Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Palestina, en el punt de mira del govern israelià més ultra

El nou executiu de Netanyahu, dominat per socis extremistes, planteja per primer cop a la història de l’Estat una agenda amb mesures concretes per aprofundir la seva sobirania en territori palestí

Qui domina el discurs i controla gran part dels ministeris encarregats de les polítiques als territoris ocupats són els líders de la ultradreta pro colonització, supremacista jueva i antiàrab, entre els quals, Itamar Ben-Gvir n’és el màxim exponent / Arxiu

Colons israelians armats passegen una tarda de cap de setmana per una vall plena d’oliveres al bell mig de Cisjordània ocupada. És una zona palestina de cultiu centenària, però els colons –amb estètica hippie pròpia del moviment sionista religiós– s’hi mouen com si fos casa seva. Ara, els socis d’extrema dreta del nou govern israelià de Benjamin Netanyahu volen aprofundir en aquesta realitat.

La colonització que engoleix territori palestí és un fet candent de fa dècades, una política estructural de l’Estat d’Israel que ha impregnat tant els governs de dreta com de centreesquerra des de 1948. Tanmateix, el nou executiu irromp amb una coalició de partits religiosos jueus ultraconservadors i d’ultradreta a qui Netanyahu ha hagut de fer moltes concessions per governar.

Tot plegat forma un còctel explosiu en diversos fronts, a on el Likud de Netanyahu és ara pràcticament la força més moderada. Amb tot, qui domina el discurs i controla gran part dels ministeris encarregats de les polítiques als territoris ocupats són els líders de la ultradreta pro colonització, supremacista jueva i antiàrab, entre els quals, Itamar Ben-Gvir n’és el màxim exponent. Fa pocs anys, la seva narrativa ultranacionalista de línia dura estava al marge de les institucions, però ara és hegemònica entre molts sectors de població israeliana que deriven cada cop més cap a l’extremisme i el veuen com a referent.

Actualment, els partits messiànics i procolons tenen un pes notable i sense precedents en el govern israelià, el més dretà de la història de l’Estat. Entre altres objectius, pretenen donar una nova estocada a la causa palestina i, a diferència d’altres formacions centristes o dretanes d’executius anteriors, pretenen dur-lo a terme sense mitges tintes.

El nou ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, és partidari d’una repressió sense restriccions

Netanyahu, malgrat els recels dels Estats Units o dels països àrabs amb qui l’Estat d’Israel té relacions formals, sembla disposat a permetre’ls impulsar gran part de la seva agenda política per mantenir-se en el poder. De fet, els partits ultradretans –que van ser tercera força a les eleccions quan es van presentar units a les urnes– ja han establert diversos acords preliminars amb el primer ministre en els pactes de coalició.

Entre d’altres, l’executiu contempla aprofundir la sobirania israeliana sobre territori palestí. Això implica intensificar l’annexió de facto sobre Cisjordània. També vol seguir amb l’expansió dels assentaments o la legalització retroactiva de les colònies creades sense permís de l’Estat, una demanda que està en el moll de l’os de la ultradreta messiànica.

Per a aquests grups, assentar de manera absoluta el poder sobre el qual consideren tota la terra bíblica d’Israel és irrenunciable. Ho expressen des de fa dècades mentre ocupen cases palestines a llocs com la ciutat vella d’Hebron, o quan planten les seves tendes i caravanes en zones remotes de Cisjordània. Ara, però, aprofiten també la finestra d’oportunitat que els ofereix el poder.

A inicis de gener, poc després que es formés el govern, Ben-Gvir feia acte de presència a l’esplanada de les Mesquites de Jerusalem, tercer lloc més sagrat de l’Islam i potser l’únic referent simbòlic que encara aglutina a la dividida població palestina. Des d’allà, en una acció condemnada internacionalment, prometia un major control israelià sobre el complex. És una declaració d’intencions ja coneguda, però incendiària, tenint en compte que ara prové d’un ministre que vol trencar amb el delicat statu quo de l’àrea, regulat per les mateixes institucions israelianes.

El govern busca impulsar ara una llei que permetria retirar la ciutadania israeliana a les persones condemnades per càrrecs de terrorisme, una norma que sembla orientada contra la comunitat palestina d’Israel, entorn del 20% de població

Les seves pretensions no acaben aquí. Netanyahu ha entregat competències ampliades a Ben-Gvir sobre les forces policials, de les quals té un control quasi total amb el Ministeri de Seguretat Nacional. El líder ultradretà defensa aplicar encara més la mà dura en els enfrontaments amb grups palestins. Vol que la repressió es pugui incrementar sense restriccions.

També ha ordenat la prohibició de la bandera palestina de qualsevol espai públic d’Israel. A més, el govern busca impulsar ara una llei que permetria retirar la ciutadania israeliana a les persones condemnades per càrrecs de terrorisme, una norma que sembla orientada contra la comunitat palestina d’Israel, entorn del 20% de població.

A això s’hi afegeixen les primeres mesures confrontadores de l’executiu israelià contra l’Autoritat Palestina, a qui va aplicar sancions poc després d’assumir el poder. Entre d’altres, Israel ha vetat la construcció d’habitatges palestins a l’àrea C de Cisjordània –sota el seu control complet–, i ha retingut milions d’ingressos fiscals que recapta en nom de les autoritats palestines.

Amb tot plegat, el malestar augmenta a territori ocupat, on les detencions i operacions militars israelianes són quasi diàries. El 2022 ja va ser l’any més mortífer per a la població palestina de Cisjordània des de 2006 i, en aquest context, la situació probablement no farà més que empitjorar.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU