-nos i informar-nos del que passa en el globus, però, de fet, estem manipulant una màquina escurabutxaques que s’alimenta del temps que li dediquem. És una il·lusió tan potent que fins i tot modifica la nostra manera de viure i penetra fins al moll de l’os de la nostra quotidianitat. I l’única manera d’adonar-nos-en és no fer servir la tecnologia per uns dies.
Amb aquesta idea, l’assaig Dejuni digital: Autoajuda col·lectiva per canviar-ho tot, repassa amb meticulosos detalls com, en cada petita passa de la humanitat, el capitalisme s’ha apropiat de tot avenç tecnològic, modificant les nostres vides: des del fordisme fins a les grans corporacions de Silicon Valley. També revela com els algoritmes rere les xarxes socials han estat construïts conscientment, mitjançant estudis de psicologia i ciències del comportament, amb la clara intenció de fer-nos cada vegada més addictes al mòbil.
L’assaig analitza de forma extensa i en detall aquests mecanismes invisibilitzats presents en la nostra quotidianitat que necessiten ser anomenats per ser reconeguts, i ho fa mantenint una ferma mirada crítica vers la tecnologia. Encara que, en part, manca d’una visió més interseccional: si, per una banda, el mòbil és l’eina que ajuda les multinacionals, a la vegada pot ser, per exemple, una brúixola per a grups de migrants en la ruta dels Balcans. Tanmateix, més enllà de proposar de deixar el mòbil, el volum no desenvolupa cap estratègia més elaborada per qui ja n’està del tot subjugat. Perquè, com s’afirma en el mateix llibre, “desconnectar és similar a fer dietes per perdre pes: no serveix de res”.
